Hui en som 5, anem prop de casa,
concretament al poble de Xeresa, com sempre cafè i marxa.
Per aplegar al punt d’eixida anem
sempre a la dreta ja dins del poble, deixem el cotxes a al final del poble prop
del llavador i de l’ermita, ens equipem i amunt, un garrofer a la dreta de soca
molt grossa a la que li han eixit un rebrots i esta viu, el paisatge ens sembla
conegut, anem avant i un cartell a l’esquera ens indica que anem per la ruta
dels corrals, la senda esta baixada de “Wikiloc” i es diu “El dia del
senderista”, el nom es el mateix, venim a gaudir de la ruta i de les vistes.
En passar per baix de la AP-7, el
gps es torna boix, ha perdut la senyal i es mareja, el indicador de ruta te el
“ball de Sant Vito”. Parem un moment i fixem la posició, “mal comencem, si la cosa es posa dura, a les 12 tornem per on hem
anat”” diu un company, seguim avant per un camí asfaltat, en aplegar a un
creuer “dreta o esquerra?”, pregunta
un company, parem un moment “a la dreta”,
entrem en la senda i de sobte desapareix el camí, anem vorejant un barranc, les
construccions de blocs de formigó a la dreta estan abandonades, “podien ser corrals?”, qui sap!, anem
amunt i apleguem a un cartell indicador fet a mà “corral de Milhores”, girem a
l’esquerra per una senda molt revirada, cadascú al seu pas, “mireu arenaria!”, diu el “Bota”.
Ens hem desviat segon ens diu el
gps, “algú ha vist un senyal per anar a l’esquerra?”, pregunta el guia, “no!” es la resposta, “he passat per davant d’un desviament i no
l’he vist!” diu el guia, “malament, a
vorer con acabem!”, diu un company en pla burlo, seguim avant i escoltem
veus de gent que ve per darrere, conversa per el mig, i resulta que van al
Monduver, esta a hi vigilant el litoral. Apleguem al corral i una vegada
comprovat el track veiem que hem anat per una altra ruta, un goma porta aigua
des de una font propera i ens podem refrescar, “es pot beure?”, pregunten “segur
que sí, apartant algun mosquit!”, estem al corral de “Milhores”, un lloc
ideal per passar el dia, hi ha ombra, aigua i un lloc que por servir per
torrar, anem avall, seguint la senda, al final hem seguit una ruta alternativa
i hem aplegat al mateix lloc.
Seguim la senda, al principi recta
per travessar un barranc i girem a la dreta seguin la falda de la muntanya, en
aplegar a la font anomenada “del Monduver” hi ha un bassal sec, no fa molt de
temps que corria l’aigua, la goma que porta l’aigua al “corral de Milhores”
esta present, seguim avant, “esmorzem?”,
diu un company “ja estic buscant ombra
per esmorzar!”, diu un altre, dit i fet un pi es dona la seua ombra per
esmorzar.
De
cara al mar, de dreta a esquerra, “la serra Falconera”, mes allunyat el Montgo,
a continuació la “Penya Roja” i la seua zona d’escalada, davant la mar i la platja
de Gandia, gaudim dels entrepans, de la fruita i uns rollets d’anis, el temps
premia, seguim avant a l’esquerra, pugem poc a poc, davant sempre el Monduver,
en aplegar a un pla, davant mateixa la pista forestal, el indicador de pujada
al Monduver, nosaltres anem a la dreta, per senda plana a buscar el desviament
cap a dreta, “per a hi, l’ultima vegada
havien rucs plens d’abelles!”, diu un company, “ara no es veu moviment!”, diu un altre; passem amb cura i no hi ha
abelles que ens molesten, excepte a un company que li pica un despistada, anem
cara avall, el “Bota” esta gaudint com un xiquet identificant les plantes amb
flor, “aquesta la tinc, aquesta no la tinc!”, en aplegar a un poste sense identificacions,
consultem el gps, “recte!”, i seguim avant ara no dubten en la baixada, abunden
les plantes amb flor, “la Fel de la Terra”, fins ara no la havien vist; les
vistes impressionants, la senda de bon caminar, sense obstacles dignes de menció,
anem a bon ritme, baix de nosaltres un barranc que ens deixa vorer uns camps
treballats i com no la polèmica esta servida, “haveu escolta la proposta de
Llei de buidar l’enterrament a Cuelgamuros?”, diu un company, “si!, ha segut aprovada,
però no ocorria mai el fet, el soterrament esta en una basílica i els que manen
son una congracio de 12 frares i tenen un bon muntatge!”, diu un altres i a hi
acaba la polèmica, baixem per senda estreta i sense vertigen, a la dreta
apareixen molts de “lliris de flor”, que pareixen que ha sigut sembrats; una
meravella, la senda queda anomenada “L’avinguda del Lliris”.
Anem
a la dreta del barranc i a uns centenars de metres veiem un bosc pins, en un no
res estem a ell, i l’ombra es de agrair, anem avall, passejant, mes baixant,
veiem un indicador “Senda del Porc Senglar, (no senyalitzada) 1 hora”, “abans hem vist un indicador que dia Xeresa
65 minuts, este segur que esta mal indicat!”, diu un company, deixem arrere
l’indicador i a uns metres el gps ens diu que no anem per bon camí, “arrere!”, diu el guia, “sí seguim avant rodarem la muntanya, i
tindrem que anar per asfalt!, anem per a hi?”, diu un company, “provem!”, diu la resta, sense deixar la
senda anem per pla, sense pujades i en un no res estem a l’altra banda de la
muntanyeta, ara esta clar l’indicador esta mal fet, anem a parar a camp que
esta rodat d’una tanca on hi ha una gran quantitat de gallines i polls, passem
de llarg i eixim al camí que voreja la AP-7, “fa molt de soroll el tràfic!”, diu un company, “ací el problema es que es gastarem pocs
dines en l’asfalt; a Valencia, concretament a l’avinguda del Port, afegiren
goma a l’asfalt i sols es pot escoltar un rumor, gens de soroll com aquest
lloc!”, diu un altre, “ací al costat
de l’autopista tindrà que ser un malviure i no tindre gens de descans!”, eixim
a l’altra banda del túnel de l’autopista i el gps es torna boj, anem de presa
cap als cotxes, “anem al llavador?”, diu un company, “anem i així es
refrescarem!”, dit i fet, allà anem, en aplegar ens quedem bocabadats, no corre
l’aigua, “esta estancada!, aneu amb cura i sols es llaveu les mans i el braços!”,
una llàstima el fons del llavador esta ple de runa i pedres, foto de grup i als
cotxes, hui ha segut una bona senda, al principi algo liada per les pèrdues de
senyal i la falta d’indicadors, al cap i al fi, una bona senda!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario