15/07/2017 El Benicadell

De bon mati cafè i marxa, als llocs de costum, en reunim, hui en som 4 senderistes, anem a pujar al Benicadell o Penya Cadiella, muntanya mítica de la Comunitat Valenciana, a cavall de les províncies de Valencia i Alacant, hi ha varies rutes d’acces a saber: des de La Casa de Les Planisses, es la mes transitada, des de el poble de Beniatjar, des de el port d’Albada, des de Atzeneta d’Albaida, des de el poble de Otos, des de Gaianes, des de Beniarres i per la Canal; excepte la “Canal” la resta van el llom de la serra, i totes van a parar al pou del Benicadell i d’a hi al vèrtex geodèsic.

        

    La ruta fins a la casa forestal “de Les Planisses” va ser enrevessada, passarem de llarg el encreumanet per accedir a la pista forestal i per donar la volta tingueren que anar al poble de Ràfol de Salem, i al tornar trobarem la caravana de “La volta en carro a la Comunitat Valenciana”, entre la carretera plena de corbes i el pas de les cavalleries es va fer etern, no podíem avançar al vehicles de tracció animal, desprès de avançar varies vegades als vehicles quant es podia i saludar a un conegut d’un company nostre, molt aficionat a questos tipus de concentracions, apleguem al encreuament, senyalitzat per un cartel “Paratge natural de la Serra del Benicadell”, i cap amunt per la pista forestal, en el primer creuer girem a la dreta i en un no res apleguem a la casa forestal, punt d’inici i final de la ruta.

            Anem cap amunt, la senda puja el primers metres en zig-zag, a partir d’a hi va pujant poc a poc, amb un lleuger desnivell, la vista impressionant, a la dreta sempre la Vall d’Albaida, un trencaclosques de camps de cultiu, de colors, des de el gris verd de les oliveres fins als verdes de la vinya, i de fons la terra blanca. En dia entre boirines, fa vent que es d’agrair, ens refreda i allunya el calor, “de segur que el guia ha fet un contracte amb l’home del temps per que fera un dia bo, sense molta calor”, comenta una companya, “últimament esta encertant el temps”, hui tenim una convidada que vol entrenar-se per fer les rutes als Pirineus, benvinguda!, anem amunt, portem davant a dos xicons i en un despiste giren a l’esquerra i la companya convidada els segueix, i en donar-se compte tornen arrere.

            Aquest viatge no entrem en la senda a la anomenada per els bromistes del grup “La Cova Santa”, unes pedres ens indiquen por on no podem anar, “en aplegar al creuer anirem cap a la dreta i podrem vorer el nevero del Benicadell i beurem aigua!”, diu el guia, deixem a la dreta el desviament i anem amunt, fa un dia bo, el vent de llevant ens refreda, en aplegar al indicador “8 minuts al nevero”, en un no res apleguem, el nevero esta ben conservat, ha caigut un tros del sostre, però la resta esta en bon estat. Fem una ullada als voltants, fem un glops d’aigua i seguim, ara per una bifurcació, que ens portarà de nou a la senda original, ara a per l’últim tram fins aplegar a la pujada que ens portarà en un zig-zag al pou del Benicadell, la pujada a bon ritme, no es un “tour de force”, en aplegar al pou a esmorzar, gaudim de les vistes, a l’esquerra “El Comtat” a la dreta “La Vall d’Albaida”, Veiem dos embassaments “Bellús” i “Beniarrés”, els pobles de Gaianes, Beniarres, Muro del Comtat, Cocentaina i Alcoi i davant Agres i mes allunyat Bocairent, i entre boirines esta els pobles de Margarida, Catamaruch, Planes, i molts mes, tots estos a l’esquerra, i la dreta Beniatjar, Bellús Quatretonda, La Pobla del Duc, Benigànim, i altres que no podem vorer.

            Fem la pujada al Benicadell, una trepada sense importància i apleguem a la creta que ens portarà al cim, foto del grup al vèrtex geodèsic, gaudim de les vistes, els d’Aitana, El Cavall Bernat, El Monduver amb el seu pic i antenes, el Carrascar de la Font Roja, i el omnipresent Montcabrer.

Baixem del cim i cap avall, el vent de llevant continua bufant, es d’agrair, la calor no molesta, gaudim del paisatge, “aquesta pujada ens servirà d’entrenament previ a la ruta per el Pirineu”, en dos hores i 15 minuts, comptant el temps de l’esmorzar, i el  descans per a beure en el nevero, hem pujat al Benicadell, passant de 715 metres a 1100, un desnivell de 385 metres.

La baixada alegre, tot avall, ens deixem portar i a bon ritme, gaudim de les vistes, ara de cara a la vall, la senda tantes vegades concorrida esta solitària, els termòmetres marquen 29 graus, el calor es suportable gracies al vent, estem acabant la ruta, les ultimes fotos del la roca. “Açò en recorda una anècdota curiosa, al cim es celebra una boda civil, ell puja escalant la paret i ella amb vestit de novia i botes de muntanya puja per la senda” diu el guia, “ això es possible?”, diuen els companys, “hi han fotos que donen fe de l’acte!”.

Apleguem a la casa forestal, fem un glops d’aigua i als cotxes, anem a Beniatjar a beure una cervesa i recuperar forces. Hem gaudit de la ruta, del paisatge i de la boan companyia, a la setmana vinent farem la ruta “Pla de Corrals – Pinet”, i esmorzarem al bar, una de les poques vegades que la ruta ens permet gaudir d’entrepà calent i la cervesa freda.