18/06/2016 Barranc de Las Palomarejas

Hui en som 5, com sempre cafè i marxa, en agrupem a l’Alcudia, anem a terres castellanes, concretament a la comarca de Utiel-Requena o Requena-Utiel, hem quedat amb el grup de “La Sargantana i la Granota” al poble d’Utiel, anirem a recórrer el barranc de “Las Palomarejas”, uns dies abans el guia de hui ha fet un recorregut d’exploració i te aigua suficient. El guia habitual deixa el seu lloc i va d’espectador i a gaudir de la natura.

 

En Utiel eixim cap a la N-330 Alacant-Terol (Alicante-Teruel) i en el encreuament amb la CV-390 girem en direcció a Benageber, passem “Las Casas de Mediana” i en aplegar al encreuament “1 Villanueva”, girem a l’esquerra seguim la carretera asfaltada i en acabar-se continuem, buscant el cartell “Deposito contraincendios el Charco Negro”.

En aplegar a ¡ preparar-se ! equips de neopré, llargs, curts, de tots el tamanys i colors., alguns van vestits de qualsevol manera, això sí, tots i totes amb casc, per si de cas ens cau alguna pedra al passar per la zona mes estreta. Una companya mes atrevida s'el posa al reves, una novatada ens fa riure.

Anem cap amunt, el guia diu que farem el barranc d’anada i tornada, els primers 2 kilòmetres son d’aproximació, 4 de barranc i 2 de tornada, el contacte el fem al rierol, l’aigua esta fresca, que no freda, ¡esto no es el barranco esta más adelante!, un company s’equipa i ha confós les botes de barranc amb les de la muller, i no li entren, al final sabatilles d’esport i al barranc, veiem uns muntons de roba a la vora del riu, gent que va per davant; anem estirant-nos, cadascú al seu aire per sense perdre la visual. Les primeres impressions son les d’un barranc mes, l’aigua per el turmell, després algo mes amunt i de primeries un pou on tenim que nadar, la temperatura de l’aigua baixa, de colp entrem al barranc, de parets estretes i verticals, d’impressió bona, trepadetes amunt, va fent-se estret i ambla llum del sol va canviant el color de les pedres, pedres mil·lenàries, desgastades i polides per l’aigua, anem cap amunt, pujant per cascades menudes i molt boniques, travessant el pous a nadó, de tant en tant alçant la vista per vorer l’espectacle del canó natural, als pous l’aigua esta freda, no fem castanyoles amb les dents, però poc falta.

Trobem al primer grup fent la baixada, ni neopré ni res, amb pantaló curt i samarreta, en ajuden a salvar un obstacle. ¡gracies!

La gent camina, i ens ajudem a pujar el desnivells, seguint les indicacions “posa el peu a hi”, ¡per baix del tronc!, ¡vaig a provar per dalt del tronc!, ¡ aconseguit ! en alçar el cap la vegetació per dalt del barranc es tanca, fent un umbracle, anem avant, un company explica el tipus de pedra i la seua datació. Veiem el sol i no el tastem, sense presa però sense pausa.

L’espectacle es meravellós, no hi ha res que envejar a altres canyons, aquest es molt paregut al barranc de “d’Infern”, els dos estrets, de parets verticals, no el entra el sol, parets polides i sense escapatòria, lo millor es fer-lo a l’estiu fugint de la època de tronades.

Xino, xano cap amunt, el barranc va obrint-se, apleguem al final del cano i apareix el sol, tots i totes el busquem per escalfar-nos, s'agraïx el calor, ara vindria bé un café calentet o un tallat o un carajillo. Descansem uns moments i cap avall, ara gaudim molt mes del espectacle, anem en plan mes contemplatiu, mirant la fauna, la vegetació, nom que sonen a xines, però no deixen de ser bonics, una serp menuda “de collar” (Natrix natrix) entre dos pedres ens crida l'atenció, fotos per guardar-la en la memòria ¡.

Avant el grup s'estira, gaudint dels moments, ¡tornarem amb la resta del grup!, la llista s'allarga, ¡ jo primer compraré un neopré, per vindre ben equipat!, ¡jo també!, ¿per a quant? ¡juliol!, molt interessant per a passar el dia, ara mes relaxats, baixem cap al final, fotos per parelles, de grups improvisats, nadant amb estil, tirant-se de la penya i fent xof, una bona aventura, i no perillosa.

Apleguem al final de barranc i tornem cap als cotxes per el mig d'una xopera, xarrant de l'experiència, anem a vorer l'àrea recreativa del “Charco Negro”, te de tot taules a l'aire lliure, a cobert, una bassa per a nadar ¡tancada!, salutacions a una parella que ha fet acampada lliure, ¿com anat? ¡ molt bé, ens hem divertit!, ¡adeu!.

Canvi de roba i a dinar, cerveses fresques, vi blanc, fruita. Un company trau una barreta energètica ¡para, no te menges aixo, ara traure una cosa millor!, ¡apareix una botella de cava per brindar el cotxe nou d'una companya, i una reganya de panses i nous, totalment artesana! ¡açò si que una barreta energètica!, desapareix en un moment! Algú de “la Sargantana” diu ¡açò si que es nivell, tindrem que canviar de penya! Les rialles es deixen sentir per la font del “Cuerno” lloc on hem dinat. A un company li amaguen una manta, per gastar-li una broma, fins el extrem de fer-li dubtar de la seua memòria. Al final tot son rialles. Fem un passeig per la vora del riu buscant fossil i sol veiem alguna veta de mineral de ferro. El dia bo, l'excursió millor, i la companyia immillorable. ¡Tornarem a fer eixides de germanor!. “La Sargantana” para el mesos de juliol i agost, ens retrobarem a la tardor, nosaltres no pensem parar, ja tenim previstes la senda anual del Pla de Corrals fins a Pinet, 14 km. de recorregut; una per la serra de Javalambre i com no el riu “Frare”; i alguna mes d'aigua. Des-de aquest blog donar les gracies a la penya “La Sargantana” per el seu bonfer.