28/11/2015 EL Carrascar de la font Roja

            Hui en som 7, per desitjos d’una companya, hem fet una senda per al “Carrascar de la font Roja”, paratge emblemàtic a la comarca de l’Alcoià, com sempre a les 7 cafè i marxa.

            Hui hi ha una representació de la penya, som de 6 pobles diferents i comarques, som de La Ribera Alta, de la Costera i de l’Horta Sud. L’eixida la fem des-de el pàrquing de Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Font Roja enclavat al parc. Per primera vegada en l’historia de la Penya fem una senda que comença baixant i acaba baixant, una alegria per als senderistes i tristor per als que no han vingut. Ens encaminem per senda i algun tros d’asfalt cap a la font del Rossinyol ens aquestes moments seca, ni un filet d’aigua te, entrem a la al carrascar pur i dur, un umbracle de carrasques que en alguns moments ens deixa vorer el sol, fa fresca a l’ombria, segons va avançant el mati anem llevant-nos la roba d’abric, pareixem seves, capa sobre capa, la baixa suau, dona peu a xarrar, anem avall ¿ la família be ? ¡ molt bé, treballant Anglaterra!, ¡estem preparant alguna ruta per Terol, i les farem la primavera! Una companya contesta ¡ tot a la primavera i tindrem prou dies per a fer-les totes!. Els compromisos van eixint, ¡tenim que anar a Conca a fer-ne una! ¿ la senda de l’estiu va ser dura? ¡ molt de desnivell acumulat, uns 9000 metres positius! ¡algunes van tindre sort, portàvem un sherpa! Van dir algunes xiques, a l’any vinent repetirem ¡ jo m’apunte, i que no siga molt dura!

            ¡ Tinc preparada una senda a Carcaixent d’uns 27 kilòmetres! Serà amb dinar a la motxilla, te bon caminar i no es pesada ¡ la farem a la primavera!

            ¡A la ruta de l’estiu per els Pirineus van tindre sort no va fer cap de tronada mentre fèiem la ruta, sols una vesprada quant estàvem al refugi un va fer una, i no ens mullarem, al contrari d’una família als que es va sorprendre, i van acabar ven mullats!.

            Seguim avant buscant les senyals de cendres d’un incendi que va cremar el carrascar a l’any 1840, segons ens van dir les cendres en alguns llocs formen un estrat ven marcat, les busquem i no tenim sort. Comencen les bromes i les rialles ¿ no tens calor? ¡ no! ¿ tens vergonya de lluir la tableta? ¡ estic còmode així! Seguim avant, la senda es una meravella, envoltats per les carrasques, apleguem al encreuament que porta al barranc de l’infern, seguim avant, comença la pujada, suau, i en alguns trams empinada, a la dreta gaudim entre els clars del bosc la serra Mariola, també parc natural i el cim del Montcabrer, a questos dos parcs estan separats aproximadament per el riu Polop, afluent del Serpis. Va fent-se hora d’esmorzar, el GPS en indica que ja estem a prop del “Mas de Tetuan” allí pararem a esmorzar, apleguem a un replà i anem a la dreta, ara per camí de terra, a les vores les carrasques de tots les alçaries, mes grosses, mes primes, ens grups, aïllades, un plaer per als ulls.

            Anem cap al mirador per a gaudir dels paisatge, quant anem a fer les fotos, apareixen un grup format per 4 xiques i un xic ¿ podeu fer-nos la foto del grup ? ¡ si ! ens col·loquem i foto, i un altra, ¡ vas ven acompanyat! ¡si, i no paren de xarrar! ¡ tens que tindre molta paciència ! ¡ gracies i adéu! Seguim avant cap al mas, esta prop, en un no res estem allí, el lloc esta ple de senderistes, son tres grups de diferents penyes, ¡ bon dia, bon profit! ¡ gracies!, ¿ d’on sou? ¡d’Alzira, Carcaixent, l’Alcudia, Alberic, Canals! Contesten ¡ nosaltres de Silla, a hi baix hi ha un grup d’Alzira!, ¡ desprès saludarem!.Triem lloc i al entrepà, fruita, desprès cafè i dolços, bombons, un esmorzar complet.

