Hui
en som 5, tres mestres i dos alumnes, cafè i marxa cap a Villena, terres
d’Alacant, concretament a la comarca de l’Alt Vinalopó. Hui tenim presa i
apleguem a la zona de parking després d’entrar al poble de Villena, i en passar
la plaça de bous a l’esquerra i cap amunt. Ens espera un company que ha vingut
des de Alcoi, salutacions i cap amunt a buscar la senda que ens portarà a la
ferrata.
Pugem a bon ritme i cap amunt, la senda en zig-zag i empinada, en uns 20 minuts apleguem al inici de la senda/ferrata, una sèrie de cables d’acer ens guiaran cap a la primera etapa d’escalons. El guia habitual hui va d’alumne, “per passa el cables no es necessari equipar-se amb arnes i dissipador!”, anem agarrats al cable guia, amb cura i sense presa, gaudim de les vistes cap al sud, molt allunyada es por vorer una tronada de la que penja la pluja, anem avant, “com son el ponts que tenim que creuar?”, pregunta un company, “el primer es d’un cable i es te que passar de costat, te un altre cable dalt per assegurar-se amb el dissipador i un altre per agarrar-se amb les mans!, no son gens complicats!” diu el guia. “jo per si de cas també faré us del cabo d’ancoratge, el dissipador i tot lo que porte!”, diu un alumne.
Anem
vorejant la “sierra de la Villa”, com s’anomena el lloc on esta situada la
ferrata i el nom complet es: “Via ferrata Castillo Salvatierra”.
En
aplegar al final del cable i al peu del primer tram de via, “esmorzem?”, diu una companya, “sí!”, contesta la resta, en un replà
mengem de bona gana els entrepans, la fruita, fem un glops d’aigua i a revisar
l’equip, una vegada preparats tots el aparells amunt; primer un veterà, una
alumna, un altre veterà, un alumne i per tancar un altre veterà, per aquest
ordre començarem i acabarem els cinc trams de la via.
La
primera via sense problemes, “feu força amb les cames i no en el braços pues
acabaríeu rebentats!”, diu el veterà que encapçala la pujada, assegurar el
dissipador al cable de vida i amunt, esperant sempre que el company que va
davant canvie de tram, poc a poc, foto a foto eixim de la primera via. Com
sempre el veterà capdavanter i el alumne en intercanviat les càmeres de fotos
per poder eixir en alguna fotografia.
Ara
un xicotet pas lateral amb cable de vida i escalons de ferro ens porta a un
altre tram de via vertical, repetim les operacions de fixar el dissipador i
avant, els trams son curts però intensos, en acabar la segona pujada un pont
tibetà, tres cables fan el pont, el de baix tensat, dos dalt, un per agarrar-se
i l’altre par fixar el aparells, lo millor es passar-lo de costat, poc a poc,
el capdavanter passa de cara al sud, la companya prefix passar-lo de cara a la
paret, la resta de cara al sud, gaudint del paisatge, una meravella, temptant
en el peus el cable, i pas a pas, es passa el pont sense problemes.
Tercer
tram vertical, i al final un poc extra-plomat, desprès el segon pont tibetà una
meravella, baix 2 cables en para-rel i fixats, dos als lateral que fan de passamans
i una dalt per fixar el aparells, el capdavanter aconsella, “si veieu que el pont es meneja molt teniu
que alçar-vos del cable de dalt i esperar a que deixe de tremolar el cable de
baix, i en un moment pararà i podeu seguir avant!”, passa el primer, l’alumna,
un altre veterà, l’alumne i mes eixe moment la broma de torn” ara faré tremolar el cable!”, diu un
company, dit i fet i el alumne sense problemes s’alça del cable de dalt, espera
un moment, segueix cap avant i proba superada. “Ací podeu beure la zona de ràpel que havíem d’haver fet, com podeu
vorer no es despenja, sino que una baixda amb un angle molt inclinat; si
haguérem baixat fent el rapel haguérem acabant en un no res, es preferible
pujar dalt i baixar per la senda i gaudir del paisatge!”, diu el guia.
Anem
cap a l’últim tram d’escalons, son curts i en algun d’ells hi ha que posar el
peu de costat per poder pujar, “a mi no
en cap el peu, calce un 44!” diu un company, “ pues a mi que calce un 36, tampoc en cap!” diu la companya. Anem
amunt i apleguem al replà dalt de la ferrata, punt i final d’un dia d’aventura,
pleguem el material i bevem uns glops d’aigua; mengem un poc de xocolate,
rollets d’anis i seguim cap a les antenes, la muntanya nua d’arbres, sols
matolls secs, a la nostra esquerra i baix de tot un bosc de pins. La ruta
tranquil·la, “la pròxima la ferrata de
Les Marujes a Tavernes!”, diu un company, “aviseu que si puc aniré!”, diu un altre company, “jo també m’apunte!”, diu un altre, “jo també!”, diu la companya, “però primer equipat amb un arnes mes modern
i un dissipador!”, li recomana el guia, “per
supost!”.
Dos
companys s’avancen, la resta mirant el paisatge, en aplegar a un poste
indicador girem a l’esquerra, i anem avall, la senda ven abalisada, davant
Villena, després de la pluja el cel esta clar i ras, l’atmosfera neta i podem
gaudir de les vistes, sona el telèfon, “on
esteu?”, pregunten, “a la senda!”,
responem, “estem esperant-vos a l’ombra d’uns
pins, hem baixat per l’esquerra!”, diuen, “nosaltres també!”, responem, “pues
no vos veiem!”, diuen, “nosaltres
tampoc!”, contestem, “ens veiem als
cotxes!”, anem avall i efectivament teníem que haver girat en el poste mes
a l’esquerra, la senda te les marques blanquí-grogues, la senda va baixant poc
a poc i sempre a l’esquerra, “mireu, per allí
dalt van el companys!”, diu una companya, es fem senyals i avant, creuem un
barranc menut i entrem en un bosc de pins alineats, on han intenta plantar
especies del mediterrani i no han agarrat, “el
terreny esta molt sec i segurament no han cuidat de les plantes, sols queden
els cartells!”, diu un company , trobem als dos companys i en ajuntem, estem
a prop dels cotxes i sorpresa, hi ha un bar a la falda de la muntanya, ens refresquem
amb unes clares, fem una xarrada i sense presa, estem a 5 minuts mal comptats
del cotxes, en aplegar ens acomiadem, “i
recorda, arnes modern i dissipador!”, li diu el guia a la companya, “en aplegar a casa vaig a boreu i la pròxima
ja el tindre!”. Ens acomiadem fins l’altra setmana, objectiu el
Penyagolossa des de l’ermitori de Sant Joan, pujant el barranc de la Pegunta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario