Com sempre a les 7 cafè
i marxa, avui ens dirigim a visitar un racó emblemàtic de la nostra geografia
La Vall de Gallinera, enclavat en les muntanyes d’Alacant i famós pels seus
cirerers, ara estan en flor. La vall esta formada per 8 pobles, començant per
l'entrada de la costa són:
Benirrama,
Beniali seu de l'ajuntament o casa del Consell, Benissivá, Benitaia, Carroja,
Alpatro o Patro, Benissili i Llombai, est ultime abandonat. El punt de partida
és l'enclavament de Benissivá, una vegada reunit el grup som un total de 16
caminants, eixim cap al poble de Benitaia que esta pegat al de Benissivá, i com
no cap amunt; ens retrobem amb antics companys absents uns mesos i una nova
incorporació ¡Benvingut!, el paisatge canvia a uns centenars de metres, els
cirerers estan en plena floració, semblen nevats però el perfum de les seues
flors ens envolta, busquem la xarrada amigable, com sempre projectes a la
vista,¡ la cova de les Dones per a quan vulgueu!
Deixem
arrere Benitaia, un dels vuit pobles que formen part del Valle de Gallinera,
les pendents com sempre empinades, deixem els tarongers en flor i trobem els
primers cirerers en flor, semblen nevats de tantes flors que els cobreixen,
algun brot verd de les primeres fulles apareixen entre les flors, els fotògrafs
abunden, ara amb mòbil o amb càmera, un plaer per als sentits, aquesta senda és
una de les quals es repeteixen un any darrere d'un altre i no ens cansem de
veure aquesta meravella de la natura, recordem amb afecte a un company absent
temporalment, que pelegrinà al Vall del Jerte per a veure els cirerers en flor,
i solament va veure un, els freds tardans i les pluges van retardar la floració
i com va ser la seua sorpresa que al cap d'uns dies s'organitza per primera
vegada aquesta senda i la seua expressió va ser " qui em manaria a mi
viatjar uns 1600 quilòmetres per a anar a la vall del Jerte, quan els cirerers
en flor els tènia al costat de casa". Seguim avant per camins formigonats,
sense pressa però sense pausa. ¿Para quan organitzem l'eixida estival al
pirineu?, ¡en uns dies!, ¡caldrà avisar a la gent i fer recompte, no és el
mateix un parell de persones que un grup nombrós!, ¡ja tinc part del material
que fa falta, manta tèrmica, sac de dormir, pantalons impermeables, jaqueta
impermeable, etc.!
Anem guanyant
altura, i a la nostra dreta veiem la Foradada, arc natural de pedra, com un
iris gegant vigila la vall, deixem el formigó i enfilem la pujada per una una
senda de ferradura, que comunica la vall de Gallinera amb el d'Alcala, costera
amunt com sempre, els últims freds s'han deixat sentir, les flors de primavera
tan abundants els anys passats ara brillen per la seua absència, el nou company
pel seu treball coneix a diversos coneguts de la penya, de tant en tant un respir
per a esperar als ressagats, de tant en tant s'escolten expressions ¡gaudiu,
gaudiu!, "que meravella, que meravella!, per als quals és la seua primera
vegada els impressiona veure els cirerers, ara com una catifa blanca. Des de la
senda es veu el mar, el dia aquesta clar, i la vall es pot veure des del
Castell de la Gallinera al nucli de Carroja, els restants els podrem veure des
de la Foradada.
En uns moments
estarem dalt, un gir a la dreta i caminarem cap a¡l'ull!, és quasi l'hora
d'esmorzar, com sempre gaudirem els entrepans a l’ombra de l'arc. ¡Gaudiu,
gaudiu! es va a convertir en el crit de "guerra" de la penya, mengem l'entrepà,
les pastes, una "mona" de pasqua tardana, veiem el paisatge, El Benicadell,
El Penyal Gros, La serra d'Alfaro, el Miserat, la serra de l'Almirall, pels
cims del qual i sendes vam fer un recorregut de més de 20 quilòmetres, ¡que
meravella, que meravella!, tornem cap als nostres passos per a tornar al punt
d'inici, ens dirigim a un cova-abric ¿de pastors? un company ens descriu
l'interior "ací la llar, ací un tàbic, ací els punts de suport excavats en
la roca, potser per a formar un sostre", i apareix la tan usada expressió
" del temps dels moros", fotos de l'interior i seguim per la cresta
de la serra, ¿ para quant el projecte de descens del barranc de l'Infern? el 30
d'abril, podem formar dos grups, el del barranc i la resta pot fer la
"Catedral del senderisme", d'acord ja concretem. De tant en tant
alguna plataforma ens permet apuntar-nos a la vall, fem un alt per a recuperar
a uns ressagats.
Apareix el nom
d'Al-Azraq, va nàixer en un despoblat anomenat l'Atzuvieta, esta a uns minuts
però per imperatiu del temps, tornarem més endavant, per a fer una senda de
llarg recorregut. Hi han camps de nogueres bastant joves, donen vida a sèrie de
camps abandonats i cremats per algun foc destructor, en la bifurcació girem a
l'esquerra i baixem per una altra senda de ferradura, el grup es va estirant,
els més ràpids s'avancen, la resta baixem relaxats, parlant d'un i mil
problemes, després de molts anys d'un govern monocolor, els nous governants
sembla que tenen sentit comú i bon fer.
Tornem
a la senda formigonada i plena de cirerers, la vista és impressionant, trobem a
senderistes, que han vingut a gaudir dels cirerers i van camí de la Foradada,
nosaltres baixem a bon ritme mirant de reüll als ressagats, van al seu aire,
gaudint del paisatge. tornem sobre els nostres passos i en un obrir i tancar
d'ulls estem en Benitaia, uns passos més i arribem a Benissivá, un refresc que
és d'agrair, en acomiadem i fins a la pròxima senda. Si el temps no ho impedeix
a la Foia de Castalla, sub-comarca de la Foia d'Alcoi.
Bahía Kisa:
los cerezos en flor
cubren las olas.
Sobre las flores reman
los barquitos pesqueros.
Saigyo
No hay comentarios:
Publicar un comentario