            Xarrem en els d’Alzira, coneguts de vista, ¿ de quina penya sou? de “L’Argilaga”¿ i vosaltres? del “Baladre” ¡ quines sendes heu fet? ¡ una de les ultimes el barranc de Llucena, molt bona! ¡ els del Baladre anem a dema a la Silla del Cid! tenim coneguts en comú, i hem sentit parlar uns dels altres, van cap al Menejador, nosaltres pleguem trastos i a caminar, en la pujada ens aguaitem a pou de neu que hi ha a la dreta, una ullada i ens sembla que es una de les mes fondes que hem vist, una xicoteta lliçó d’història sobre els pous, i seguim, anem pujat i ja veiem la casa del forestal, ¡ puja per la travessa, i no per el camí, vas al mateix lloc donant la volta! Allà anem cap amunt, parem en la casa, les vistes son una meravella, davant el Montcabrer, a la dreta Serrella, Aitana, Darrere Migjorn, assenyalem el port de La Carrasqueta, el poble d’Ibi, el Maigmo i el Maigmonet, i al fons de fondo el mar, lluent com un espill.

            Gaudim de les vistes i al Menejador, trobem als senderistes de les penyes, ¡ Adéu! ¿ tu eres de Canals? li pregunta un company a una xica amb gorra blanca de punt ¡ si!  Jo no te conec, ¿ de que me coneixes? ¡ del poble! li respon el company ¡ adéu, anem a seguir!.

            Per baix de les carrasques apleguem al cim, un voluntari ens fa una foto, ¡ ficat amb nosaltres i t’en fas una! ¡ no, perquè si la veu la meua dona, mal molt mal!, li fem una foto amb la seua càmera i baixem ¡ adéu i gracies!.

            Tornem cap arrere, baixarem per la senda de “ les Carboneres”, la baixada tranquil·la,  e fet una promesa, començant de pujada i acabant de baixada ¡ promesa complida!, parlem de les sendes a fer, el 12 de desembre si el temps ens deixa farem la senda Famorca - Mallada del Llop – Canal i tornada a Famorca, ¡ es de dinar, cal dur alguna cosa per a menjar després de la senda, així no tindrem presa en buscar un bar!, en un principi quedem d’acord, tot lo present confirma l’assistència, ja passarem l’avís.

            ¿ Equipo per a la senda de l’estiu? ¡ pantaló curt, samarreta, algun pantaló llarg resistent a l’aigua i una jaqueta també, per si ha pluja! Mes avant ja comentarem mes cosses. En la baixada un altre mirador, mes fotos, al final aconseguim que funcione la funció flash de relleno de la càmera, gaudim de les vistes, magnifiques, incommensurables, un plaer per als sentits, a la primavera farem la llarga, ¡ massa sendes per a la primavera, no tindrem prou dies! ¡ si podem a la primavera, mes avant!.

            Apleguem a “La Carbonera” una reproducció de com es fe a carbó vegetal a partir de llenya de carrasca. Alguns senderistes recordem el temps que en les cases fèiem servir la carbonilla per calfar-nos, quant no hi havà calefacció com ara, ¡ quantes morts han provocat la mala combustió de la carbonilla, les precaucions que se tenia que tindre per evitar accidentes.

            Seguim avant i en uns minuts, apleguem als cotxes, passem per el mirador adossat al centre d’interpretació, dona vertigen vorer el penya-segat de baix, unes fotos i anem a donar-li una ullada rapida al centre. Hem gaudit de la senda, una meravella per els sentits. ¿ On anem la setmana vinent? ¡ jo tinc faena, jo vaig a Girona, nosaltres de cap de setmana llarga! Ja pensarem alguna cosa, tenim prou dies per davant.