01/08/2018 De Begur a La Bisbal, passant per Pals i Peratallada (Camí de Ronda)

            L’allotjament perfecte, el sopar immillorable; el Narcis, el cuiner ens va sorprendre amb un sopar digne d’un restaurant d’estreles Michelin; i segons ens comptaren gaudeix cuinant per al seus clients. El desdejuni molt bo i abundant, desprès d’una nit de descans, iniciem el tercer dia de senda.

 

            Ens espera la ruta mes llarga dels 5 dies de ruta, esperem que siga una senda tranquil·la, 6 kilòmetres de baixada ens espera. Eixim del poble i de seguida entrem en bosc mediterrani; camí arenós; “que estrany arena, possiblement aquest lloc abans estiguera baix del mar!”, comenta una companya; passem per davant d’una quadra de cavalls, “per açò esta ací els cavalls es el lloc ideal per cavalcar!”, comenta una companya, la ruta de caminar agradable, anem lleugers abans de que faça mes calor, s’esperen temperatures altes.

 

            Anem a bon ritme i en un no res estem al poblé de Pals; “Pals, es un conjunto monumental histórico muy antiguo formado por el castillo, la villa y las murallas. A pesar de que no hay vestigios de época romana, su nombre evoca ese origen, Pals proviene del latín "Palus" que significa lugar pantanoso, y el castillo se llamaba "Castellarum Montis Áspero". Aunque podría ser debido y en honor a Palas Atenea, como Palau, Palencia... El castillo de Pals fue documentado por primera vez en 889 con el nombre de castillo de Mont-Áspre cuando el rey Odón I de Francia e hizo una donación. El segundo documento, data del año 994, por otra donación hecha por los condes de Barcelona, Ramón Borell y Ermessenda, cediendo la torre de Pals y la iglesia de San Pere al Obispo de Gerona. A finales del siglo X fue propiedad de la familia del caballero Gausfred Vidal. El 1065 el señorío de Pals fue devuelto a los condes de Barcelona. Entre el año 1380 y el 1482estallan varias revueltas de campesinos llamadas Guerra de los Remensas que culminan con la guerra civil catalana contra Juan II. A raíz de este conflicto el castillo quedó muy dañado y el monarca permitió re-aprovechar sus piedras para reconstruir la iglesia de San Pere y las murallas de la villa. Sólo se conservó la torre circular, conocida actualmente como la Torre de las Horas. En el año 1501 y en tiempos del rey Fernando el Católico se organiza como municipio independiente con atribuciones de villa y poderes para imponer tributos.”

 

            Busquem una farmàcia per comprar una turmellera per a una companya, “pareix un supermercat i te aire acondicionat, he trobat el que buscava!”, comenta, entrem a una botiga per comprar aigua i seguir, “per on podem anar a vorer el poble medieval?!, preguntem, “per eixe carrer i cap amunt!”, ens contesten, seguim les indicacions i entrem en el nucli medieval de poble, passegem per carrerons antics, per les places, es un poble molt turístic, tot son botigues on venen tot tipus d’objectes de record, visitem l’església de Sant Pere i la torre de les Hores, va fent calor i refresquem en un bar, “preus de lloc turístic!”, comentem, carrerons amb bouganvilles meravelloses. Gaudim del poble.

 

            Seguim avant cap al següent poble, travessem camps de gira-sols on han arreplegat la collita, entrem altra volta en el bosc, esperem aplegar a una hora prudent i dinar, a l’ombra estem còmodes, al ple del sol “calor i mosques!”, diu un company, en un creuer bevem i mengem fruita, el pròxim poble Peratallada, del mateix tipus que Pals.

Peratallada, es una localidad española de la provincia de Gerona en la comunidad autónoma de Cataluña perteneciente al municipio de Forallac, Bajo Ampurdán. Fue declarado Conjunto Histórico-Artístico por ser uno de los núcleos de arquitectura medieval más importantes y mejor conservados de Cataluña.

