19/05/2018 Calles - riu Chelva - Chelva - Aqueducte de Peña Cortada - Rambla d'Alcotas

            Hui en som cent i la mare, com sempre cafè i marxa, anirem arreplegant als companys per el camí, anem cap a la comarca de “Los Serranos”, son castellano-parlants, aquesta es una data sense importància, sols es per a situar als lectors.

 

            Anem a fer una ruta circular, l’eixida la fem des de el poble de Calles i seguirem el riu Tuejar o Chelva, fins aplegar al poble de Chelva, i de ha hi anirem cap a l’aqueducte romà de “Penya Cortada”, on baixarem per la rambla d’Alcotas i tancarem la ruta en Calles.

            La ruta la farem en dos grups diferenciats, el caminants del primer i mes nombrós, comencen per la vora del riu, la resta del grup ens espera a Chelva. La primera en el front, al caminant mes novell li plouen les bromes per tots el costes; que si la roba no es l’adequada, les botes son noves, que te prendre mes el sol i fer morenes les cames; bromes per a tots el gustos i sense ganes de molestar. Després de unes quantes setmanes sense ajuntar-nos a caminar, venen les novetats, “El teu fill ja te el títol de pilot?”, pregunta un company, “sí, i te faena, de moment esta acumulant hores com a pilot-instructor, i després a buscar faena en una aero-línia!”, contesta el pare orgullós, “tinc novetats que comptar!”, diu una companya, “hem comprat una caravana per a viatjar!”, “però cabem tots dins d’ella?”, diuen el bromistes de la colla, “te un avanç gran per poder dinar o sopar?, diu un altre, “res de res, un llit per a dos i no cap ningú mes!”, es la resposta.

            “Jo també tinc una novetat!”, diu una companya, “he aconseguit el trasllat a una oficina a prop de casa, i ja no tindre que fer vora 50 quilòmetres d’anada i 50 de tornada al dia!”, comenta la companya. “Podries fins i tot en anar en bici!”, diu un altre, “no cregués, però ja he pensat en la possibilitat, i aprofite per acostumar-me al seient de la bici, per que aquest estiu tinc una ruta per França, es la ruta del Canal del Midi!”. Anem vorejant el riu ara per el marge esquerre i desprès canviem a la vora dreta, “el sol pareix nevat, esta blanc com la neu i es per que estan florint el xops!”, comenta una companya. La ruta es un puja baixa, hem deixat arrere uns centenars de metres d’asfalt, ara senda de terra.

            Apleguem a una antiga fabrica de llum, un cartell ens compta l’historia i al final una fabrica privada, que abasteix als pobles de les rodalies acaba absorbida per una multinacional, “l’abastiment d’energia del poble d’Alginet continua en mans d’una cooperativa, la llum es molt mes barata que la de les multinacionals, i fins i tot tenen beneficis, compren l’energia a l’entrada del poble i la distribueixen, el manteniment de les línies esta inclòs en el preu!”, comenta un company; “correcte, però cada vegada mes estan intentant canviar les condicions, pues a les empreses grans no els interessa; una empresa menuda ens han portat línies digitals i de telefonia i internet a casa, i es mes barat que una de les grans!”, comenta el company.

Sona el telèfon, “por on esteu?”, pregunta un company, “a punt de creuar el riu!”, contestem, “per la font del Cuco?”, preguntem, “ha hi davant hi ha una font, ara te dic!, es la font del Cuco!”, contestem, “nosaltres estem dalt!”, diuen els del grup que es tenen que esperar a Chelva, pugem cap amunt per una escalinata de pedres i formigó, i en un no res estem a l’antic barri de la moreria, de carrer estrets, tots i sense planificació, a una placeta hi ha una font en la que bevem i ens refredem, anem en zig-zag, veiem la la anomenada “ermita de la Santa Cruz”, antiga Mezquita del Raval, i que junt a l’ermita de la Xara que esta a Simat de La Valldigna, son les dos úniques mesquites convertides a esglésies que es conserven intactes.

 

Anem per carrerons estrets, de passadissos i unes fotos ens criden l’atenció, son una mena d’exposició de la vida de persones, fotografies de jove i de majors, que compten la seua vida, de principis tràgics i de finals alegres, son histories per al record.

Creuem Chelva per el mercat dels dissabtes, anem cap la plaça de bous on ens espera la resta de la penya, es l’hora d’esmorzar, “hemos encontrado el lugar ideal, hay una Fuente, sombra y sitios para sentarse, esta a unos 300 metros por ese camino de la izquierda!”, diu un company, dit i fet, en uns minuts apleguem al lloc i hi ha una font anomenada “de la Gitana”, el lloc ideal per gaudir dels entrepans, apareixen de les motxilles, vi, olives, seves en vinagre, cacaus de diversos tipus, i després per a rematar dolços.

