12/05/2018 Benigembla - Barranc d'Almadic - Aeroport

            Hui en som 5, a una hora desacostumada eixim cap al poble de Benigembla, a la Vall de Pop dins de la comarca de la Marina Alta, el propòsit es fer una ruta circular començant la ruta per el Barranc d’Almadic, pujar al aeroport d’emergències, al Cocoll i tornar a Benigembla.

            Prenem cafè en un bar del poble, “podíem dinar ací o anem a Parcent?”, diu una companya, “hi ha i putxero!, he preguntat a la cambrera”, comenta un company, “al tornar decidim!”, prenem el cafè i fem marxa, la ruta nema fer en el sentit de les agulles del rellotge, “espere encertar la ruta!”, pensa el guia; anem avall per la CV-720, a un 600 metres girem a la dreta per un camí d’asfalt, anem amunt poc a poc, les primeres rampes son fortes però sense passar-sen, una estrangera baixa acompanyada d’un gos, “bon dia!”, li diguem, “Buenos dias!”, contesta “fijaros la cara de alegria que lleva, esta disfrutando de la naturaleza!”, diu un company, “cierto!”, contestem. Anem per zona d’ombra, va fent calor però sense agomboiar-nos, a nen a l’esquerra i pujant. Veient el mapa ara veig que el barranc d’Almadic en tenim a l’esquerra, fem una corba molt tancada i ja tenim el barranc a la dreta. “Ha hi baix hi ha una pressa!”, diu una companya, “cert, però no es per embassar aigua, sinó per regular els cabdals a l’època de pluges!”, contesta un company.

            Anem amunt, li preguntem a un company “y el examen de la semana pasada, que tal salio?”; ocupa el 300!”, contesta, “buen resultado!”, li diguem; “ahora el hermano tambien quiere entrar en las fuerzas de Seguridad del estado!”, comenta; la penya el cus a preguntes, a comentaris, al final el resultat es bo. Seguim avant, de tant en tant fem una ullada arrere, “quina meravella de vall, espectacular!; aquesta ruta me la va recomanar un company del treball, quant el veja li donaré la en hora bona per el consell!”; diu el guia; una serralada a l’esquerra ens impressiona, de parets verticals, “algú l’haurà escalat!”, diu un company, “de segur!”, contesta un altre. A l’esquerra una font que no brolla, es la segon que veiem, en la primera hi ha humitat i molts abelles. A la dreta i a l’altra banda del barranc hi han ruscos.

            Ha passat l’hora d’esmorzar habitual, uns tallats al bar tenen la culpa, “tindrem que anar buscant una zona d’ombra per esmorzar!”, diu una companya, “d’acord!”, es la resposta general, anem fent ullades capa la vall que forma el barranc d’Almadic, estem meravellats de la bonicària del paisatge. Ens fem una pregunta i entrem en debat, “hi ha alguna mena de d’ajuda per entrar en alguns llocs de l’administració!”, ha hi queda la pregunta.

            El barranc va tancant-se i estem rodejats de parets verticals a l’esquerra, el barranc al mig i una serralada mes baixa a la dreta, anem buscant un lloc per esmorzar i, pugem i pugem per camí ample i de sobte una paret vertical ens talla el pas, “por donde va la senda?”, pregunta un company, “el gps indica por la derecha, una subida fuerte i estamos arriba!”, diu el guia, “busquem un lloc a l’esquerra?”; diu una companya, “si, pareix un bon lloc, tenim ombra!”, improvisem uns seients amb pedres, i a gaudir dels entrepans i la fruita, en un obrir i tancar d’ulls ens mengem els aliments, i a caminar.

