Hui
som 7, anem cap a terres castellà-parlants, concreta-ment a la comarca
d'Utiel-Requena, ens dirigim a vorer una meravella de la natura "Les Corbes"
del riu Cabriol, que fa de frontera entre les províncies de València i Conca,
per a arribar aquesta ruta es un poc enrevessada, però amb ajuda del gps tot és
més fàcil.
Hi a què agafar la N-III en direcció
a Madrid, després de passar l'eixida de Utiel i en cartell d'eixida 266, tenim
que anar cap a Venta del Moro, a l'entrada del poble tenim que anar a la dreta
en direcció a Casas de Moya, en l'encreuament anirem a la dreta, en direcció a Casas
del Rey i en passar l'encreuament, en el punt quilomètric 5.1 girarem a la
dreta per una pista asfaltada, a 3 quilòmetres s'acaba, i seguirem per una de
terra en bon estat; fins aplegar al pàrquing de "La Oliva".
Com sempre café i marxa, el viatge es
fa curta, xarra que te xarra, de mil coses, i a hi ve la primera rialla del dia,
la carretera esta tallada, uns cartells indicadors diuen que per anar a Venta del
Moro tenim que anar per Jaraguas, estem mès perduts q'un polp a un garatge, para
un cotxe i li preguntem ¿por donde podemos ir a Venta del Moro? ¡por Jaraguas!,
i arranca i se'n va, ens deixa bocabadats, de sobte un cotxe ix de la carretera
en obres, ¡conclave!, ¡si eixe ha passat nosaltres tambè!, amb precaució entrem
i no veiem cap de perill, en un minuts estem al poble; estan renovant la carretera
i esta casi tota asfaltada, a on no esta, ja han posat la banda de rodadora, ¡hem
tingut sort!.
En aplegar al pàrquing del "La
Oliva", no hi a ningú, motxilla al llom i a caminar cap a l'esquerra, als
minuts sorpresa ¡un camp d'espigol (lavanda oficinalis) ¡ un camp de plantes
prou extens al mig d'una zona de bosc!, a dreta, a l'esquerra tota una extensió
de plantes, regades per goteig, en uns anys serà paregut a la”Provenza
francesa”, terra famosa pels cultius dedicats a les plantes aromàtiques.
Anem per camí de terra, de bon
caminar, anem molt distrets, bosc de pins, esguitats de camps de cultius com el
que abans he descrit, de vinya no se’n veu ningun, de sobte apareix un cartell
"Mirador de la Hoz del Purgatorio" i a l'esquerra esta ¡impressionat!
La primera corba de les tres que borem, no s'ha traduït "Hoz" per
falç o corbella, ja que el nom es refereix a "curva".
Gaudim del paisatge, des dalt sembla
quan gegant ha fet us d'un ganivet per fer un tall gran a la faç de la terra,
en un moment ràbia. Busquem un lloc per esmorzar, el dia és fresc i ventós;
trobem l'amagatall i al entrepà, olives, ametles, dolços, i com no un tragos de
vi. Hui no tenim presa, el dinar ens espera al cotxes, així no tenim que córrer
per buscar un bar o restaurant on dinar. Seguim avant en direcció a la següent
corba, "el Mirador de Vicente".
Al front nostre esta situat el final
de la zona dels "Ganivets, zona espectacular i una mès de les sorpreses que
ens guarda el riu, el seu nom pareix ser que bè del nom grec "Aigra" (La
cabra montesa), el àrabs també l'anomenaren com "Cabrihuel", ja en temps
dels "moros" i segons Al-Idrisi ja en aquella època allunyada aquest riu
el feien servir que baixar troncs de pins tallats en Alcala de la Vega fins al Xúquer,
un company ens compta que el seu iaio treballa a un moli de llum al riu Verd, que
feia marxar una serraria de Pardo al poble d'Alzira on treien els troncs per fer
fusta (mobles de pi? o caixes per exportar la taronja?), i la llum que sobrava era
venuda al poble, per tindre llum a les cases. Alguns companys els rentaren el peus
en aquest mateix riu l'any passat quan férem senda per "Las Corveteras"
allà en terres de Conca.
En un no res apleguem al la "Hoz
de Vicente", hem de baixar un poc i altra impressió, altra corba meravellosa,
una llastima, no és pot fer una panoràmica per la sinuosa i tancada corba.
Seguim avant, cap l'ultima
corba, anomenada "El Rabo de la Sarten", ignorem a quin sant bé eixe nom,
estan les tres situades a poca distància, en aplegar tenim que baixar uns metres
per aplegar al mirador i com sempre impressionant foto panoràmica i de grup. Es
fa una proposta, fotos agarrant el "rabo" com a fons, ronda de fotos
i algú fa un comentari" ja fa un temps en digueren que avançant un poc la
cama i flexionant-la les fotos de perfil eixien millor", dit i fet comença
la ronda de fotos i el comentari generalitzat "si estiguera la companya
.........,segur que ens donava lliçons", les rialles van triomfar. Es fa
la proposta d'anar mes avant a vorer els "Ganivets" i dinar a la
Venta de Contreras, on van estar dos membres del grup ja fa uns anys en dates
diferent i que guarden bon record.
En acabar, cap amunt, es l'única
taxa del camí, pujar cap al "Mirador de Fonseca", en un temps molt
breu apleguem al punt mes alt del recorregut de la senda, el nom li ve de la
vista que te sobre la vall del mateix nom, ací es on veiem un altre grup de
gent, els primers si no compten a motorista que ni saluda, "bon dia",
"buenos dias", ens contesten i res mes. Aprofitem el “Mirador” per a
gaudir de les vistes, sobre la vall, s’endevina allunyat el final dels
“Ganivets” i la vall, al estar el dia clar i ventós podem gaudir d’un paisatge
meravellós, l'indret ens crida amb força, resistim la temptació i un altre dia
tornarem, anem de tornada cap als cotxes, ara tranquils admirant el paisatge,
xarrant, a l’esquerra el desviament cap a Villargordo del Cabriel, un
penya-segat “La piedra roja", ¡bon lloc per fer una zona d'escalada!, diu
un company, ¡pareix un projecte de sincrinal!, seguim caminant, ¡si girem a l'esquerra,
hi a un camí que ens portarà a àrea de l'Oliva! ¿anem? ¡provem!, seguim el
caminal i un pi grandiós ens deixa amb la boca oberta, unes fotos i ara camp a
través buscant el caminal, en un no res el trobem i cap al punt final, en uns
minuts apleguem i veiem els cotxes, la font de l'Oliva és fonda i quasi no
xorra aigua, sembla que va a parar a un abeurador per als animals. Senda
acabada i gaudida, ¿la propera a on serà? ¡si els cirerers estan en flor a la
Vall de Gallinera i si no al Reconco, en Biar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario