Hui en som 11, hem recuperat a uns
companys i tenim una nova incorporació, com sempre cafè i marxa, recollim a dos
membres a Corbera i cap amunt. Son les 7.30 del mati, davant tenim la serra de
corbera, l’idea es pujar fins al Pas de Sant Sofi i una vegada allí decidirem
on anem, hi ha dos variants tornar per “La Malladá Verda” o pujar al “Cavall
Bernat” per la torrentera. Anem avant i com sempre el dos bromistes del grup es
deixen sentir, “que estàs molt guapa” i el marit davant, be a la senda, aquesta
es a petició d’un membre que te que estar prompte a casa; no sempre les
peticions es poder complir.
Com
sempre diversitat d’opinions “es per ací, hi ha senyals”, “el track diu que es
mes avant”, al final decidim seguir el track, ¿es per aquella pujada? ¡ pareix
que si!, a l’esquerra una residencia de meditació d’una ordre religiosa, segons
ens compten per a fer meditació esta molt bé.
La
pujada ens porta a un camp abandonat que ens resulta conegut, “a hi davant hi
ha una figuera bacorera” ¡si, la recorde quant férem la senda des-de Llauri!,
¡esta igual, a vorer qui es el guapo o guapa que agafa alguna bacora! Anem
amunt i deixem el camí, entren en senda i ara ve la porta dificultosa, entre el
kilòmetre 3 i el 4 hi ha un desnivell del 23.4% casi res porta el diari,
“canvià de personal training” diuen els bromistes, anem amunt fent fotos, de
flors, de plantes, la primavera a explotat, les ultimes pluges han ajudat.
La
font negra esta seca, el hivern no la fet brollar, una llàstima, a l’esquen la
Ribera Baixa, el arròs esta plantat i els primer brots de les plantes, semblen
fer un tapis de color verd, ¡ una meravella!. A la dreta la “Mallà Verda” es
una de les alternatives per a tornar a Corbera, al “Pas de Sant Sofi”
decidirem. Anem avant cap amunt, una companya diu “ahir en vaig passar, no
tenia que haver fet tant d’exercici” li contesten ¡lo millor es parar el
divendres per a recuperar-se!. Seguim avant el sol va calfant ¡ son les 9 del
mati i segons l’hora solar son les 7!, no bufa el llevant, es prompte, seguim
pujant.
Entre
el kilòmetre 4 i 5, el desnivell es mes suau, el 16.85 %, estem a prop dels
“Pas”, el companys capdavanters, ha pres la decisió, ¡per la torrentera!, en
aplegar al creuer com les cabres, anem pujant fins a començament de la pujada,
es l’ultima abans d’esmorzar, ens espera una pujada tranquil·la mirant on poses
el peus, cadascú al seu ritme, foto cap amunt, foto cap avall, al terra esta
seca i les pedres estan fermes. En uns minuts estem dalt, un company va
indicant el millor lloc per a pujar, per a la majoria esta no es la primera
vegada, però sempre estem seguint els seus consells.
En
aplegar dalt les vistes son meravelloses, la Ribera Baixa i els camps d’arròs,
, La Ribera Alta, l’Horta de Valencia, la Costera fins i tot es por vorer el
poble de la Font de la Figuera, també el cims del Benciadell, El Montcabrer,
con he dit abans ¡una meravella!. El esmorzar ¡perfecte! Acompanyat de vi,
cafè, algo de licor, melmelada de taronja amarga, i dolç de coco. Foto de grup
al vèrtex geogràfic i avall, la baixada es pronunciada, apareixen el bastons
per alleugerir i descansar els genolls.
La
senda convida a la conversa, ¡he fet una ruta per Alcalà de la Selva, preciosa
i molt bonica!, ¿quant la podem fer?, ¿el primer dissabte de juliol?, ¡val!,
per davant tenim alguns compromisos, però queda confirmat.
Anem
avall en grupets, xarra que te xarra, ¡un company de altra penya s’ha doctorat
en ferrates!, ¡ en ha fet varies, de menys a mes, i de tot tipus! ¡ la
d’Enguera!, ¿la del pernil? (el nom li ve perquè es queda penjat d’una tirolina
con pernil o cuixot)¡ si, eixa!, ¡ Les Marujes a Tavernes!, ¡ la de Villena!, ¡
la de Tous!.¡La meua dona en diu que després del Barranc de l’Infern, que no
m’aficione!. Un bon record, per a comptar als nets.
En
aplegar al creuer ¿per on baixem?, ¿per l’antena o el barranc?, ¡esta la
baixada de tres metres!, ¡jo porte una corda, per si de cas!, ¡decidit, anem
per el barranc!, fa un anys era una senda de caçadors, ara es un SL, anem de
baixada cap a “Les Fontanelles”, un company es queda darrer i espera per donar
una sorpresa a la resta del grup, el seu crit sembla al d’un ós. Les rialles es
deixen sentir per la senda, anem cap avall en aplegar a “Les Fontanelles” foto
de grup, uns glops d’aigua i avant cap a Corbera, davant tenim el castell,
estan restaurant-lo poc a poc. “Sobre
el monte que domina la población se encuentran los restos del castillo. Era muy
extenso, ocupando una posición estratégica, dominando las riberas del Júcar.
Las fachadas se conservan en bastante buen estado, no así el interior, que está
en ruinas, es de origen romano y fue restaurado en época musulmana. Su torre es
una de las más importante de Europa.”
Anem per
asfalt, ja tranquils, apleguem a bona hora, una maniseta a la porta d’un xalet
en fa riure, un dibuix d’un gos menut “Peligro matahombres”, foto i avant, en
un no res apleguem als cotxes, ens acomiadem fins a la propera setmana, a beure
una cervesa ben freda, i a gaudir del que queda de setmana. ¿On anirem al
proper dissabte?
No hay comentarios:
Publicar un comentario