            Anem cap a la dreta i per una senda ben marcada per les petjades, comencem a pujar, de vegades escalonada i altres en zig-zag, pugem cap amunt, i de tant en tant salvant escalons, anem ara cap a l’esquerra, “mes avant tenim un caminal, esta a un centenar de metres en linea recta, diu el guia, un company fa fotos a unes falagueres amagades entre clivells de les roques, busquem el caminal i a l’ombriu d’una carrasca de doble tronc en fem una foto, l’arbre de copa ampla i tronc gruixut, “molt bonica!”, diu una companya, “por aquí debe haver un ganado de cabras u ovejas!”, diu un company, “tambien pueden ser un grupo de arrui, es una cabra introducida des Marruecos!”, contesta el guia.

Baix d’uns matolls hi han unes plantes parasites, “ha hi esta, poden ser roges o grogues, no recorde el nom, però el buscaré!”, diu el guia, fem una ullada a les plantes i en trobar el caminal, de pujada suau i davant apareix la serralada de la Serrella, “per ha hi estan els cim de la Xorta, el Morro Blau i els arcs dels Atansos, i mes a la dreta la Mallà del Llop i el seu Regall!”, diu el guia, “al fons hi ha una bola blanca, que es?”, pregunta una companya, “es la serra d’Aitana!”, contesta una altra, estem en un pla on hi ham banyeres que es fan servir de abeuradors per a ramats, seguim el caminal i en un creuer girem a la dreta i anem cap al aeroport i el cim del Cocoll, una pujada suau i a la dreta apareixen les vores del aeroport, girem a la dreta i creuem la pista aguaitem a vorer el paisatge, als nostres peus, tenim el barranc d’Almadic, a l’esquerra el Cavall Verd, una serra menuda al mig i la dreta les parets verticals de la serra de Ses Cordellers.

            Tornem arrere i xarrem, “pugem al Cocoll?”, es la pregunta, la cara d’una companya es un poema, “cap avall, decidit!”, a l’esquerra un refugi i una mena de casa per als treballadors del aeroport de emergències per als avions apaga-focs, “a la izquierda hay un deposito de combustible para aviones!”, senyala un company, “ha hi davant hi ha un poste indicador, de segur que indica la senda de baixada cap a Benigembla!”, diu el guia, travessem la pista i cap avall, la senda resulta ser el PR-CV 427, baixem poc a poc, de baixada suau i bon caminar, cadascú al seu aire, xarrant, pensant, augmentem el ritme, la senda ens permet caminar de presa. Davant el omnipresent el Cavall Verd, anem per la lloma de la serra d’enmig i entrem en l’altra cara de la serra, perdem de vista la serra de Ses Cordellers, la senda canvia, de vegades de terra, altres de pedra solta, però de bon caminar.

 

(Cytinus hipocistis)

           Anem vorejant la serra de nom desconegut, desapareixen els matolls i apareixen els bancals, a l’esquerra un barranc prou fondo, apareixen les restes de troncs cremats, vestigis d’un incendi, la pendent forta, provoca que algun senderista s’esvare, seguim avant i apareixen les ruïnes d’una casa abandonada, passem per damunt d’un aljub, esta sec, en girar la revolta apareix Benigembla, i baix el poliesportiu del poble, al costa una edificació, “es un riu-rau?”, diu una companya, “podia ser, te algunes de les característiques, les teules, els arcs, però hi han també claraboies, i en sembla que els riu-raus no en tenien!”, diu el guia, “les panses les assecaven al sol!”, diu una companya, “ i les guardaven per la nit al riu-rau per a que no recuperaren la humitat!”, diu un altre. A la ruta del Carrascar de Parcent, hi ha un cartell que diu “Antic cami que servia per a traure la pansa de la Vall de Tarbena i exportar-la fins a l’Anglaterra, també transitaven per ell bandolers, generals, bisbes, treballadors i fins i tot per a festejar

,”.

            Eixim per un caminal a un passeig i girem a la dreta, que ens portarà al poble, “nos esperan una cervezas bien frias, ya llevo un rato pensando en ella”, comenta un company, “cierto!”, contesta un altre. Fi de la ruta, una meravella de ruta, “felicita al teu company i dóna-li les gracies!”.