22/07/2017 Pla de Corrals - Pinet

            Senda anual de la Penya, hui en som 5 i Noa, com sempre cafè i marxa, anem cap al Pla de Corrals, pedania de Simat de La Valldigna, el paratge esta enclavat en un lloc idíl·lic, la pedania limita amb les comarques de “La Vall d’Albaida i La Costera”,

 

            Eixim del àrea recreativa del poble , anem a l’esquerra cap a la pedrera, on trauen el marbre conegut com a “rosa Valencia o del Buixcarro”, aquesta mina es tan antiga que els romans ja l’explotaven, la prova esta a prop, cal visitar l’ermita romànica de “San Feli “ que esta a Xativa, el sostre del soport·al esta apuntalat per 6 columnes, recuperades d’una residencia morisca a la mateixa ciutat. “En la façana nord hi ha un atri sustentat per sis columnes romanes de marbre, totes distintes.(wikipedia)

            Deixem a l’esquerra la pedrera, i comencen les pujades, en zig-zag, “jo he passat varies vegades per la zona, amb la btt i la pujada es molt dura!”, comenta un company, “una vegada vam vorer un cicliste al final de la pujada i li donarem una poma d’un camp perdut i glops d’aigua fins que es recupera!”, diu un company, “i no es la primera vegada que tenim que socórrer a diversos grups, en concret a un grup de senderistes que estrenaren eixe dia la camiseta del grup, els trobarem a Rio Grande buscant les pintures de l’Abrigo de Voro, els informarem que estaven molt allunyats de l’objectiu, i tornarem arrere junts!”, diu un altre company. Noa la gosseta va al seu aire, amunt i avall, no esta ressentida de la cama, “segons ens va dir la veterinària es una podenca portuguesa, es molt apreciada per al ser menuda i poder entrar en alguns caus per fer eixir als furons de caça!”, diu la duenya.

 

            Anem avant, el dia acompanya, anem per l’ombra i no fa molta calor, “eixe cim de la dreta quin es?”, pregunta una companya, “es el Buixcarro!”, contesta el guia, “el cim enganya molt, quant pareix que ja estàs a prop d’ell, tens que baixar un barranc i tornar al pujar fins aplegar al cim, la ruta es curta però intensa!”, contesta un company; “ a l’esquerra esta l’Alt de l’Hedra, he buscat una pujada i no l’he trobat, serà qüestió de intentar-o a l’hivern!”, diu el guia anem avant, estem a l’Estret de Vinyavella, punt d’inflexió, anem avall. “Quin paratge mes bonic, el bosc esta preciós!”, un camp abandonat de prunes es convida a provar-les, busquem les mes verdes pues en aquesta època de l’any ja esta passades, Noa esta comportant-se, apleguem al creuer del GR-236, recordem una historia d’un home major que vivia en la casa que es queixava que esteva abandonat, ja que dalt vivia el seu fill, la muller i el nets que passaven olímpicament d’ell, parem un moment a la font a refredar a Noa que te calor, en ntrar a la plaça del poble “el rellotge del campanar esta tort!” diu un company i ens entra la rissa, es la primera impressió que tenen del poble, l’altra es el horari de la farmàcia, que sols obri dos dies a la setmana i sempre de mati.

 

            Esmorzem de bona gana, els entrepans variats, la cervesa freda i el cafè calent, tornem capal Pla de Corrals, la senda es d’anada i tornada per el mateix camí, no es gens avorrit, la pujada es lleugera, “tinc un track que puja des de el Pla de Corrals fins al creuer del GR-236, es para l’hivern pues en estiu es molt calorosa, no hi han molts arbres!”, diu el guia, caminem a bon ritme, “mes avant a la dreta del Estret hi ha un avenc al que es pot baixar!”, diu el guia, “ en sembla que baixat a la cova, no recorde molt bé el traçat, però estic segur que ha baixat!”, diu el company espeleòleg, anem avant, deixem arrere l’Estret, anem de baixada, Noa esta cansada i de tant en tant es para, l’agarren al braç, la baixada alegre, va fent calor però l’ombra dels pins a la senda en ajuda, “altre contracte complit, la previsió del temps ha sigut bona!”, este a la pedrera, estem acabant la senda, es l’ultima senda preparatòria; per casualitats de la vida tres grups diferent de membres de la Penya anirem als Pirineus d’Aragó, uns de vacances i altres a fer senderisme. Tots i totes esperem gaudir de la natura, salvatge, verda, humida, agrest, i diferent a la nostra, borem boscos de fajos, pins i praderies d’altura, circs glaciars, muntanyes mítiques “El Perdido”, “La  Brecha de Roland” i moltes més. Per aquestes muntanyes sonarà el crit “Gaudiu, gaudiu!”.