Hui ens dirigim al Parc Natural de
la Serra de Mariola, l'eixida la fem des del centre d'interpretació del parc,
estem en el terme municipal de Banyeres de Mariola, com sempre cafè d'hora i
fem marxa, parada a Alberic i cap a la nostra destinació, som 5 caminants i el
guia habitual sembla cupido entre dames.
l'eixida promet al
principi sorgeixen alguns dubtes, sembla que el gps esta gelat, però de seguida
ens encaminem cap a la nostra senda, ampla per mes senyals, en uns minuts
caminem al costat del riu Vinalopó, el curs del qual seguim comencem a veure a
la nostra esquerra antics molins tèxtils, el primer anomenat de "La
borrera" i el segon de "Blanes”, arqueologia industrial en estat pur,
semblen en estat ruïnós; girem a l'esquerra per un xicotet pont pel qual salvem
el riu, anem per la ribera sentint el soroll de l'aigua, el canvi és brusc de
carretera de terra a senda. Ens envolta el bosc de ribera, arbres nus, sense
senyals de brots, la temperatura és freda, en deixar el cotxe el termòmetre
marcava 2 graus, bufa el vent amb força, uns ciclistes ens avancen, el lloc és
encantador, un xicotet mirador ens trau cap al riu, ens parem i fotos, arribem
a un xicotet gual i un ciclista ens fa una foto de grup, ¿a on aneu?, ¡al
Montcabrer!, pensem que el dia no acompanya, però són joves i no tan jovens,
pugem una xicoteta pendent i arribem al la "Font de la Coveta", lloc
on naix el riu Vinalopó, intercanviem fotògrafs i tots contents. Seguim avant
ara per una xicoteta senda, de bon caminar que ens permet xarrar " a una
companya aquesta setmana signa i s'allunya del seu passat, s'allibera i comença
una nova vida", comentem de casos coneguts i al final arribem a la
conclusió que hi ha gent bona i mala gent.
Ens cau algun floc de neu, el ritme és bo, el
va fregir ens fa caminar, eixim de la senda i una altra vegada a pista de
terra, comença a bufar el vent amb força i ara si que neva, són flocs xicotets
però densos, anem ben abrigats, el ambient es gelador no ens impedeix una
xarrada animada, "més d'un es penedirà de no haver vingut hui", ¡fa frer!,
¡fa molt vent!, no em abellia! tot excuses ells i elles perden, " de
moment la senda molt bona i de bon caminar", gravem un vídeo i ix molt bé
la neu, solament és perquè quede constància del fet, i que no ens diguen que no
és veritat, que és la nostra imaginació!.
Anem ascendint sense tenir la sensació de pujar, els pendents són
suaus, la vegetació que ens envolta és de muntanya baixa, esguitat per pins
jovens, els camps de cultiu abunden, uns sembrats amb cereal, uns altres en
guaret i alguna zona amb vinyes en espatlera, ens segueix assotant el vent, fa
fred i cau de tant en tant un floc de neu, no hi ha ni una roca on amagar-se
del vent i va fent-se hora de l'esmorzar, en una pujada, veiem un bosquet de
pins que ens permet protegir-nos una mica del vent, l'esmorzar és ràpid, trobem
a faltar un cafè o una infusió, una companya porta dos parells de guants té les
mans molt gredes, continuem la marxa, anem cap amunt arribem a la "Font
Freda", i girem a la dreta sorgeix la manipulació dels aliments en
fabriques en un programa de televisió va eixir una fabrica de gelats artesanal
en pais europeu on es manipulava el gelat sense guants, carasseta quirúrgica i ni
cofia per a cobrir el cabell, i no obstant açò ací les mesures són molt
estrictes, ¿que ocorre en la vella Europa?, ¿apliquen tots els paises la
mateixa legislació? o com va dir algú un dia ¡aquesta no és l'Europa dels
pobles i de les nacions, és l'Europa de les multinacionals!.
Baixem per un camí de terra i la
nostra dreta tenim una a prop una tanca electrificada que solament serveix per
a impedir que el bestiar s'escape, solament llança xicotetes descàrregues
innòcues, ¿que tipus de bestiar tindrà el tancat? en uns minuts apareix un
ramat de muls i un cavall, els cridem i no acudeixen, els xiulem i no fan cas,
aquesta protegits del vent i no volen moure's, que li anem fer, seguim avant.
La baixada suau i de bon caminar,
els nostres passos transcorren entre camps de cultiu de cereals i vinyes, i una
mica de muntanya baixa, ens acostem a una zona de massos, hi ha un que ens
crida l'atenció amb la seua cúpula a 4 aigües i rematada per un parallamps, la
casa de color ocre i capella adjunta, que es diu "Casa Aguilella"; i
dues cases mes, una recien pintada i l'altra descolorida pels anys; els camps
de cultiu estan en guaret i un d'ells s'han arrancat els cultius, ¿podia ser
vinya?, encara es veuen les conduccions del reg per goteig, un cavall enmig
d'un pasturatge, li cridem i va al a la seua, ni cas ens fa. Portem 3 hores
caminant i s'han fet suportables, estem prop del final de l'etapa, en una muntanyeta
a la nostra dreta veiem les ruïnes d'una torre, estem prop del rio Vinalopó,
anem a bon pas, de tant en tant un vehicle, arribem a l’encreuament de camins.
Veiem els molins i el riu, ja falta poc per arribar al inici de la senda, trobem
a mes caminants, son gent a les que els fa goig passejar, encara que el dia no
acompanya, ¿Esta muy lejos la Fuente?, ¿cual? ¡ la de la coveta!, ¡ cerca a una
media hora como mucho!, ¿el Corte Ingles? pregunta el bromiste, ¡ mas adelante!.
Augmenta el nombre de senderistes
malgrat el fred, hi han impenitents amb ganes de gaudir de la naturalesa, algun
membre de la Penya, ¡ dirà si he se vaig!, al final una senda bona, prou plana,
amb molt poca pujada, arribem als cotxes i volta a casa, els comentaris, son
variats, encara que no és la part més bonica del parc, hi ha moltes sendes que
recórrer ¡tornarem!
No hay comentarios:
Publicar un comentario