Cal anar per la A-7 en direcció Alacant,
en la eixida 436 anirem cap a Planes per la CV-700, passarem el poble, en el primer
encreuament porta el poble de Catamarruc, el passarem del llarg, en el següent encreuament
anirem cap a la dreta en direcció a la “Vall d’Alcala”, el primer poble que trobarem
es Margarida, poble on iniciarem la ruta, a l’entrada podem deixar el cotxes.
La ruta comença al poble; eixirem en direcció al cementeri del poble, creuarem la carretera amb cura; en aplegar a ell girarem a la dreta, en el primer creuer girarem a l’esquerra, en aquest punt el borem a tornar, anem cap amunt, a un centenar de metres girarem a la dreta, en aquest punt s’acaba l’asfalt, seguim avant i a l’altura d’una bassa girarem a l’esquerra; aquest es el punt de tornada de la ruta.
Anem
per el costat de camps de cultiu, la majoria de secà, seguim avant i en aplegar
a una casa en ruïnes , la deixarem a la dreta en una corba pronunciada, a uns 200
metres beurem una fita a l’esquerra, nosaltres a la dreta, as una distancia de 140
metres en el creuer (1) girarem a l’esquerra, deixem la carretera i cap amunt, ens
guiarem per fites de pedra, en aplegar al coll aprofitem per a esmorzar, baix veiem
el “Castell de Benissili”, primer anirem a la dreta, una pujada molt forta ens porta
al “Tossal de la Creu”, el primer alt del dia.
Les
vistes espectaculars, “La Vall de Gallinera, La Vall d’Alcalá, El Comtat”, i les
serres de “La Serrella nevada, la de Alfaro, El Benicadell, El Montcabrer, La Cova
Alta, El Monduver, i la Foradada”. Gaudim de les vistes i avall en aplegar al creuer
baixem cap al castell, la baixada molt escalonada i esvarosa degut a les pluges
dels últims dies, passem al costat d’una font que en el seu temps abastia d’aigua
al castell, ara s’anomena de “Joan Pellicer”, brolla amb molta intensitat, en aplegar
a les ruïnes hi ha uns andamis per restaurar el castell, en una part del mur podem
vorer uns merlets restaurats, fem una ullada a les restes, aguaitem per beure la
“Gallinera”, la pujada en zig-zag es de vertigen.
“El
castillo de Alcalá o castillo de Benissili o hisn al-Qala, situado en el actual
municipio de Vall de
Gallinera fue la
residencia de Al-Azraq y el centro de las revueltas mudéjar que siguieron a la conquista del
Reino de Valencia por Jaime el
Conquistador en el siglo
XIII .
La función histórica
del castillo era la de vigilar y defender la entrada valle desde el interior, el Comtat. a fundación del castillo podría
remontarse al siglo XI prolongándose hasta el siglo XVI , es decir, se trata de
un yacimiento post-califal o como máximo fundado en los últimos años del califato. La primera
noticia escrita fecha del 1.245 en el tratado del Pouet, firmado en este mismo castillo entre al-Azraq y el infante Alfonso de Aragón en nombre de
Jaime el Conquistador, en el que al-Azraq retiene para sí mismo los castillos
de Alcalá y Perputxent. En el 1248
fue el centro de la primera rebelión mudéjar, acaudillada por el propio
al-Azraq. Diez años después, el 1 de junio de 1258 el castillo es tomado por
Jaime I, quedando constancia de esto en la Crónica del Rey, c.376: "E no
volem dir totes les coses que hi foren feites, car seria allongament del
llibre: más al vuité dia cobram Alcalà, e Gallinera, E setze castells que
al-Azraq ens avia emblats e tolts..."
Desfem
el camí, des el castell fins al creuer hi ha una pendent màxima del 39.8%, la
mitja es del 21,9%, en aplegar al creuer hi ha un cartell que diu “Alcalà, Xarpolar,
Castell” en color blau, des de aquest punt seguirem unes marques blanc-i-blaves
, una lleugera pujada ens porta al poblat iber del “Xarpolar”, al davant veiem
els antics mur defensius del poblat, pugem poc a poc i accedim a les restes, en
el sol hi ha restes de ceràmica, unes roges, altres de color gris, passegem per
el recinte i gaudim de les vistes.
““El poblado ibérico de Xarpolar (siglos IV-I a. C.) se localiza en
el término municipal de Vall de Gallinera (Provincia
de Alicante, España) en uno de los montes situados
entre los valles de la Gallinera y de Alcalá, cercano al caserío de Benissili,
a 900 m sobre el
nivel del mar. Fue descubierto en 1928 por F. Ponsell.
Este poblado ibérico está situado en una amplia meseta, delimitado por restos de muralla. Hasta la fecha no se ha
realizado ninguna excavación sistemática del lugar.
Las cerámicas son de época ibérica, con
decoración geométrica y con figuras de estilo San Miguel de Liria. También se
ha identificado cerámica
griega de barniz negro.”
Al
cim hi ha un indicador “Alcalà”, decidim seguir-ho, la baixada molt forta,
seguim les marques blanc-i-blaves, de tant en tant unes fites i per no perdre
de vista uns postes, en aplegar baix on hem vist la fita en el waypoint 7,
girarem a l’esquerra, a uns 480 metres girarem a l’esquerra, al principi
vorejant camps, en acabar-se el caminal entren en un bosc de pins, la baixada
camp a través, doncs hem perdut la senda. En aplegar a un caminal el seguim, a
uns 10 minuts mes o menys aplegarem al despoblat “de la Roca”.
“A unos 650m. Sobre el
nivel del mar, se encuentra el despoblado morisco de la Roca, aunque hay restos
prehistóricos y romanos en la zona, el origen del asentamiento se sitúa en la
época Andalusí.
Tras la expulsión de los moriscos en 1609 quedó totalmente despoblada
hasta el año 1611 en que fue ocupada por familias de cristianos viejos.
La Roca estaba distribuida como una alquería clásica, un pequeño grupo
de casas habitadas, generalmente por gente unida por lazos familiares, su
arquitectura es compacta sin calle alguna, formando un conjunto cerrado al que
se abren las distintas dependencias, las viviendas comparten muros medianeros y
se cierran al exterior como muralla que solo tiene acceso por una puerta
central.
La mayor parte de los muros son de mampostería, hiladas horizontales
de piedras recibidas con mortero de cal que se asientan sobre una capa
niveladora del mismo mortero, en ocasiones se aprecia un aparejo diferenciado,
el opus spicatum o espina de pez, estas formas de aparejo en la fabricación de
muros fueron muy empleadas en construcciones rurales en el periodo del siglo
XII al XVII.”
Fem
una ullada al despoblat, llegint el cartel informador, unes fotos i cap arrere,
en aplegar al creuer agarrem la pista de l’esquerra, una lleugera pujada i en
passar el turó veiem una bassa de reg, el rierol porta molta aigua, apleguem al
camí i girem a l’esquerra, en aplegar al waypoint 3 girem a l’esquerra, la
millor referencia es el dipòsit d’aigua del poble, seguim la senda de formigó
que ens porta a un altre rierol amb aigua, al final tenim que mullar-nos les
sabatilles, tenim el poble al davant, a la dreta tenim el llavador i la font
que l’abasteix, l’ultima pujada i estem al poble, sols queda aplegar als cotxes
i donar per acabada la ruta
(1)
La pendent màxima es del 42,3%, la mitja
del 20,6%.
Dificultat: Dificíl
Distancia: 11.7 kilométres
Margarida, els Tossals i la Roca
No hay comentarios:
Publicar un comentario