17/07/2020 De la Vall de Pineta al Ibon de Marbore

            Ultima etapa de l’aventura per el Pirineu aragonès, desprès de descansar una nit en un llit en l’apartament que havíem llogat per al grup anem a iniciar la tan esperada pujada al llac o “ibon de Marbore”.

            El punt d’eixida es el pàrquing de “Pineta”, lloc situat a la “Vall de Pineta”; a les 6.04 hores de nit i amb frontal iniciem l’última ruta d’aquest estiu. La senda de bon caminar, va pujant poc a poc xarrem del que ens espera. Estem a 1411 metres d’altitud.

Els primers 42 minuts anem per senda ampla i ben definida, ja es de dia i davant tenim un mur de pedra impressionant, ens preguntem on estarà la senda?, anem avant ara ja per senda de pedra solta, anem amb cura, el sol va calfant les nostres esquenes, ens havem posat crema per al sol, factor de protecció 50; es necessària per evitar problemes de cremades.

La senda sinuosa, no ens deixa vorer per on entrarem a la vall que hi ha dalt, passa una xica que treballa per al govern d’Aragò, saludem i ella puja lleugera, deu d’estar acostumada a fer la ruta, mes avant parlarem amb ella.

16/07/2020 Del refugi d'Estos al de Viados / L'ibon de Plan Etapa 3

Anem a recórrer l’última etapa de la ruta dels “3 Refugis”, diuen que es la mes lleugera de les tres. Com sempre de bon matí ens posem en marxa, com sempre cap amunt, al principi de bon caminar, per dins d’un bosc de frescor agradable, sense cap problema, els francesos van davant, nosaltres al nostre ritme, una parella de la comarca de “Cariñena”, ens avança, porten bon ritme. A la dreta un rierol baixa amb molt soroll de la muntanya.

         

03/08/2019 Belagua - Refugi de Linza (Ruta de las Golondrinas)

            Primer día de ruta, 6 senderistes procedents de la “Ribera del Xúquer”, “La Costera” de “l’Alacantí”, eixim del pàrquing de Belagua, l’objectiu aplegar al refugi de Linza, pujant per el cim de Txamantxoia.

            Desprès de fer nit a Isaba, apleguem amb cotxe al pàrquing i iniciem la ruta, foto de rigor feta per uns xicots de Benicarló, que van a fer una ruta semblant i que deixaren al refugi de “Jeandel” situat al poble de Pierre Sant Martin.

            Els primer kilòmetres per dins d’uns bosc de faig, impressionats,verds com ells soles, donant ombra, un plaer per al sentis; un túnel de verdor ens transport a un paisatge meravellós. En els primers passo gaudim de una frescor agradable i ens distrau de la ruta, “tenim que anar a l’esquerra”, diu el guia, anem tan absorts en la ruta que es molt fàcil eixir-nos del camí. Ens avancen els xicots de Benicarló, “adéu, ens veiem al refugi!”, els diguem. “Mes avant, jo aniré a per la meua muller, que esta esperant-me al càmping de Asolazé i seguirem la ruta fàcil per a que entrene la tornada, i així espere que es recupere de la lesió!”, comenta el company. “Jo també aniré a Asolazé, doncs tinc la ciàtica inflamada!”, comenta una companya.

13/10/2018 Port de San Rafael _Las Navas – Cim de l’Olmedilla

Tres senderistes ens reunim per fer la ruta, anem en cotxe fins al port de San Rafael, en un no res estem al punt d’inici de la ruta de hui.

“Ara anirem cap arrere uns 200 metres i pujarem per una pendent curta i intensa!, comenta el guia de hui; dit i fet anem cap arrere, les vistes espectaculars la Vall envoltada per una boira blanca com el gesmil. A la dreta el Peñarroya i al davant la conillera del Solano de La Vega, girem a l’esquerra i cap amunt, “marca el waypoint!”, diu el guia, el no guia marca el punt com a referencia per als senderistes que segueixen que vulguen gaudir de la muntanya, la pujada curta i intensa, desprès d’un centenar de metres comencem a planejar, de tant en tant botem el bassals d’aigua que hi ha al camí, “pareix que ha plogut prou per ací?”, comenta un company, “un veí me ha comentat que fa un dies va ploure prou!”, comenta el guia.