Seguim avant en direcció a l’estrela del dia, un grup menut continua en el cotxes fins aplegar al aqüeducte, anem per caminals de terra, va fent calor i el sol cau aplomat, una lleugera brisa en refreda, anem a bon ritme, gaudim del paisatge que tenim a la dreta, camps d’oliveres i les muntanyes llunyanes, una companya a la que el calor i el sol no li agrada gens marca el ritme. Els indicadors van marcant-nos la distanciaque en falta per aplegar, el companys dels cotxes van fent camí, han deixat un avis als cotxes plen de pols, “vamos subiendo”, una costera menuda i apleguem a l’aqüeducte, i ara  un poc d’història:

 

“El Acueducto romano de la Peña Cortá, uno de los más singulares de la Comunidad Valenciana, comienza en el Azud del río Tuéjar a 600 msnm, de donde se cogía el agua.

Para salvar el barranco de la Cueva del Gato, se levantó un Acueducto de 36 metros de longitud con una altura máxima de 33 metros Está formado por 3 arcos sobre pilares escalonados, cimentados directamente sobre la roca viva del cauce del barranco y construido con bloques de piedra cortados minuciosamente a escuadra, según la técnica romana del ‘opus quadratum’. Tiene una anchura de 2,1 m en su parte alta.

A la salida de este Acueducto se ha tajado la altura de un picacho de unos 25 metros para evitar así pasarlo en túnel. Esta peña se llama actualmente Peña Cortada por el corte tan singular, dando nombre a la obra monumental. Constituye un Bien de Interés Cultural de la provincia de Valencia.”

 

            No hi han paraules per descriure l’obra, el lloc convida per fotos del de l’aqüeducte, de dos en dos o de tres en tres, passem i ve “La Cortá”, com diu el nom es un tall a la muntanya que acaba en un túnel que passa a l’altra banda de la muntanya, “aquello eran ingenieros, con una plomada, martillos y cortafrios lo que eran capaces de hacer!”, diu un company, “sí, y 5000 esclavos, y de ve en cuando decian enviame 500 más!”, contesta un altre.

            Travessem els túnels i de tant en tant aguaitem per les finestres obertes en la muntanya, una meravella, fotos i mes fotos l’antiga obra es mereix eixes fotos i moltes mes, en un tram del túnel eix un home queixant-se de l’altura del túnels, “podien haber-los hecho más altos!”, “o es que eran muy bajos!”, contesta un company.

 

Seguin avant i en un tram han posat una mena de passarel·la per travessar uns bassals d’aigua, “abans teníem que travessar votant de pedra en pedra!”, comenta el guia, “jo vaig vindre per nadal i encara no estaven les passarel·les!”, contesta una companya, per una de les finestres en deixa vorer el tall d’eixida en la muntanya, ¡una meravella!, en eixir dels túnels ens ve el dubte, uns crits, “per on va la canal que han descobert?”, pregunta un company, “recte!”, contesta un altre, seguim avant i nou túnel que segueix la corba de desnivell i ens porta al mirador que ja en vista altres vegades. Foto de grup i avant, seguim el canal nou que va rodejant la muntanya, “per dins del canal es camina millor!”, diu el company capdavanter, va seguit de dos damisel·les en ganes de caminar, van xarrant de les seus coses, “i tu que parles?”, pregunta el guia a la damisel·la mes menuda, “yo hablo xurro!”, diu amb la gracia que li dona la edat.

 

            “No os alejeis!”, diu la iaia d’una d’elles, “tranquil·la las tengo detras de mi!”, comenta el guia, en aplegar a un creuer ens ve el dubte, “a partir del mirador la senda es nova per a mi, si anem avall la baixada en sembla que ens portarà a la senda que ja coneixem!”, li comenta el guia a un company, “anem avall, perquè si anem a l’esquerra anirem cap amunt!”, diu un company; dit i fet avall, la senda esta esgarrifosa, “aneu espai hi ha pedra solta!”, la resta del grup va cap avall, “si haguérem anat a l’esquerra haguérem eixit al principi de la ruta!”, diu un company, “a l’altra farem eixa eixida!”, contesta un company, apleguem a la senda coneguda, i anem a l’esquerra, la vista del pont per a salvar la rambla d’Alcotas esta a la vista, baixem zig-zag, unes baranes de fusta en ajuden a baixar els escalons, en un no res apleguem al pont i es el moment per fer fotos als caminants.

            En ajuntem i seguim avant, estem a prop del poble i el bromistes de torn, “ya huelo la cerveza fria que nos espera!”, diu un company, “yo, ya la saboreo, tengo la lengua pegada al paladar y creo que una buena cerveza me ayudara a despegarla!”, contesta un altre; “yo recuerdo un tirador de cerveza de 0º que hay en el pueblo de Alfafara y allí en pleno mes de agosto entra de maravilla, el dueño me pregunto, caña, tubo?, yo le dije más grande, y me sirvio una pinta, estaba de gloria!”, contesta un altre, en un no res i després de travessar alguns rierols que creuen la carretera, apleguem al barri de l’Ermita, baixem per una costera i anem indicant als companys per on tenen que baixar, ja estem al poble, ens dirigim als cotxes i busquem el lloc on tenim que dinar. La ruta com sempre una meravella, en contemplat una meravella, una obra de milers d’anys, hem vist un tros d’història antiga; una observació que fer, a pesar de la sequera que ens acompanya de la majoria de fonts brolla aigua fresca ¡tornarem!.