22/03/2014 Cami de La Meravellosa - Barranc dels Terrasos (Vallada)

            Som tres, la resta de la Penya hui a fet festa, es fa de dia ennuvolat sense pluges segons les previsions, comencem un poc camp a través sense problemes, passem al costat d'un corral abandonat i enllacem amb el camí que porta als depòsits d'abastiment de Vallada, girem a l'esquerra i anem pel camí de la Meravellosa, de bon caminar sense asfalt, suaus pendents i llargues baixades, a la nostra esquerra el barranc de Boquella i el seu arc de pedra a la nostra dreta el barranc de Terrasos, el nostre enigma per a hui, caminem a bon ritme i sense problemes, no veiem una ànima, transcorreguts uns 4 quilòmetres, girem a la dreta per davant de la casa de la Meravellosa, i poc a poc entrem al barranc dels Terrasos, veim una parella de çervols menuts o algo paregut.

            La senda estreta, descendix a poc a poc cap al barranc, de baixada suau amb llocs de pedra solta, en uno res estem en el fons, veiem un camp sembrat amb cereal per a atraure la caça, i de la qual volen un parell de perdius, fins ara i junt amb els cervols els únics animals vius que hem vist en el camí. Es fa hora de l'esmorzar, busquem un lloc apropiat, ho trobem i a donar bo compte del bocata, ix el sol tímidament i ens calfa, encara que el dia no és molt càlid el sol no molesta.

            Després del café seguim el barranc, sempre per camí de terra, no molt transitat però de bon caminar, ara una pujada ara una baixada, res de lliscar cap avall com altres barrancs, la xarrada amena, el ritme bo, pardals pocs, un falcó i poc més, avions prou, el dia anterior va ploure, veiem aigua en tolls en el fons del barranc, ho travessem diverses vegades, per xicotets guals, en època de pluges fortes, no tinc clar que siga molt transitable. El temps ho dirà.

            En les vessants la vegetació és abundant, pins, matoll baix i alguns fleixos de flor, sense el seu mantó de fulles. Prosseguim pel barranc amb les seues corbes, a poc a poc van apareixent velles construccions derruïdes, algun bancal usurpat a la muntanya, abandonats i sense arbres. Apareixen camps cultivats d'oliveres, algunes amb faenes acabades de fer, més camps de cereals sembrats per a atraure la caça, abeuradors per a perdius, de sobte el final del barranc, ho deixem a la nostra esquerra i per davant del cartell informatiu ens dirigim a la dreta, per cami d’asfalt, uns centenars de metres i girem a l’esquerra, seguint un camí de terra, arribem al cotxe, i final de la senda. La impressió, bona, el dia ens ha acompanyat, no tots els barrancs són iguals i no tots els dies ixen ennuvolats, sense pluja i sense calor. La semana vinent ja vorem a on la tirem.