12/10/2018 Pistes esqui Valdelinares – Peñarroya – Ruta Fluvial

            Hui som 3 els senderistes, l’objectiu es pujar al cim del Peñarroya, al terme d’Alcalà de la Selva, te una altura de 2028 metres, i es el cim mes alt de Sistema Ibèric a la província de Terol.

 

            El guia habitual descansa, “anem a fer una ruta lineal, tenim que pujar amb cotxe fins a les pistes d’esquí de Valdelinares, i de ha hi pujarem al cim, passarem per la font de La Chaparilla, i al final de la ruta anirem per la ruta fluvial que va des de La Virgen de la Vega fins Alcalà de La Selva!”, comenta el guia del dia.

 

08/12/2017 Gudar - Barranc d'Umbrias - PRTE-29

Hui som 5 caminats, anem a fer una ruta per la serra de Gúdar, a 8.30 eixim camí del poble de Gúdar, en aplegar al lloc d’eixida; hui el guia habitual sols donarà suport al guia principal; comencem la ruta i com no cap avall per un reguerol format per les escorrenties de la pluja, de caminar dificultós degut a les pedres arrossegades per les aigües de pluja, “tindrem que travessar unes quantes tanques fins aplegar al fons de la baixada!”, el poble queda darrere, esta dalt d’un penyot, “la ruta es circular, entrarem al barranc d’umbrias i tornarem al poble per una llarga pujada que comença per on eixirem del los Caños del riu Alfambra!”, comenta el guia.

 

            En aplegar al camí girem a la dreta, “per ací esta el pilo de pedra on l’any passat deixarem els cotxes?!, pregunta un company, “si, ha hi dalt a la dreta!”, contesta el guia; anem per llocs coneguts que ens porten records la baixada del barranc, apleguem al rierol que travessem sense cap problema, “recordes que l’any passat tinguérem que passar-lo amb aigua?!, li diu el guia a un company, “efectivament portava prou aigua i aquest any esta totalment sec!”, a la dreta en l’umbria hi ha neu, el riu te algun tros gelat, “esmorzarem a l’àrea recreativa que hi ha, on en estiu fan acampades!”, a la dreta trisca un ramat de cabres salvatges, un espectacle, però no dona temps a fer fotos, augmenta el grossor del gel, el guia fa la proba i tira una pedra prou grossa, rebota com una pilota, comencem a tocar neu verge, “es la meua primera vegada que xafe neu!”, diu una companya, “ tambiè, es mi primera vez!”, diu un altre company, les cascades de gel van fent la seua aparició en el riu, algunes son espectaculars, el gel penjant de la pedra; altres semblen un catifa de gel, una meravella.

07/08/2017 Cañon del Añisclo

            Cinquè de dia de ruta, tenim un alta i una baixa,  els canvis d’aigua senten mal als estomacs. Desdejunem al hostal i anem cap al “Cañon del Añisclo”, ens havem assabentat que hi ha que deixar els cotxes al pàrquing i tenim que aplegar al punt d’eixida en autobús. Desprès del trajecte per una carretera plena de revoltes apleguem al punt d’inici de la senda. La guarda ens informa que l’autobùs per entrar al parc esta al caure, ens comenta que es de Castelló i ens diu que la nit de la tronada va ser molt moguda. Un vehicle es para i mostra un paper, “Llevan a un invalido y hay que dejarles pasar hasta el pàrquing de bajo!”, comenta la guardesa.

        

06/07/2017 Parc Nacional d'Ordesa

            Les previsions s’han complit, a la mitjanit del dia 5 d’agost una forta tempesta es va desencadenar al parc.

 

            Desdejunem i cap al pàrquing de Torla, en aplegar les primeres noticies i les primeres imatges, cotxes amb els cristall trencats, el xofer del autobús que fa la ruta Tora-Ordesa ens diu que la tempesta ha segut molt forta, i ha gel per les cunetes i ombries del parc, son gruixudes les pedres de gel.

