Senda
“si lo se, no vengo!”, hui en som 14, anem cap a “Marxuquera” per fer la senda
del barranc de “Les voltes” fins al “Coll de la Rafela”, eixim amb un poc de
retard, en la recta de Simat ens reagrupem, pugem el port de Barx, enseguida
topem amb els ciclistes matiners, la pujada lenta i amb precaució, passem Barx,
La Drova i no trobem l’entrada al caminal que ens portaria al inici de la senda,
al final un entrador ens serveix per deixar el cotxes, “podíeu aparcar fora de la tanca pues a la 1,30 la tanquem i no vos
agradaria que el cotxes es quedaren dins”, “gracies!”, li contestem, dit i
fet aparquem fora en un caminal; “esperem
a un amic meu que no troba l’entrada!”, al cap d’uns minuts apareix l’amic,
per mes senyes andalús, “on aneu?, en
pregunta l’amo del camp “cap al coll de
la Rafela, busquem el barranc de Les Voltes!”, “este es el barranc de Beniopa?”, “lo millor serà que aneu a buscar el barranc que esta a l’altra banda
de la pedrera”, “gracies!”.
Entrem en el camp de mandarins a
la dreta i kakis a l’esquerra, tango o
furrel?, si te pinyol furrel sino tango!, val la pena pagar uns royaltis tan
alts, li pregunta un company, de
moment son rentables!, fa un temps a un llaurador de la zona de Pedralba li
feren arrancar un camp de nardocot i damunt pagar una multa molt elevada, el
llaurador havia fet el camp poc a poc, empeltant els arbres un any darrere de
l’altre. Estan en pleit uns diuen que la seua es la varietat mare i els altres
que es de laboratori.
Seguint el caminal anem cap a la
pedrera, , anem cap a la dreta buscant el enllaç amb el waypoint del barranc de
“Les Voltes”, procurant seguir la corba de nivell anem rodant el turó, poc a
poc, pujant, baixant, anem apropam-nos al punt concret, després de patir algun
esvaró, apleguem a una senda que va en paral·lel al barranc de “Les voltes”,
anem cap a l’esquerra buscant un baixador i al final el trobem, un poc arriscat
però amb precaució es pot baixar, poc a poc arriben i baixen els companys i les
companyes, baix dos replega-dors esperen als que baixen, “gracies!”, es la paraula mes repetida. De tant en tant podem
escoltar el “gracejo andalús” comptant xistes.
Dins del barranc cap amunt, “esmorzem?, mes avant hi ha un lloc on
pararem!”, el barranc de bon caminar, de tant en tant ens reagrupem, anem
pujant i triscant per les pedres, “molt
bonic!, una meravella!, este no el férem els tres fa un temps, si!, fa un any
mes o menys!”, entre parets verticals anem, alguna ullada de sol, no es
lloc per gaudir de l’entrepa, al final apleguem al creuer, ple de sol, el
barranc forma part del GR-236 o ruta dels Monestirs.
A la dreta es puja cap al “Coll
de la Rafela”, a l’esquerra cap Centre d’informació de la Cova del Parpallo.
Esmorzem de bona gana com sempre, allò pareix un mercat de menjar, hi ha de
tot, olives, cebes en vinagre, papes, cacau, fruits secs, xocolate, bombons,
pastes varies. Apleguen el Reza-gats, una companya esta un poc perjudicada, el cigarret?, li diuen, si!, vull deixar-o, no puc mes!, pren un
estimulant a base de vitamines i cafeïna, al menys t’aliviarà. Pots
anar cap a l’esquerra i esperar-nos en el centre, val.
Seguim avant cap al “Coll de la
Rafela”, al principi escalons, de pedra , d’obra i algun que altre de fusta,
anem a bon ritme, tenim un lloc on descansar i fer un glop d’aiga, la font del
Garrofer, l’aigua brolla amb abundància, girem la vista arrere i gaudim de la
“Safor”, hem pujat per eixe barranc!, bon
desnivell!, a simple vista podem vorer la ruta, d’a hi en avant passem a
pista, de caminar mes còmode, anem agrupats, Noa la gosseta de 3 mesos, la nova
adquisició de la Penya, esta cansada i vol braç, de tant en tant camina; anem
amunt i en aplegar al creuer, anem a la
Penya Negra?, lo que decidim!, anem a
vorer el banc i arrere, baixarem per el Centre, on arreplegarem a la
companya, en aplegar al banc, una demostració de com es poden fer fotos a una
practicant de “pilates”, el paisatge una meravella, a dreta a esquerra
d’immensitat de la mar impressiona,hi ha tot tipus de comentari, meravellós!, bonic!, val la pena puja! gaudim
de les vistes, un descans i avall.
Per variar el recorregut anem cap
a l’esquerra en el sentit de pujar o la dreta en el sentit de baixar, anem bé
per senda de bon caminar, un riu de gent puja per gaudir de les vistes, alguns
esmozar en ma, altres passejant, en fi un riu de gent.
De baixada xarrem de tot un poc, “la meua filla esta cansada d’estudiar, ara
esta d’exàmens, i encara es jove”, “la teu dona bé de salut,?, molt bé!, i la
filla,? treballant, se’n va de vacances a Italia!”, i el xicon?;en ello
estamos! tot es donar-li llargues i esta cansat, te ganes de fer les practiques
i acabar d’una vegada”.
On
esta la cova del Parpallo?, no estarà molt lluny”, a la dreta
veiem una tanca de fil en pua i una porta, el cartell ens indica l’horari de
visites guiades, hem fet tard; seguim caminant cap als cotxes, les companyes
aprofiten un paronet per fer-se fotos de grup, ens hem passat el Centre!, creia que estaria a la senda!, en
reagrupem i telèfon en ma a cridar als companys, torneu arrere per el mateix camí, en veiem on hem esmorzat!, d’acord
contesten, anem cap avall, en un creuer, girem a l’esquerra, el poste indicador
esta tombat, anem en fila, el soroll dels cotxes a la dreta, estem a prop de la
carretera, estem tots?, no jo soc el
capdavanter!, jo torne arrere a buscar els que falten!, als 5 minuts a
força de crits ens ajuntem en els ressagats, no havíem vist el desvio!, en un no res estem al creuer, ara
barranc avall, que bonic!, una meravella,
diuen els companys i companyes, lamente
que la senda no haja eixit com jo volia!!,a l’altra serà!, diuen, on anem la setmana vinent!, no tardaran en
fer el kilòmetre vertical de Monduver!, podíem fer-lo?, es dur!, jo he fet un
retallat i va ser molt dur!,, ja mira algo!.
Tornem per barranc i apleguem al
punt on teníem que iniciar la senda, el barranc “de les voltes”, anem per
asfalt i en aplegar al creuer, per ací
anem a la carretera i en la redona girem a la dreta fins aplegar al cotxes, hi
ha una alternativa, seguim el caminal i anem a buscar el barranc de Beniopa i
per a hi al cotxes!, el mes cansat van a buscar la carretera i la resta a
buscar el barranc, caminem apresa, en 10 minuts apleguem al barranc i per una
senda de btt estem al costes del camp de kakis i d’a hi al cotxes, un amo del
camp ens obri la porta i ens comenta, hi
ha molts senderistes que passen per aci per anar al Monduver! , aquest mati en
han aconsellat que deixarem el cotxes fora, perquè a la 1 o 1.30 es tanca la
porta, gracies!.
Arrepleguem als companys en la
redona de l’entrada de “Sanchis” i a casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario