05/05/2017 Pinet - Surar - L'Alt del Mirador - GR 236 - Mamelles

En erem 4 però una baixa d’última hora ens deixa en tres, anem a la Vall d’Albaida concretament al poble de Pinet, tornem a la Surera, paratge incomparable, d’una bellesa espectacular, mescla de pins, sureres, ginebres, falagueres; com sempre cafè i marxa. En aplegar al poble es planeja la ruta un poc improvisada, “pujarem per on baixarem l’ultima vegada i així no farem patir tant el peus, pues la baixada entre pedra solta i esgarrifosa molesta prou!”, diu el guia, “d’acord” contesten el companys, allà anem cap al surar, la primavera a esclatat amb una simfonia de colors, tramús valencià, lli blau, una mata de timo real i moltes mes que ara no en venen a la memòria.

Caminem cap amunt, hem encetat es puja millor que se baixa, els peus no pateixen tant, anem a bon ritme, de tant en tant fem un paronet i foto a les flors, el botànic aficionat descriu les plantes amb flor amb il·lusió, “tinc un llibre a la impremta, el tindre en 15 o 20 dies,  i un altre en preparació de plantes del terme d’Alzira, he trobat varies orquídies però no vaig a dir la ubicació, per evitar que la gent les agarre i destrosse les plantes, sempre me han criticat per no dir el lloc on estan!”, seguim avant, el ritme bo i sostingut, la Vall d’Albaida a la dreta i com sempre el omnipresent Benicadell, gegant de pedra que vigila la vall, al fons aguaita el Montcabrer, “ja fa molt anys que no vaig a fer-li un visita!”, diu el company, “l’any passat férem una ruta de 17 kilòmetres per entrenar abans d’anar a fer la senda de Cavall de Vent, i ens va eixir un ruta molt bonica, buscaré un buit en l’agenda i pujarem!”, diu el guia. Ja estem en les rodalies del “Surar”, deixem a la dreta la que senda que baixarem les darreres setmanes i anem per un altra, apareix el bosc de Sureres, impressionant!, de por alt i ben formades, al no ser explotades, tenim una bonicària especial, ertes, naturals, fotos i mes fotos, es un plaer per als sentits, parem a vorer un ginebre, i a l’ombra apareixen les primeres falagueres, sentim veus i apareixen una parella de caballistes, “bon dia!” els diguem, “bon dia!” contesten, “esmorcarem en aplegar al bancs, siga l’hora que siga!”, diu un company, “per mi val!” diu una companya “i per mi!”.

En un minuts apleguem a la “Bassa del Surar”, on hi ha un bancs de fusta, “al sol, o a l’ombra?!”, pregunta un company, “aquella d’allà es la que millor esta!”, anem a buscar la taula, en un moment estem gaudint dels entrepans, de la fruita, “aci teniu una salustina!”, diu el guia, “ara estara com la mel!” diu un company, “proveu els albercos, es diuen francesos!”, diu un company, “son resistents a la sharka”!, pregunta un company, “sí per supost en cas contrari no podríem tastar-los!”, tornen a passar els caballistes, “canviem els cavalls per els esmorzars?” diuen, “ara ja no queda res!”, responem, “pues no hi ha tracte, adéu!”, repleguem trastos, foto de grup i avant cap a “L’Alt del Mirador”.

Al principi la senda va planejant o amb xicotets desnivells, apleguem al creuer i a anem a la dreta, al fons podem vorer la senyal indicadora del cim, de sobte anem avall per dins d’un barranc, “pareixia que anàvem rectes i ara anem avall fent corbes!”, diu un company, en aplegar al fons un pujada i estem al cim, es un espectacle meravellós a la dreta el Monduver, davant la zona del Borrell i la serra Falconera i a la dreta el Montgo, un penya-segat als nostres peus ens deixa vorer la zona anomenada “El Borrell”, caiguda de vertigen, “a hi es pot vorer una senda que puja cap amunt, fa uns dies vaig trobar a wikiloc que un grup baixaren a eixa senda, però tingueren que fer us de cordes per despenjar-se i desprès pujar per el mateix sistema!”, di el guia, a hi s’acaba el comentari, ningú diu res de fer-la.

 

            Fotos del paisatge, del grup, estem gaudint del mirador, “fem camí?”, diu un company, “sí!, com anem be de temps anem a tornar per un altra ruta que conec, anirem per la pista a buscar el GR-236 o ruta del Monestirs, i baixarem cap a Pinet per el paratge de Les Mamelles!”, dit i fet tornem arrere a buscar el surar, veiem plantes en flor, un jardí meravellós, el botànic aficionat ens descriu les plantes, la manera de diferenciar-les mesurant els pètals; apleguem a Surar i anem cap al nord, per la pista, veiem a l’espatla el bosc de sureres amb el seus canvis de color, des de el verd mes clar de les fulles recent, fins a les mes fosques, combinat amb el verd del pins, una meravella de colors.

        

    La pista de bon caminar, el sol cau de ple, no hi ha ombra al camí, caminem de presa buscant el GR, “ trobarem a l’esquerra el indicador i baixarem per el paratge de les Mamelles!”, diu el guia, “per el mig, o per la vora?”, pregunta el company, “ara no recorde!”, seguim avant mirant les flors, escoltant les indicacions, de vegades flors aïllades, altres font un tapis, seguim avant i apleguem a un creuer, “a la dreta se va a Barx!”, diu el guia, a la dreta un fils amb un cartell “peligro, cables con corriente”, “això que es?”, pregunta un company, “un corral de bous!, fa uns anys ens va sorprendre una nevada al cim d’Aldaia i els pastors del bous en guiaren fins aplegar al camí, indicant-nos per on estava el ramat!”, anem a bon ritme, “mireu a la dreta el Penyalba i l’Alt de Les Creus!”, apleguem a l’indicador GR-236 ruta dels Monestir, i anem avall per una senda empinada i davant veiem uns bancals abandonats plens de falagueres com si estigueren sembrades, “estan a ple sol!” diu un company “que bonic, es espectacular!”, “a hi esta el poble!”, diu el guia, “per aquesta senda hem baixat un altra vegada?”, pregunta la companya, “si!, però no recorde quina senda férem!”, la senda esta plena de dificultats, les motos de trial han desfet la senda, plena de pedres i terra solta, han destrossat la baixada, hi ha que baixar amb precaució per evitar esvarar-nos, deixem la forta pendent i apleguem a un camí asfaltat, hem deixat arrere, la zona mes perillós de la senda, “com anem bé de temps podríem anar al bar del poble i beure algo fresc?”, diu el guia, “sí!”, es el crit unànime del grup, dit i fet,  entrem al poble per el carrer principal i llegim el cartell de la farmàcia, sols esta oberta algunes hores a la setmana, apleguem a la plaça “mira el rellotge, esta tort, i na sabem si esta fet aposta o el obrer estava indispost!”.

            Entrem al bar i ens refredem, “ací es on esmorzem quant fem la senda anual de la Penya, l’eixida es des de Pla de Corrals, pugem per l’Estret de Vinyavella, apleguem ací i esmorzem i tornem per la mateixa ruta, total 15 kilòmetres!” diu el guia. “Seria interesant que ens donaren el número de telèfon i reservar taula la pròxima vegada!” diu la companya, dit i fet, ja tenim el número per fer la reserva, apleguem als cotxes i tornem cap a casa, la propera setmana no sabem on anirem, ferrata?, o senda?, a hi queda el dubte.