01/02/2024 Alfafara - Cova de Montblanc - Cava d'En Miquel - El Portin - Cova de l'Aigua

 

Per aplegar al poble d’Alfafara a la comarca “del Comtat” i dins de la “Vall d’Agres”, cal anar per la A-7 en direcció Alacant per l’interior, eixirem en el punt indicat Ontinyent-Villena seguirem uns kilòmetres i una vegada passat el portet, girarem a l’esquerra en direcció a Pego, de seguida aplegarem al poble d’Alfafara, buscarem el punt d’eixida i a caminar.

            Al principi uns 500 metres d’asfalt, entre camps d’oliveres algunes d’elles gruixudes, uns 500 metres i girarem a la dreta, hi ha un poste indicador, la pujada continua i entre bancals; hi han ratlles blanques-roges-grogues, corresponents a GR i PR; la senda escalonada, poc a poc anem deixant els camps de cultiu i anem entrant en el bosc de pins.

            Puja que te puja, de sobte veiem que han fet feines de aclarida  en el bosc, han netejat els matolls i l’han deixat que ni hagueren anat a la perruqueria!; ens preguntem sí es un cant del cigne (cisne) o seguiran avant els treballs. Ens apartem uns metres de la senda per veure una xicoteta cova anomenada “de Montblanc”. Seguim la senda en aplegar a la pista que porta al refugi del “Montcabrer”, la seguirem uns 400 metres i girarem a l’esquerra, entre les clarianes del bosc podem beure “El Benicadell, la Cova alta, els pobles de Bocairent i Alfafara i la vall d’Agres”.

            En el creuer iniciem la pujada a la “cava d’En Miquel”, una poca historia:

“Aquest impactant pou de neu, conegut com Cava d’En Miquel, va ser construït a principis del segle XVII i és un dels pous més imponents de Mariola, degut a la seua espectacular i robusta estructura. La seua capacitat i mesures interiors són similars a les de la propera Cava Arquejada, ja que compta amb uns quinze metres de diàmetre i una profunditat d’uns deu metres, la qual cosa es tradueix en una capacitat de fins a 1700 metres cúbics.

Aquest i altres tants pous de neu, dispersos per nombroses serres, es van utilitzar fins a mitjans del segle XX per conservar gel. Aquest s’elaborava a partir de la neu caiguda durant l’hivern, la qual era premsada a l’interior de les caves, en successives capes de neu i palla. D’aquesta manera, era possible disposar de gel fins i tot a l’estiu. Aquest era transportat als pobles veïns i, fins i tot, a la costa, sobretot durant la nit, utilitzant carros tirats per animals de càrrega.”

            Fem una ullada a la cava, es impressionant, una llàstima per el seu deteriorament, devien de consolidar al menys l’estructura, i així mantindré en peu l’estructura. Veiem els abrics on dormien els nevaters. Com sempre gaudim de les vistes, a l’esquerra o siga cap a la font “de la Mariola” esta en el dia mes clar que cap a “la vall d’Agres”, seguim la senda uns 700 metres i en apropem al següent objectiu, el cim de la zona, abans d’aplegar al punt geodèsic tenim que fer una trepada sense importància; sol hi ha que anar amb cura sí esta plovent o acabat de ploure, doncs la pedra es molt esvarosa; desprès de la trepada estem en una planura on esta el cim “del Portin”.

Anem avall per una senda pedregosa, per davant ens espera una sèrie de baixades, algunes pedregoses i esvaroses, altres de terra solta, alguna que altra de cul a terra; hi ha que prestar molta atenció al trajecte. En aplegar a la pista girarem a la dreta i al davant tenim “la casa del l’Alt d’els Fontanarets”, casa senyorial restaurada, esta rodejada per una tanca prou nova, al ser una finca privada no la travessarem, anirem per l’esquerra de la porta d’entrada, deixarem a la dreta la tanca i tornarem a la senda on girarem a la dreta.

 

Desprès d’uns 300 metres girarem a l’esquerra; hi ha que prestar atenció a la senda doncs hi han travesses que no porten a cap de lloc, mes avant hi ha un lloc on podem fer fotos de la vall, la senda va poc a poc a la dreta,  Des-de el waypoint 18, seguirem la senda uns 480 metres i aplegarem a anomenada “Cova de l’Aigua”, en la sequera que ens rodeja es una meravella veure aigua corrent, fem una ullada i seguim avall , girarem a la dreta i de seguida un altra vegada a la dreta fins aplegar a la “Bassa d’Alfafara”. Ens aquest punt deixarem la senda i entrarem en pista, així seguirem uns 380 metres i aplegarem al cotxe, donem acabada la senda, la podem qualificar de “moderada”, doncs hi ha un desnivell de mes de 600 metres.

Circular d'Alfafara