17/02/2018 A. March - Los Lagos - Barranc del Bonico - Canal

            Hui en som 10, com sempre cafè i marxa, anirem cap a terme de Carlet, en concret a la urbanització Ausias March on iniciarem una ruta improvisada que ha dissenyat un company. “Es de bon caminar i sense cap problema!”, diu el company, eixim per un carrer asfaltat i entre ja en matèria, una senda per l’ombriu d’uns pins fa l’inici de la senda agradable. El guia habitual hui descansa, mes ben dit col·labora en la tasca, “hui es el millor dia per provar el gps, el he provat en la bici i en senda encara no l’he afinat!. Aquesta ruta l’hem fet de vegades amb BTT i es molt agradable, sí ens dona temps anirem a vorer unes pintures rupestres!”, comenta el company.

            Anem per una pineda i baixem per un fort desnivell, “aneu d’espai en es guillar-se!”, diu el company guia, la baixada sense cap problema, travessem un camp de kakis, “en aquesta zona volíem fer un PAI en l’època de desgavell de la construcció, i al final queda en res!”, comenta un company. “Conec casos en el que aprofitant-se de la bona voluntat del llaurador i el desconeixement de molts altres, hi han especuladors que oferien concessions variades i especulaven en el terrenys!”, comenta un altre company.

            “Per a quant el Penyagolossa?, i La senda dels Escalons?, amb dinar inclòs, aneu buscant dates abans de que faça molt calor, també propose fer la ruta del La Mallada del Llop i baixar per el Regall!”, diu el guia habitual, “anirem buscant dates per als projectes!, després de falles?” comenta un company, “d’acord”, diguem, “llàstima de boirina, des de aquest punt podríem vorer tota la Ribera!”, comenta el guia de hui, “com esta la ruta del dia tres?, d’on es l’eixida?”, pregunta un company amb ànsia de fer la ruta Dos Aigües – Carlet o de les Tres Gracies, “el punt d’eixida es al costat de l’estació del tren de Carlet!”, comenta una companya, “jo vaig a fer l’opció B i com passem a prop de La Colaita igual puge i també a Matamon”, comenta un company, “jo deixaré de costat el Ave i faré el recorregut amb vosaltes!”, comenta una companya, “ no hia ha ningú mes que s’apunte?”, preguntem “a l’any vinent!”, comenten.

            Apleguem al canal Xúquer-Turia, anem a la dreta i a un company va sagnant, “espera ahora saco el botiquin y te curo la herida!”, diu un company, “no me he dado cuenta como he hecho la herida, solamente he notado un tiron en el brazo y nada más!”, comenta el ferit; en un moment tenim la ferida neta, banya de desinfectant i tapada en una gassa, “ha dejado de sangrar!”, comenta el ferit, “anem avant que açò ja esta solucionat!”, seguim caminant.

            Deixem el Canal i anem amunt per una costera, al fons veiem un caçador, “no porta escopeta!”, diu una companya, “estarà entrenant al gossos!”, diu un altre, “esta tancada la veda!”, diu un tercer, la ruta es agradable i de bon caminar,, tenim a la dreta la Urbanització Los Lagos, “han condemnat a l’últim alcalde a arreglar el desgavell que es va fer quant feren la urbanització, encara que no tinguera la culpa, era el responsable, si molts dels desgavells del polítics es pogueren demanar responsabilitat altre gall ens cantaria!”, comenta un company, “estem d’acord!”, fem un alt en el camí per fotografiar els cims de la Colaita i del Ave que recorrerem el dia 3 de març, anem deixant el grup de xalets i veiem a un home arreglant un camí que dona accés a un camp de bresqui lleres tot florit, esta traguen terra d’un barranquet menut i esta posant la terra el caminal en el que la pluja arrossegat la terra, “que fem esmorzem al bar que hi ha davant en la carretera o en una font?”, comenta un company “al bar, un dia es un dia!”. Dit hi fet en un no res estem al bar, ja fa un temps que no gaudim de d’un dia complet, ja que de normal esmorzem al mig de la muntanya, “una de les poques vegades que esmorzarem al bar, va ser el dia que férem la ruta del barranc dels Tarongers i esmorzarem a Bocairent, gaudirem coma xiquets!”.

            Apleguem al bar i esmorzem de bona gana. El temps passa de presa i ens possem en camí, “aquest company es l’organitzador de la ruta de Les Tres Gracies!”, diu una companya, “hem recuperat una senda vella per baixar de La Colaita, i es terrorífica!”, comenta l’organitzador, “en veiem el dia 3”, saludem i ens acomiadem, seguim avant per una pujada menuda i girem a la dreta per a entrar en el barranc del Bonico, la vegetació abundant, d’un verd preciós, anem per l’ombriu del barranc, en un clar comenta un company “a la dreta hi havent unes basses per retindré l’aigua de les pluges i d’alguna font per regar el bancals i des de fa uns anys la vegetació a engolit els campets que hi havent al fons del barranc!”, anem caminant a bon ritme, “ ha hi dalt estan les pintures rupestres que havia comentat abans i dal de tot un poblat iber, hui no ens dona temps de pujar a vorer-lo!”, comenta el guia de hui, “buscaré la ruta i un altre dia farem la ruta per visitar el lloc!”, comenta el gui habitual, “d’acord”, diuen els senderistes, “a la setmana vinent?”, ha hi queda la cosa.

            Eixim del barranc i caminem per la carretera a buscar el Canal, ara de presa, a bon ritme, el grup va estirant-se i fa calor, el sol cau a plom, pareix que estem a la primavera i de fet el vent ho assenyala, “como tienes la herida, sangra?”, pregunta un company, “perfecta!”, “a la dreta es la urbanització de San Patricio?”, pregunta un company, “sí!”, contesta un altre, “per eixe pont es el accés!”, diu el mateix, anem tranquil·lament per el Canal, poc de tràfic de vehicles, anem al nostra aire, “en aplegar a ma casa veurem unes cerveses fresques!”, diu el guia, al escoltar la paraula cervesa fresca, augmenta el ritme de les passes, a l’esquerra tenim el poble d’Alginet, i al fons entre boirines la serra de Corbera i la muntanya de Cullera.

            Deixem el Canal i canviem de ruta per tornar al punt d’eixida, mes que res que vorer altra variant del camí de tornada, en un no res estem dins de la pineda, i l’ombra es d’agrair, estem dins de la urbanització i en un no res veiem el cotxes, anem cap a la casa del company a beuré les cerveses fresques que en havia promès abans. La ruta nova, de bon caminar i millor paisatge, el gps ens diu que hem caminat 16.8 kilómetres, “perfecta la ruta!”.