Als llocs de costum ens encaminem cap
al poble de Barx, en passar la urbanització de la Drova entrem al terme de
Gandia, a l’esquerra tenim el Centre d’interpretació de la cova del “Parpallo”.
“La Cueva del Parpalló (en valenciano,
Cova del
Parpalló) es uno de los yacimientos prehistóricos
del Paleolítico Superior más importantes de Europa. Se encuentra situada dentro
del Paraje Natural Municipal
Parpalló-Borrell, un espacio de 560 hectáreas adscrito al Ayuntamiento
del municipio de Gandia
(Valencia, España), a
pesar de que la localidad más cercana es Barx, a escasos 3 km de distancia. Este
yacimiento está catalogado como Bien de Interés
Cultural (BIC)
y está incluido en la lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO por su conjunto de arte rupestre.
Deixem el cotxe al
pàrquing i ens posem en ruta, cap amunt per pista, al primer creuer girem a
l’esquerra, tornarem per la pista de la dreta; seguim avant i al següent creuer
anem al recte per beure la “font del Monduver”, la dita font esta en esta
ruïnós, la porta que la protegeix esta despenjada, l’aigua ni comentar. Tornem
cap arrere i en el creuer anem un altra vegada a l’esquerra anem a vorer uns
cartells informatius de la vegetació i animals que vivien als voltants de la
cova del “Parpallo” en la prehistòria.
Anem cap a munt, a
un centenar de mestres a l’esquerra tenim la cova, en aquestos moments no es
visitable, una tanca la protegeix, des de
baix veiem una mena de grieta que sembla que es la cova, seguim avant pujant
poc a poc, apleguem a un creuer, per la dreta es on baixarem a la “font del
Garrofer”, ara tenim per davant una pujada escalonada fins aplegar al “Coll de
la Rafela”.
Apleguem dalt i a
la dreta hi ha un abric que ens permet esmorzar protegit del fort vent; com
sempre gaudim dels entrepans, de la fruita i fins i tot d’una infusió; eixim
del abric i anem cap a la dreta buscant la “Penya Negra”, caminem uns centenars
de metre i apleguem a un mirador on podem gaudir de la costa des de Cullera al
“Montgo”, el dia esta clar i les vistes una meravella, la penya la tenim dalt
de nosaltres. Desfem el camí fins aplegar al creuer, enfilem la pujada per la
senda que porta al “Monduver”, a la mitjania de la pujada ix a l’esquerra una
senda desdibuixada. Volem anar cap a la “cova Redona”, hem llegit que per
aplegar al objectiu tenim que anar camp a traves i guiant-nos de vegades per la
intuïció, apleguem a la cova, millor dit una forat gran a la serra, la pedra es
molt fràgil el que fa que siga perillós pujar dat de tot, fem fotos i arrere,
per a la tornada hi ha que anar amb cura, la pedra i la terra solta dificulten
la baixada, en aplegar al creuer girem a la dreta cap al coll on desfarem la
senda fins aplegar a al creuer. Per davant ens espera una baixada llarga i en
revoltes, apleguem a la font i hi ha dos surgències, en la primera l’aigua ix
d’una coveta i de la segona brolla per les pedres.
La senda es fa
estreta, seguim baixant, poc a poc la senda va girant cap a la dreta, al final
trobem un poste del GR-236 on girem a la dreta, anem de pujada per una pista
asfaltada, l’entorn es meravellós, entre pins on estan netejant les vores, una
casa de camp a la dreta, esta habitada, a l’esquerra l’omnipresent “Monduver”,
ens apropem el inici de la ruta, a l’esquerra la carretera que porta a Barx,
escoltem parlar als ciclistes que van de pujada.
En aplegar veiem a
un xicot que esta obrint el centre d’interpretació, li preguntem si podem
visitar-lo i ens contesta que esta tancat, a l’altra serà. La ruta la podem
diferenciar en dos parts, fins al coll es moderada, del coll a la cova difícil,
cadascú que jutge la dificultat.
Distancia: 8,4 kilòmetres.
Dificultat: Mitja-Alta
No hay comentarios:
Publicar un comentario