04/05/2024 Mirador - Alt del Besori - Alt de Valencia - Barranc de Pataca - Barranc de Ferrando

 

Hui anem a recórrer una senda en part coneguda, doncs nova de totes les maneres.

            Anem cap al poble de Llombai, en concreta al inici de la senda del “Barranc de Ferrando”, en aplegar al inici de la ruta, iniciem las senda cap a la dreta, mes que res per fer el primer tram de bon mati i per el sol, així la tornada serà per ombra. Camine4m uns 400 metres i girem a l’esquerra, al davant tenim una pujada curta i intensa; doncs res de res; apleguem a una planura on hi ha camps a la dreta i l’esquerra, estan abandonat, veiem una mena de caseta a l’esquerra que pot servir de refugi en cas de plujà. En aquest punt girarem a l’esquerra, un altra pujada que ens portarà a una pista forestal, on girarem a la dreta.

            Al caminar per pista forestal, veiem un riu de ciclistes, alguns pujant altres baixant; un d’ells  pensa que la pista es d’ell i no fa mes quer renegar. Al anar per pista i de pujada no es molt fatigosa la ruta, l’objectiu es aplegar al “cim del Bessori”, aban d’aplegar parem en un mirador per veure la “Ribera Alta”, veiem els poble d’Alfarb, Llombai i Catadau, també veiem el cim del “Matamon o també anomenat El Quencall”, on estava l’antiga ermita de “Santa Barbera”, en aquestos moments sols queden les restes d’uns murs. Cap a la dreta veiem el cims de “La Colaita i el Ave”

            Com he dit abans al anar per pista passen un riu de ciclistes. Hi ha gran quantitat de garrofers i comentem que es un arbres que creix fins als 600 d’altura, a partir d’a hi desapareix, a la dreta veiem l’objectiu, anem per pista, en un moment donat girem a la dreta per una senda estreta que ens portarà al com del “Bessori”, aquesta senda la desfarem desprès de baixar del cim. Fem un parada curta i seguim cap avall, en aplegar al creuer girem a la dreta, ens esta passant el temps d’esmorzar, decidim anar a l’alt de Valencia, on hi ha taules i banc per esmorzar,  estem a un minuts del segon objectiu,

 

            En un no res estem al l’alt, les vistes son impressionats, d’esquerra a dreta podem vuere la ciutat de Valencia, l’Albufera, la muntanya de Cullera, la serra de Corbera fins i tot el “Montgo”, una meravella; gaudim dels entrepans, de la fruita del fruits secs; en acabar, iniciem de baixada llarga fins aplegar al anomenat barranc de “Pataca”, on comença la nova senda oberta uns mesos, la senda de bon caminar, anem entre pis el que es d’agrair, va fent calor i pensem que hem encertat la ruta, recorrem uns 1200 kilòmetres per dins del primer barranc fins a empalmar en el barranc de “Ferrando”, no mes entrar en l’altra senda veiem un mur de pedra que obstaculitza la pujada anomenada del “Gas”; anem cap a l’esquerra ara la senda es va fent dolenta, de vegades per el fons del barranc, altres vegades per fora; al caminar per dins les pedres ens retarden, estem aplegant al final de la senda, bufa el vent fresc el que fa que la ruta siga agradable a estes altures de l’any, abans de que vinga el calor . La ruta la podem qualificar de moderada.