25/6/16 Senda anual Pla de Corrals-Pinet

Com sempre cafè i marxa, hui en som 7, a les 7.45 estem al parking del Pla de Corrals, pedania de Simat de la Valldigna, i al costat de Barxeta, que pertany a la Costera. Com es costum de la Penya, al mes de juny es fa aquesta senda, es per nosaltres un dia per a gaudir de la natura i com no un “bocata” i cervesa ben freda. El recorregut es de 14 km. Entre la anada i la tornada son 14 kilòmetres, prou distancia per cremar el esmorzar.

Anem amunt per camí vell i conegut, ens acompanyen “Claudio” i “Cagnolino”, sempre amunt i avall, lladrant als gossos del xalets que voregen el la ruta. En aplegar a la pedrera, ja descrita en altres ocasions, anem a la dreta per fer la pujada cap a “L’Estret de Vinyavella”, alguna figuera te bacores i ja se sap “a Sant Joan bacores, verdes o madures segures”, en aquest cas esta verda. El camí esta em molt mal estat, ple de reguerols, i pensem que no son provocat per la pluja. El fotògraf, amb bon ull per les plantes, gaudeix de les flors com un xiquet, i la càmera de fotos nova, l’ajuda molt.

¿Que pesarà amb el Brexit? ¡al meu fill encara no sap res, la beca es per quatre anys, si es compleix el programa te dos anys per davant!, l’opinió generalitzada es que el anglesos van a perdre, de fet Escòcia vol un referèndum d’autodeterminació perquè no estan d’acord en la decisió que han pres els anglesos. A la part d’Alacant, la Costa del Sol fins a Gibraltar, hi ha una gran quantitat d’anglesos que viuen tot l’any i sembla que el “Brexit” es perjudica mes que els beneficia. A l’esquerra esta l’Alt de l’Hedra ¿quant pugem?, ¡hi ha un poc de senda, i un bon tros camp a traves, ja mirem com aplegar!

 

¡A la nit sopar de germanor!, hi han caminants que sols saben caminar cap al menjar, cap a la muntanya res de res!, que li anem a fer. El dia ennuvolat, tindrem sort si el dia no s’aclareix, caminem a bon ritme, ¡ per a sopar portaré pinyes al forn!, ¡ no es la pinyonera, es la piña o Ananas comosus! El reguerols cada vegada mes amples i fondos, girem la vista arrere i podem vorer la serra de Corbera, allà al fons, als nostres peus gran quantitat de xalets i cases aïllades, gran part d’elles estan habitades per anglesos, de fet al bar del poble sempre hi ha diaris han angles. La muntanya segueix en bon estat, seca però bonica, quant ens donem compte estem a l’estret de Vinyavella, el paisatge canvia, pins gruixuts i alts, son preciosos, baixem cap al poble de Pinet, a la Vall d’Albaida, esta en un cul de sac, de fet la pista es el “Camí Vell de Pinet a Xátiva”, a l’esquerra “Les Mamelles” dos muntanyes simètriques que semblen els pits d’una dona; a la dreta “La Penya del Sol”, com sempre ben il·luminada.

Anem avall cap al poble, a l’esquerra un encreuament que porta per pista a Barx, també de bon caminar, podem trobar al llarg del seu recorregut, sempre a ma dreta la senda que porta al “Surar de Pinet” i mes avant esta el desviament cap al “Barranc de Manessa”. ¡ Hui dia de mercat al poble!, ¡donarem una ulladeta al mercat!, esmorzem al carrer, baix l’ombra d’un para-sol. Tant el mitjos bocates, com el sencers estan molt bé, de truita de ceba, de carxofa, amb botifarra, amb xoriços i alguna llonganissa. Estem al cafè i un company celebra el seu aniversari, pastissos i cava, i per rematar herbero. Ben plens desprès del esmorzar, tornem cap al Pla de Corrals, costera amunt, xarrant de tot un poc, apareix altra volta el “Brexit”, sempre interessos econòmics, ix a relluir la II guerra mundial, darrere de totes les coses bones que va portar, i com sempre interessos econòmics, algunes industries americanes tenien accions de empreses alemanyes i demanarem reparacions de guerra, fabricaven motors per als tanques americans i la filial alemanya fabricava motos per als panzers, guanyarà qui guanyarà la guerra, la ciutadania posava el morts, i els accionistes engreixaven les butxaques, i altres empreses no molt conegudes que feien lo mateix, a costa del morts feien negoci.

El fotògraf contínuament va a la seua, fotos amb macro de plantes i flors, sempre acompanyat del seu fidel escuder. A la dreta tenim un avenc catalogat, a l’esquerra la pujada al “Buixcarró”, un camp de prunes, estan verdes i acides. Avall, la senda avall, soroll de motos, dos motos de trial encapsa-l’en una comitiva de boguis, ara sabem qui possiblement destrossa els caminals i les pistes.

El dia se va aclarint, a la dreta tenim el “Penyalba”, enfront la serra de Corbera i a l’esquerra, el penya-segat del “Buixcarró”, en un no res estem al parking, un company s’adelantat i li ha donat temps a fer la sesta del borrego. L’entrada de l’estiu ens ha respectat, no ha fet massa calor. Ens acomiadem, tenen presa per anar a casa a preparar el sopar de germanor. ¡Adeu!