Hui som 9 ¡millorem!, després de diverses indecisions causades per la probabilitats de pluja, que si 90% de probabilitat deien uns entre les 7 i les 9, després a les 2 una altra vegada, al final eixit solejat i clar, canvit de ruta i ens n'anem al Marquesat, excepte la pujada al Bessori la resta és nou. Vorem els que ens oferix el camí. Deixem els cotxes que ni pintat prop del molí d'Aledua i just a l'eixida de la senda per on tornarem.
La Torre d'Aledua, de la que queden només els murs defensius i la torre, del segle XII esta feta de maposteria, cal veure com ho feien de bé els morisc, calç, terra i pedra, després de tants segles seguix en peu. L'altura de la porta ens fan somriure per la dificultat que comportaria accedir a ella, si llevaven l'escala a adormir al ras. Deixem la torre i tornem cap al camí, quan per la nostra dreta ixen uns ciclistes, "que fem, anem per la senda de terra o asfalt?", decisió ràpida "terra", esperem que nos porte a l'assut, afortunadament veiem senyals de PR i pals indicadors del PR-CV 429. Els indicadors ens porten al Corral Blanc, el ambient esta perfumat per les ovelles, el sòl infestat de cagades d'ovella, seguim avant ja més tranquils guiant-nos ja que veiem senyals, no molt juntes però si bén visibles, la senda agradable, entre pins i bosc mediterrani, estan preparant tallafocs, perquè estem en un paratge natural protegit, continuem veient ciclistes , en grup, sols, ¡bon dia!, alguns educats ens indiquen que els segueixen alguns companys, és d'agrair la precaució i evitem accidents desagradables, una baixada pronunciada i arribem a l'assut, la nostra sorpresa és majúscula, taules, bancs, papereres, una meravella, res de pedra dura, en equilibri a vegades, altres assentats damunt de matolls, l'aprofitem, un opípar esmorzar, fruita tallada, galetes, olives, fruits secs, bon vi i a seguir. comencem pujant pel barranc de Ferrando, segons indica el cartell.
3.7 quilòmetres de pujada inclosa la “Costera”, amb un desnivell del 18.8%, no ens queixem, fins al moment ha sigut agradable, girs i més girs, pujada, baixades, en fi som trotasendes i fem el que ens agrada, la pujada lenta i segura, les vistes excel·lents, fastidi de boirina, que li anem fer, un altre dia serà, continuem pujant i arribem al Pla de l'Estepar, un xicotet replanell i ens encaminem cap al cim del Bessori, un altre pendent fort i sí esta la coneixem, fa calor, la combinació del sol + la humitat ambient, ens fa patir un poc, veiem el cim, accelerem el pas, estem desitjosos d'arribar, sabem que a partir d'ací comença la baixada, ¡anim que ja arribem! l'esforç final i arribem al vèrtex geodèsic, la foto de rigor, uns glops d'aigua, i comença la baixada, ara si que anem ràpids.
Tornem arrere per mateixa senda de pujada ara de baixada, als creuers paronet, per arreplegar al ressagats, seguim deixem la senda coneguda i girem a l’esquerra, un altre paronet i seguim esperant al ressagats, no volem perdre a ningun element, comencem la baixada, el cartell diu 39 minuts, ens sembla que serà menys, accelerem el pas, la baixada amb precaució, hi ha molta pedra solta i esvarosa, polida per les plujes i el pas de la gent, seguim a bon pas de sobte, s’acaba la senda i entren en un caminal que ens portarà al final de la senda, envoltats de camps de bresquilleres, algunes plantades de l’any, altres mes velles, la fruita fa goix, esta madurant i no tardarem molt de temps en poder menjar-les, fruites fresques que no ens falten.
Esperem al ressagats, uns estiraments, les rises, les lliçons, les postures, alguns ballen un vals, conya pura, apleguen els últims, xarrant sense presa. El día molt bo, sense accidents, hem gaudit de la senda. Quedem en anar el 26 a Llutxen a fer una senda per les rodalies d’este poble. Adeu senderistes, bon cap de setmana. En bé a la memòria un poema que vaig llegir en una manisseta al paratge de l’Alboret en el terme de Bocairent, i que diu:
“Adeu xiquetes de l’horta
i també de l’Alboret
que jo m’en vaig a Alfafara
a l’alt del Fontanarets”
No hay comentarios:
Publicar un comentario