viernes, 28 de agosto de 2015

22/08/2015 la Murta - Fontanelles - Hort del Llancero - Pi de Malaya

A les 7.30 cafe i marxa, hui som 4 anem cap a la Murta, allí ens espera un altre company, al final som 5 senderistes ¿ quina senda fem? ¿per dins?, ¿subimos a la antena? Yo conozco un una subida, solamente nos llevara15 o 20 minutos, allà anem, el objectiu es veu queda a l’esquerra del “ del Pic de la Cabreta”, la senda sinuosa i de bon caminar, veiem unes marques verdes, senzilles sense mes historia, anem cap amunt, ben senyalitzada, fa goig en cas de dubte sols hi a que mirar al sol, anem amunt, fa dies que no fem cap d’eixida el calor de l’estiu ens apretat prou, anem xarrant. “ Esta senda la recorri buscando a mi hijo en un dia de tormenta”.

Seguim avant ara a dreta ara esquerra, a poc a poc anem pujant cap a l’antena, en aplegar a un creuer el dubte, ¿esquerra o dreta? Anem a ladreta i deixem de vorer les marques verdes, tornem arrere, en un placa de “prohibit fer foc” tornem a vorer una senyal verda, anem a l’esquerra cap amunt, senda sinuosa, deixem a la dreta el “Pic de la Cabreta”, veiem un faralló de pedra i per baix una senda transitable que creua des-de la tuberia del Xavego fins al “Pla de Pouet”.
El guia ens diu “por la parte derecha per debajo del farallon se sube, y a la derecha se puede bajar per un destrepe” peligroso, jo el he fet i no es perillós, sol hi ha que anar en precaució, una corda fixada ajudava a baixar.
Una xicoteta pujada, que cal salvar sense ajuda, ens porta a l’antena, son al voltant de 8.30 hores, ara bé el dilema, ¿que fem? ¿anem a les Fontanelles?¿tornem arrere?¿cap a Corbera?, ¡ cap a Les Fontanelles!, anem avall per una senda esgarrifosa, la teca molt seca i de pedra solta, anem avall vorejant el barranc anomenat de “l’Infern”, mes avant es diu de “Les Fontanelles”, a l’esquerra un desvio que no sabem a on porta, ¿tal vegada a la baixada de la zona d’escalada?, seguim avant, deixem covetes a l’esquerra, en un no res apleguem al àrea recreativa de “Les Fontanelles”, va fent-se hora d’esmorzar, ¡ si esmorzem ací després tindrem que tornar per el mateix lloc, de pujada!, ¿esmorzem a Corbera?, ¡si! Per unanimitat, després tornarem per el Xavego,¡ jo conec la ruta! Diu un company, ¿ un amic no te un xalet per ahi? ¡si!, en aplegar a l’ermita del Santíssim Crist, preguntem per un lloc on esmorzar, anem seguint les indicacions cap a la plaça del poble, la trobem i a ¡ esmorzar! Hui de luxe, la cervesa freda, amanida i després cafè, xarrem, gaudim dels entrepans, tornem sobre el nostres passos, a l’altura de l’ermita i anem cap al camí de Les Coves, fa calor però sense passar-sen, l’asfalt no ajuda però anem a bon ritme, una pujada i amunt, deixem la urbanització de “ les Coves” a la dreta, la carretera poc transitada, xarrem de tot un poc, algunes comencen les vacances, altres les acaben, i un altre a finals de setembre, deixem a la dreta l’hort de Ramiro i el camí que porta a la carretera de Corbera, seguim avant cap a l’esquerra, passem per l’hort del Passiego, el dubte comença, ¿ per on tornem? ¿ per el Xavegó? ¿per el Pi de Malaya?, ¡la pujada per el Xavego es molt dura!, si pujem per el Xavego Alt, passaríem per la font del Pelegri i el lloc on estaba el garrofer del Xavego, tenia mes de 100 anys quant es va morir. ¡Pues per el Pi de Malaya! es mes plana encara que te alguna pujada forta, seguim avant vorejant el Xavegó Baix, la urbanització de Sant Bernat, el Pi de Malaya ha desaparegut, ¿les raons, a saber?, veiem el cementeri municipal situat al “Pla de Corbera” sinònim de quant passa a millor vida, el camí ara es conegut, sense problemes, fem de l’us del GPS mes per costum que per necessitat; fem un descans a l’ombra de un pins, ¡ ací esta el millor tros de muntanya on collir esparrecs salvatges! Ara esta rodat d’una tanca i no se pot entrar, ¡ antes jo venia con mis hijos pequeños a pasar el dia, eran otros tiempos, tenia el permiso del dueño de la parcel·la!, seguim avant ja tenim a la vista La Murta, fi de l’etapa, deixem a l’esquerra l’entrada al “Raco de Les Vinyes” no cal explicar d’on be el nom, fins al anys 60, niaven vinyes al llogaret. Fi de l’etapa hem recorregut 12.4 km. Hem gaudit d’una bona senda, improvisada, divertida, bonica, hem vist la Ribera Baixa, amb els camps sembrats d’arròs, part de La Ribera Alta, una meravella per als sentits.  

No hay comentarios:

Publicar un comentario