Según diversas referencias, los primeros orígenes de Peratallada fueron posiblemente calcolíticos, posteriormente con mejor conocimiento de restos arqueológicos, podemos citar que la cultura romana se asentó por lo que hoy es la villa y su entorno geográfico. Estudios realizados por D,Miguel Oliva Prat, cita el hallazgo en 1976, de un oenochoe griego en la finca denominada "Mas del Bou Negre". Por parte de sus propietarios durante las labores agrícolas, que en prospecciones posteriores proporcionaron fragmentos de cerámica común romana y terrra sigillata, entre otros materiales. Durante las restauraciones realizadas en el castillo en 1969, después de su adquisición por los condes de Torroella de Montgrí, fueron apareciendo diversos fragmentos cerámicos, vidrios típicamente medievales mezclados con restos de procedencia romana e incluso prerromana. Posteriormente en 1975 existen referencias de nuevos hallazgos de materiales cerámicos de época romana en un camino vecinal del Mas. En uno de los taludes y en superficie aparecieron fragmentos de tipología variada, que sus investigadores atribuyen a un período que se inicia entre comienzos del siglo I y perdura hasta finales del siglo III, d.C.(véase: Rio-Miranda, J., de La Pinta, J.L., "Un vertedero romano en Can Aliu de Peratallada (Girona)", Puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet), 3ª Época, nº 1, pp, 22-28, 1979). Los materiales fueron depositados en el entonces Museu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet.

Los primeros datos escritos que se tienen del lugar hacen referencia al Castillo de Peratallada del siglo X, por aquel entonces, perteneciente al linaje de los Peratallada y primera edificación que se tiene referencia del lugar, alrededor del cual, fue creciendo la población.”

            Vegem el poble, la plaça de les Voltes, plaça porticada de bona factura, lo que pareix ser un palau arquebisbal, carrerons antics, empedrats i de cases ben conservades, “on podem comprar menjar?”, li preguntem a una veïna, “per eixe carrer hi ha una casa on venen pa i poc mes!”; contesta; trobem “El bar del Poble”, i al mateix temps oficina de turisme, “d’on veniu?”, ens pregunten, “estem fent el Camí de Ronda!”, contestem, “i això que es?”, pregunten, una xicoteta explicació i ens refredem amb unes cerveses; “a estes hores sols estan per el carrer els gossos, els anglesos i els bojos!”, comenten el veïns. “Dinem i deixem passar les hores de mes calor!”, comentem, “d’acord!”, diguem.

            Un dinar reparador, beguda fresca i cafè del temps ens ajuda a passar la calor i descansar, seguim avant i eixim de Peratallada, de seguida entrem en el bosc, encara que fa calor ja hem deixat darrere la solana del migdia, anem per camins mil·lenaris ens creuem i seguim el anomenat “Camì d’Ampuries”, deixem el bosc i entre en camins d’horta, passem entre granges de porcs, “com podem treballar en aquestos llocs”, comenta una companya, “pues també podem viure ha hi tens la vivenda”, assenyala un company, veiem el poble allunyat, cada vegada falta menys, entrem al poble de Vullpelac i el travessem de presa, estem a prop de La Bisbal ara un poc d’història:

 

            “Per al seu origen caldria remuntar-se a la vil·la romana de Fontanetum, que fou cedida als bisbes de Girona per part dels reis francs entre els segles VIII i IX. Amb la construcció del castell palau i de l'església de Santa Maria, la vil·la es convertí en un nucli urbà anomenat Santa Maria d'Episcopalis. Finalment rebé el seu nom actual, la Bisbal, ja esmentat el 1019, després de la seva cessió al Bisbat de Girona durant el domini carolingi.

Durant el segle XIII es té constància de l'existència d'un call jueu. El 1322 Jaume II li va concedir la celebració de mercat setmanal els divendres, que encara subsisteix. L'antic palau episcopal en forma de castell va ser seu dels bisbes de Girona. Al segle XIV, la vila, que era regida per quatre cònsols i un consell electiu de 40 persones, va ser emmurallada. Pere el Conestable de Portugal ocupà la vila el 1465 després d'haver estat vençudes les forces defensores de Pere de Torroella i li canvià el nom pel de Camp-reial, que durà molt poc. A partir del segle XVI es produí una expansió urbana amb l'establiment a la vila de senyors territorials de la comarca. L'any 1906 rebé per Reial Decret d'Alfons XIII el títol de ciutat.^”

 

            Busquem l’allotjament amb el maps, i desprès d’unes quantes voltes el trobem, tenim ganes duna bona dutxa i de visitar el poble, pareix un poc desemparat i que ha tingut temps millors, passegem per la vila, veiem el palau-castell de l’arquebisbe, i l’antiga muralla; caminem per carrers estrets i antics, xarrem al pont de dos arcs de factura medieval, en fi visita turística. Distancia recorreguda 19.6 kilòmetres, temps 8:45.