Ultima ruta del Pirineu, aquest dia finalitza el repte anual del Pirineu, per anar al inici hi ha que anar per la L-500 fins al final, es recomana aparcar en el segon pàrquing, així acurtarem la senda, del contrari tindrem per davant una forta pujada.
La senda es un puja-baixa, al fons i a l’esquerra una cataracta, anem apropam-nos a una paret, i es beuen taques de fusta amb el cap groc que ens indicarà la ruta a seguir. Un xicotet desnivell ens porta a una planura, davant un pont en zig-zag i un altre recte en ajuden a creuar el rierol, a l’esquerra un altra cataracta, anem cap a la dreta i pugem en un zig-zag continuo, ens orientem per les estaques de fusta, que estan ben visibles.
Ara anem cap amunt en una pujada continua, poc a poc anem cap a la dreta, en un moment donat deixem el rierol i seguim cap a la dreta, en pujar la paret apareix l’estany negre, i com diu el nom es d’aigües obscures, es d’una bellesa espectacular, de tant en tant i degut al desnivell del terreny desapareix.
Apleguem a un creuer, a la dreta el refugi Ventosa i Calvell, en aplegar aprofitem per esmorzar, gaudim del paisatge, en un cartel ens explica l’origen del refugi, el Parca Nacional d’aigües Tortes i l’estany de Sant Maurici era una explotació maderera, el refugi era la casa del amo de l’explotació fins que va ser declarat parc, en eixe moment va fer la donació de la casa al mencionat parc.
Estem al mig d’una vall i al fons l’estany, desprès de repondre les forces desfem el camí, anem cap amunt i a la dreta a buscar un altre estany, en aquest cas s’anomena del Travessany, una lleugera pujada i estem dalt, un altra meravella!.
Fem un xicotet bucle i anem cap avall, la pujada ens a costat menys del que esperàvem, ara l’objectiu es aplegar a dinar a una bona hora, hi ha un riu de gent que va cap amunt, uns no han matinat, altres son veterans i uns quants dona d’impressió de que son novells.
El sol va calfant nosaltres a bon ritme, de vegades pregunten si falta molt, depèn de la distancia que portem baixada, “falta 15 minuts”, altres “30 minuts”, els companys van banyant els capells per a refredar el cap.
Ara podem fer-nos l’idea de la vall que tenim davant, al fons el pantà de Cavallers, anem baixant i gaudint del paisatge, el pi solitari ens crida l’atenció, de bona altaria en mig d’un Pedregal. En aplegar a la primera cataracta ens crida l’atenció un soroll fort, es gent que esta gaudint de l’aigua. En entrar en la senda que voreja el pantà tot son veus de gent que estan fent ràpels, escalada lliure per una paret a la dreta, son les veus que havien escoltat al mati.
Apleguem a la paret del pantà i sols ens queda una baixada fins al cotxe, hem gaudit de quatre dies de senderisme en bona companyia, sense cap accident, sols alguna culada i res mes. A l’any vinent tornarem?, qui sap!
Distancia: 11.4 kilòmetres
Dificultat: moderada
No hay comentarios:
Publicar un comentario