A les 7.30 cafe i marxa, hui som 4
anem cap a la Murta, allí ens espera un altre company, al final som 5
senderistes ¿ quina senda fem? ¿per dins?, ¿subimos a la antena? Yo conozco un
una subida, solamente nos llevara15 o 20 minutos, allà anem, el objectiu es veu
queda a l’esquerra del “ del Pic de la Cabreta”, la senda sinuosa i de bon
caminar, veiem unes marques verdes, senzilles sense mes historia, anem cap
amunt, ben senyalitzada, fa goig en cas de dubte sols hi a que mirar al sol,
anem amunt, fa dies que no fem cap d’eixida el calor de l’estiu ens apretat
prou, anem xarrant. “ Esta senda la recorri buscando a mi hijo en un dia de
tormenta”.
Seguim avant ara a dreta ara esquerra, a poc a poc anem pujant cap a l’antena, en aplegar a un creuer el dubte, ¿esquerra o dreta? Anem a ladreta i deixem de vorer les marques verdes, tornem arrere, en un placa de “prohibit fer foc” tornem a vorer una senyal verda, anem a l’esquerra cap amunt, senda sinuosa, deixem a la dreta el “Pic de la Cabreta”, veiem un faralló de pedra i per baix una senda transitable que creua des-de la tuberia del Xavego fins al “Pla de Pouet”.
El guia ens diu
“por la parte derecha per debajo del farallon se sube, y a la derecha se puede
bajar per un destrepe” peligroso, jo el he fet i no es perillós, sol hi ha que
anar en precaució, una corda fixada ajudava a baixar.
Una xicoteta
pujada, que cal salvar sense ajuda, ens porta a l’antena, son al voltant de
8.30 hores, ara bé el dilema, ¿que fem? ¿anem a les Fontanelles?¿tornem
arrere?¿cap a Corbera?, ¡ cap a Les Fontanelles!, anem avall per una senda
esgarrifosa, la teca molt seca i de pedra solta, anem avall vorejant el barranc
anomenat de “l’Infern”, mes avant es diu de “Les Fontanelles”, a l’esquerra un
desvio que no sabem a on porta, ¿tal vegada a la baixada de la zona
d’escalada?, seguim avant, deixem covetes a l’esquerra, en un no res apleguem
al àrea recreativa de “Les Fontanelles”, va fent-se hora d’esmorzar, ¡ si
esmorzem ací després tindrem que tornar per el mateix lloc, de pujada!,
¿esmorzem a Corbera?, ¡si! Per unanimitat, després tornarem per el Xavego,¡ jo
conec la ruta! Diu un company, ¿ un amic no te un xalet per ahi? ¡si!, en
aplegar a l’ermita del Santíssim Crist, preguntem per un lloc on esmorzar, anem
seguint les indicacions cap a la plaça del poble, la trobem i a ¡ esmorzar! Hui
de luxe, la cervesa freda, amanida i després cafè, xarrem, gaudim dels
entrepans, tornem sobre el nostres passos, a l’altura de l’ermita i anem cap al
camí de Les Coves, fa calor però sense passar-sen, l’asfalt no ajuda però anem
a bon ritme, una pujada i amunt, deixem la urbanització de “ les Coves” a la
dreta, la carretera poc transitada, xarrem de tot un poc, algunes comencen les
vacances, altres les acaben, i un altre a finals de setembre, deixem a la dreta
l’hort de Ramiro i el camí que porta a la carretera de Corbera, seguim avant
cap a l’esquerra, passem per l’hort del Passiego, el dubte comença, ¿ per on
tornem? ¿ per el Xavegó? ¿per el Pi de Malaya?, ¡la pujada per el Xavego es
molt dura!, si pujem per el Xavego Alt, passaríem per la font del Pelegri i el
lloc on estaba el garrofer del Xavego, tenia mes de 100 anys quant es va morir.
¡Pues per el Pi de Malaya! es mes plana encara que te alguna pujada forta,
seguim avant vorejant el Xavegó Baix, la urbanització de Sant Bernat, el Pi de
Malaya ha desaparegut, ¿les raons, a saber?, veiem el cementeri municipal
situat al “Pla de Corbera” sinònim de quant passa a millor vida, el camí ara es
conegut, sense problemes, fem de l’us del GPS mes per costum que per
necessitat; fem un descans a l’ombra de un pins, ¡ ací esta el millor tros de
muntanya on collir esparrecs salvatges! Ara esta rodat d’una tanca i no se pot
entrar, ¡ antes jo venia con mis hijos pequeños a pasar el dia, eran otros
tiempos, tenia el permiso del dueño de la parcel·la!, seguim avant ja tenim a
la vista La Murta, fi de l’etapa, deixem a l’esquerra l’entrada al “Raco de Les
Vinyes” no cal explicar d’on be el nom, fins al anys 60, niaven vinyes al
llogaret. Fi de l’etapa hem recorregut 12.4 km. Hem gaudit d’una bona senda,
improvisada, divertida, bonica, hem vist la Ribera Baixa, amb els camps
sembrats d’arròs, part de La Ribera Alta, una meravella per als sentits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario