08/07/2017 Charcos de Quesa - Los Cinglos - Rio Grande

Hui en som 4,com sempre als llocs de costum, hui la senda promet, un company ens ha recomanat fer-la “hi ha prou ombriu”, ens va dir por mail.

Apleguem al pàrquing dels “Charcos de Quesa”, ens aviem i anem a fer ruta, tornem cap arrere en direcció al “Charco de la Horteta”, una vegada entrem en la senda ens fem la pregunta “ja hem passat per ací?”, diu un company “en sembla que sí!”, diu una companya, “la nit passada ha plogut per la zona la terra esta humida i les plantes i els matolls esta plens de gotes!”, diu un altre, anem avant, la senda ven traçada i de bon caminar, “ per ací tenim sarxoliva, en la vida he vist tantes plantes juntes!”, diu un company, “perquè es fa servir?!, diu una companya “per adobar olives, pebreres i tomaques, jo la prefereix a la pebrella, també hi ha un altra que es diu xinxoliva, que també es fa servir per el mateix!”, contesta un company.

Seguim avant, “si agarreu alguna planta no l’arranqueu, talleu sols les tiges que aneu a gastar!”, diu un company, “ entès, sols he agarrat les tiges!”, apleguem al primer gual que creuem sense dificultat, xarrem de les separacions, algunes mes traumàtiques que altres, fins i tot a separar pares i mares de fills i filles, un drama fins aplegar al juí amb acusacions falses.

Apleguem al segon gual, per el traçat normal no es pot passar, “vaig a vorer per l’esquerra!”, diu un company, “jo per la dreta!” diu un altre, “nosaltres creuem per l’aigua!”, diu la resta; al final el millor gual es per l’esquerra; anem avant vorejant “Rio Grande”, ara ha deixat de ser un riu encanonat i es un riu ample. Girem a la dreta, una vegada i un altra, ens desviem a la dreta en el indicador “ferrata de los fresnos”, ara anem amunt guanyant altura poc a poc, anem per l’ombra d’un bosc de pins, fa vent que es d’agrair, fa goig caminar per la senda, anem de pujada, de tant en tant creuem escorrenties que es des-pengen per caigudes de vertigen, anem per una pineda densa, plena de matolls fins i tot veiem una cabra salvatge, esta tan ben camuflada que es difícil fer-li una foto.

Anem per un puja-baixa, sense parar veiem indicadors “via ferrata de los fresnos, però no a veiem, a la dreta de la senda la vall que forma el “Rio Grande”, al fons el “Caroig”, i el que pareix ser “el collao de Jacinto”, el fill d’uns companys esta a 25 hores de obtindré el títol de pilot d’avió, un altre esta apunt de començar els estudis de pilot, altres progressen adequadament en el seu treball, i que dir dels majors, una companya ha aprovat les oposicions a “Correus”, altra ha acabat el estudis de ciències policials, el lesionats van recuperant-se i altres van millorant poc a poc. En lo personal quasi tots en tingut un bon any, hem ferrates, la selva d’Irati, i ara anem a recórrer el “P.N. d’Ordesa i Perdut”, projectes hi han molts, “la setmana vinent on anem?, tenim que entrenar fent cims! vos sembla be anar al Benicadell?” diu un company, “jo no he aplegat mai al final, sempre he parat a la figuera, no he pogut passar el tallat, he tingut por!”, diu una companya, “ara es pot passar han fet un escaló i es passa molt bé!”, diu un company, “dit i fet al Benicadell!”, diu un company, “jo he vist celebrar-se un matrimoni civil al cim, el novio va pujar escalant per una paret vertical i la novia amb el seu vestit un poc curt va per la senda tradicional, fins i tot els van fer fotos, el punt geodèsic estava ple de convidats, això es tindre amor als esports de muntanya”, diu el guia.

Anem de baixada, estem aplegant al final de la ruta, davant veiem el canó de “Rio Grande”, endevinem on estan els “Charcos” per el soroll que fan els banyistes, de sobte veiem els fons del riu. l’aigua corrent per el fons i una llacuna menuda, d’aigües clares, la gent va buscant les aigües clares per gaudir d’un bany refrescant. Anem xarrant i ens passem de llarg del punt de baixada, busquem l’alternativa i apleguem al fons del llit, girem a la dreta i anem vorejant l’aigua, ens creuem amb gent que va a nadar a les llacunes, estem aplegant al final del trajecte, les aigües dels “Charcos” estan verdoses i netes, podem vorer peixos a les aigües, tres escalador sens pregunten per la ferrata, els diguem les indicacions per aplegar, van on poc perduts pero ens sembla que no son novells en l’esport, voregem el “Charco de la Perola”, el del “Chorro” en un no res eixim de de la zona de bany, anem cap al pàrquing on tenim el cotxe, esta el guarda del pàrquing, “Buenos dies!, han llegado temprano!”, ens diu, “sí a las 8 i ½!” li contestem “habeis ido a ver las pinturas?”, “no, venimos de la senda de los Cinglos, a ver las pintures hemos ido varias veces, desde la senda del Planil, por Rio Grande varias veces!”, li contestem, “si quereis verlas de cerca teneis que llamar a infotourist y concertar una cita, allí os dejaran la llave y podeis entrar!”, ens diu, “gracias!”, li contestem. Ens acomiadem i tornem cap a casa. La setmana vinent al Benicadell, tantes vegades xafat, hem pujar des de la casa de les “Planisses”, des de “Gaianes”, per la”Canal” i fins i tot des de Atzeneta d’Albaida, sempre serà un plaer.