            En aplegar al parc, el guia i un altre company va parlar amb el guardes del parc, passats uns minuts tornen i diuen “impossible fer rutes d’altura; no es pot fer la faja de Las Flores, un altra mes baixa que era l’alternativa, la Faja de Pelay i tampoc la Senda de los Cazadores, per diversos motius, entre ells la baixa visibilitat pues no boriem res i l’altra el perill de que es formen cataractes i ens tallen el pas per las Fajas, i al ser molt estretes no podríem passar, i en cas de poder fer el recorregut perillaria la nostra vida!”, diu el guia, “ ens han dit una alternativa fer el recorregut de Turieto Bajo i Alto, es el recorregut menys conegut del par i es molt bonic!”. Ens assabentem que han caigut uns 80 litres per metre quadrat en una hora, per a nosaltres que estem acostumats a vorer ploure en grans quantitats ens quedem assombrats.

05/08/2017 Refugi de Bujaruelo - Torla

Tercer dia de ruta, etapa de transició entre el Refugi de Bujaruelo i el pàrquing de Torla, on estan els vehicles aparcats.

Desprès d’una nit de descans reparador, una bona dutxa, i un bon sopar, com sempre de bon mati a desdejunar, no pot haver queixa del refugi, tot perfecte, el menjar, les habitacions, l’atenció, con he dit abans tot perfecte, una decisió d’última hora no portarem pícnic ja que el trajecte es curt.

            Desprès de desdejunar i prendre un cafè exprés que sap a gloria; iniciem la ruta amb una foto al pont romànic de Bujaruelo, davant del mateix pont estan les restes de l’església del despoblat de San Nicolas de Bujaruelo, sols el àbside de l’església, un voluntari ens fa la foto de grup i a caminar, la senda ampla de bon caminar, anem per dins d’un bosc format per fagos, avets, i pins, l’ombra es d’agrair,  estem recuperant-nos dels traumatismes provocats per la baixada del dia anterior, han segut de 9.14 kilòmetres de forta baixada, i un desnivell de 1474 metres; anem a bon ritme, el guia del dia es el habitual de la Penya, anem mes relaxats, hui no tenim presa, anem amb temps de sobra, podem admirar el paisatge, el riu Ara en ens acompanyarà fins a Torla.

04/08/2017 Refugi de Góriz al Refugi Bujaruelo

            Segon dia de ruta, de bon mati a caminar, anem a seguir la ruta que ens portarà al refugi de Bujaruelo, passant per la bretxa de Roland i el refugi de Serradets que esta en França.

 

            “Au cacau!”, es crit de començar la senda, junt al de “gaudiuuuu, gaudiu!”, son el crits i senyals de la Penya l’Argilaga. Eixim per la part de darrere del refugi i anem per senda de bon caminar, el guia ens compta la llegenda de “Las tres Sorores”, “diu la llegenda que un dia tres xiquetes que vivien al poble de Torla, no feren cas al pares i sen anaren a la muntanya, cosa que tenien prohibida, al fer-se de nit i no aparèixer, van eixir a buscar-les, passa un dia, passa un altre, i al tercer dia van vorer a les tres xiquetes petrificades i es convertiren en tres cims, El Perdido, el Cilindro i el Sound de Ramond!”, ens compta el guia.

 

03/08/2017 Torla - Refugi de Goriz

            A les 6 del matí 10 senderistes ens reunim al bar de Pepe Toni, per iniciar una nova aventura als Pirineus, aquesta vegada al Parc Nacional de Ordesa. Desprès de 6 hores de cotxe apleguem al poble de Torla, inici de l’aventura estiuenca, deixem el cotxes al pàrquing, agarrem l’autobús i entrem al “Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido”, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

            Comencem la ruta a la veu de “Au cacau”, el aforo màxim d’entrada al parc es de 1800 persones aproximadament, així i tot esta mes concorrit que el carrer Colom de Valencia en temporada de rebaixes, venim del bosc mediterrani i el verd del Pirineus ens embova, boscos de fagos, d’avets, “una meravella!, en aquestes rutes el guia habitual canvia de feina, ara fa de suport del guia.

 

            Anem a un ritme viu, pues tenim que aplegar al refugi de Góriz abans de les 7 de la vesprada, així i tot tenim temps de fer fotos a les cascades del riu Arazas, la primera la de “Arripas”, seguim avant, les retines a la màxima apertura possible, tenim que gravar els moments. La segona la de “l’Estret”, altra meravella de la natura, l’ombriu del bosc ens lliura del sol, el soroll del riu ens acompanya, apleguem a la cataracta de “Las Gradas de Soaso”, els caminants van quedant-se clars, a la vora del riu la gent esta prenent el sol, posant a remulla el peus, parem a omplir les botelles en una font a la senda, no tenim temps de mes, el dinar ha segut rapit, el guia no ens dona treva, lo just per fer fotos a les meravelles.

