05/04/2014 Llauri - Font Negra - Creu del Cardenal - San Sofi - Collaets - Poble Nou

            Som sis caminants. La senda de hui, la qualifique de dificultat mitjana o moderada, encara que en dos trams a saber entre les basses i l'encreuament amb “la Mallà Verda” fins a la creu del Cardenal, amb un pendent del 20% i entre el waypoint 16 i 17, que ho vam fer seguint una canonada de formigó i després del 17 al 18, seguint una antiga senda de caçadors que s'havia perdut entre argilagues i albacers, és de dificultat alta; la resta de la senda com he dit abans moderada.

            L'eixida a bona hora, iniciem el recorregut en direcció cap a l'ombria de la serra de Corbera,  poques senyals, i fortes pendents. El dia es presenta lluminós amb calor, a penes començar fora roba i a la mànega curta, passem per davant d'una senda a la nostra esquerra i no fem cas, no està senyalitzada, a uns metres un senyal de prohibit el pas, la voregem per l'esquerra per una senda sense senyalitzar i seguim avant, a saber on ens porta, anem per senda plana vorejant la muntanya, i elucubrem per on enllaçarem amb la senda de la "Mallà Verda", ací està el nostre dubte perquè desconeixem eixa part del camí. Arribem a unes basses i primers senyals blanc-grogues, les seguim cap amunt i de sobte un senyal verd d'uns 40 cm. de diàmetres "eixes senyals sí que son fàcils de vorer, el poal havia de pesar lo seu i hi ha que buidar-ho quant antes", comentaris que en fan riure, en el trajecte veiem una figuera plena de bacores i inalcansables per que estan en el fons d'un barranc rodejada d'arbust amb espines, comença la pujada amb forts desnivells i veiem que han repoblat les vores de la senda amb plantons de carrasques i altres arbustos que ja tenen un bon tamany.

            La senda puja cada vegada més empinada, en alguns trams amb dificultat alta, han excavat en la terra escalons i en alguns casos amb troncs menuts els han fet escalons per a recolzar millor els peus, pujant no sense dificultat, arribem al senyal de la font Negra que queda a la nostra dreta, foto, waypoint i a seguir, esta font no té més història, esta seca a causa de la falta de pluges, seguim la senda a la nostra esquerra, i que perquè conste, esta senyalitzat amb un pal i un cartell. Continuem pujant en direcció al Pas de Sant Sofí, ara escalons fets per troncs, ara excavats, la senda dura amb pendents fortes, les vista magnifiques, no molesta res, el cel clar i sense un núvols, el sol cau a plom, sempre cap amunt, un encreuament “ dreta Fontanelles i la Murta PR-CV 335", "Esquerra Pas de Sant Sofí, enllaç Murta PR-CV 334", al fi trobem l'encreuament, girem a la esquerra i seguim, el punt de referència un pi solitari de bona alçada.

            Caminem o millor dit "casi enfilem la pujada" per la falda del "Cavall Bernat", veiem la nostra meta " La Creu del Cardenal",¡ esmorzem dalt! se sent cridar, "millor en el encreuament", "jo no vull pujar amb panxa plena" exclamen altres, " jo no vull pujar a la creu", "jo sí", al final decidim esmorzar en la plataforma, i el que vullga que puje". L'esmorzar lleuger et, i a pujar a la creu, al final ens decidim dos, la resta a descansar. El paisatge val la pena des d'eixe punt. "La Murta", "La Casella", "La Ribera Alta", "La Ribera Baja", les cimes del Monduver, El Cavall Bernat, El Benicadell, El Montcabrer, la comarca de "La Costera", la serra de Corbera, en fi un plaer per als ulls i els sentits.

            Baixem per la urbanització que dóna nom al pas entre els dos vessants de la serra de Corbera, Sant Sofí, vessant empinada que cal baixar amb precaució, la nostra vista comprèn des de València fins als limites del terme de Cullera amb Tavernes, en un no res estem baix, refresquem en la font "sense nom", seguim per asfalt cap avall, a la nostra dreta van vorer una senyal " a la cova i la Font de l'Anell", la baixada empinada plena de xalets a dreta i esquerra, ¡bon dia! saluda la gent!, ¡bon dia! responem, girem a l'esquerra i deixem l'asfalt, veiem i agarrem unes taronges per a refrescar i no són res de l'altre món, " no estan prou madures per a mi" exclama un Company” la resta a menjar-les per a alleujar la calor que va fent.

            Camí de terra i assaborint les taronges em detinc i en la menje, alguns continuen caminant, els retrobem i trobem una cadena, el gps indica a la dreta, pugem per una forta pendent, i m'entren els dubtes, fa uns minuts que la fletxa no es mou, avance pantalles i quan estic a mitja vessant es mou, hem agafat una senda que no està balisa da, pugem per la vessant seguint una canonada de formigó, i la pujada es amb forta pendent, ens reagrupem i decidim prosseguir a veure on ens porta la senda, observant la pantalla la senda bona queda a la nostra esquerra, procurem anar a buscar-la, pujem la cima d'un xicotet monticle i arriba un moment que la senda desapareix i ens guiem més per la intuïció que per les senyals a poc a poc entre argilagues, i matolls amb punjes i la resta d'arbust espinosos abaixem a la trobada de la senda senyalitzada, afortunadament no ens lesionem, només alguna arrapada sense importància. Quant la trobem girem a la dreta i en un moment apleguem al final de la senda. Caminem un minuts a veiem “El Poble Nou”, estem a uns passos de Llauri. Acabem el día cansats, sense cap de lesió, un pantaló foradat una samarreta amb algún forat La caminata dura en la vessant del “Cavall Bernat” i en “Els Collaets”. Buscarem sendes per a fer per la zona. Val la pena el paisatge.