11/12/2016 Riu Alfambra (Caños de Gudar) – Barranc d’Umbrias

Som 6, hem passat la nit al càmping Los Alamos a la Virgen de La Vega, pedania d’Alcala de la Selva, el personal amable i el lloc ideal per a passar uns dies tranquils per fer senderisme o esquiar a les pistes de Valdelinares, que estan molt prop.

A les 8.15 els termòmetres marquen -6.5º, fa fred de valent, però al no haver humitat no es nota tant, acudim a la gasolinera que esta en direcció al poble de Alcala de La Selva, para revisar les rodes del cotxe, al vehicle, i suposem que es degut a les temperatures baixes marca que una de les rodes ja perdut pressió, al final es tot problema de temperatures. “Buenos dies, hace frio!”, li diguem al encarregat de la gasolinera, “si!, hoy hace fresco”, “ la estación meteorològica marca -6.5!º”, li diguem al home, “marca eso porque esta a la orilla del rio y en una hondonada, aquí hace menos, en Alcala pasa lo mismo, en la plaza del pueblo marca -2º y en el molino que bajo -4º”, ens contesta “gracias por todo, nos vamos a caminar un rato, adios!”. Les rodes a la pressió ideal i anem cap al punt d’eixida.

10/12/2016 San Rafael (Port) – Fuennarices – Cascada de l’Hedra – Cami Ontejas – Collao

Hem canviat les rutes valencianes, hui anem cap a terres d’Aragó, son 6 caminants, 4+2, com sempre cafè i marxa, al punt de reunió de l’Alcudia i eixim cap a La Virgen de la Vega, pedania de Alcalà de la Selva, on esperen dos companys senderistes, el guia habitual hui es deixa portar. L’eixida mes tard de lo normal, ja que tenim dos hores de cotxe fins al punt de reunió.

Fem l’eixida des de el “Port de San Rafael” mirador impressionant de la vall on esta el poble i la pedania. Eixim cap a la font de “Fuennarices”, la baixada llarga, caminem per un bosc de pins als que no estem acostumats, fa frescor i en les clarianes del bosc esta tot pintat de blanc, la rossa blanca fa acte de presencia, no tenim sensació de fred, el ambient es sec i amb poca roba d’abric hi ha prou, el guia comenta “anem cap a la cascada de l’Hedra es impressionant, a la primavera porta mes aigua degut al des-gel de les muntanyes que ens envolten!”, “ací els pins no tenen processionària, en la part de baix no mes passar el poble de Mora de Rubielos estan plens de nius, i hi ha molts que han perdut moltes agulles i estan en mal estat!”, caminem alegrement cap avall, camí de terra ample i poc transitat, anem a bon ritme, “podíem esmorzar a la meua pedra favorita, ja va fent-se hora de menjar-nos el entrepà!”, “val!”.

02/07/2016 Canyo del riu Alcalá - GR 8 - PRTE 26

Hui en som 22 i 2 que ens esperen al llogaret de “La Virgen de la Vega”, el dia promet ser interesant, com sempre cafè i marxa, ens ajuntem a l’Alcudia, organitzem els vehicles i cap a terres aragoneses, es la nostra primera senda en eixos paratges. La carretera tranquil·la sense passar de les velocitats indicades, hi ha molt de radar i no volem que ens fassen una foto, anem amb retard, com sempre els imponderables de la carretera.

En aplegar al llogaret, reubicació del personal i cap al inici de la senda, en un caminal a l’ombra d’uns xops i a ferla ruta, el paisatge a simple vista ¡impressionant!, el guia habitual hui descansa, es va a dedicar a gaudir de la natura. El guia del dia comença la descripció de la ruta, “el paisatge es molt pareguda al dels pirineus, anirem a vora riu, el passarem varies vegades, després pujarem cap al Puntal el rodarem, es por pujar però te una dificultat 3 i no es aconsellable pujar”, ¡ au cacau! ¿quin riu es? ¡el Alcalá!, anem vorejant el riu, el seu so ens refreda, l’aigua esta clara i cristal·lina, ¡mes endavant el creuarem el riu per uns guals divertits, en els que som algú caurà a l’aigua!.