26/05/2018 Circular de les ermites de Bocairent

Hui en son 5, anem cap a terres l’interior, concretament a La Vall d’Albaida, tornem al poble de Bocairent on farem una ruta plena de sorpreses.

 

Per aplegar al punt d’eixida cal agarrar la CV-81 fins aplegar al poble de Bocairent i en la primera redona, on esta el monument a la manta de Bocairent, eixirem per la tercera eixida i aparquem el cotxe a dreta o esquerra. Ha hi es el punt d’eixida. Anem cap a l’esquerra per l’antiga via de la xitxarra, en un no res girem a la dreta i per un camí asfaltat i deixant a la dreta el poliesportiu anem cap amunt, anem per l’umbria de la serra Mariola, l’aigua corrent per canals ens compta que no es zona de secà per on caminem, “per la zona hi ha moltes fonts que no se sequen en la pitjor de les sequeres!”, comenta un company originari de la zona, pugem en zig zag i prompte deixem l’asfalt i entrem en un caminal de terra, anem cap a la primera de les ermites, “La sant Jaume Apostol”, envoltada per un bosc de carrasques i pins, també hi han xalets, el lloc es encisador. En la vorera del camí una “dedalera o digitalis”, ràpidament classificada per el botànics, foto i avant

Fem una ullada a l’ermita, i veiem a uns veïns esporgant arbres dels voltants, “bon dia!”, diguem, “a caminar?”, pregunten, “sí, un rato!”, contestem, “nosaltres tallant madera per l’hivern, es l’única cosa que calfa dos vegades!”, contesten, “adeu!”, els diguem. Tornem cap arrere i girem a la dreta i cap amunt, hem observat que estan netejant les voreres de la carretera de matolls i alguna rama baixa dels arbres que estan al costat del camí. Anem cap amunt per senda estreta i de bon caminar, “a l’esquerra hi ha una font!”, diu el guia, l’aigua brolla del costat d’una caseta, una canaleta ben neta devia de portar antigament l’aigua a un mas, “el mas al que porta l’aigua la canaleta, ja fans uns que esta abandonat!”, comenta un company, un altre company proba l’aigua, “esta fresca!”, comenta.

 

Seguim avant, a per el pròxim objectiu , l’ermita de Santa Barbera, “esmorzem?”, diu un company, “vosaltres sou de les 10, jo soc de les 9 i ½ “, comenta el mateix, “podíem esmorzar a l’ermita, hi ha una font i un xop que diuen que te prop de 500 anys!”, comenta un altre, “val, ha hi esmorzarem!”, diguem. El xalet a l’esquerra en forma de barraca en crida l’atenció, el paratge incomparable, este al ple de la serra Mariola, dos companys botànics aficionats, van identificant plantes.

Apleguem a l’ermita de Santa Barbera, i resulta esta adossada a una masia, la casa no esta en bones condicions, ara l’ermita es ben conservada, anem cap a la font i a l’ombra del xop esmorzem de bona gana, perfer-se una idea de la grossària del tronc cinc persones alineades no tapem el tronc, un company comenta “diuen que te 500 anys!”, esta viu.

Esmorzem de bona i ens crida l’atenció un soroll, una dona neteja l’entrada de l’ermita, no ens dona temps per aguaitar a vorer l’interior, saluda i sen va. “Hi ha un projecte per fer un talla-focs a la Casella!”, diu un company, “com serà?”, pregunta un altre, “esperem que no facen tonteries i respecten el paratge!”, contesta, “quedaria be si sols netejaren les voreres de la pista uns quants metre a dreta i esquerra, llevar les rames baixes dels arbres i protegiria l’entorn!”, diu un altre, “si, al final a part de protegir la muntanya també protegeix als voluntaris que ajuden apagar el foc, als bombers i altres persones!”, contesta el company.

 

Foto de grup al xop, una meravella, “abans hi havà un cartel que dia que no pujaren dalt del tronc ara ha desaparegut!”, comenta un company, el lloc esta transitat els ciclistes coneixen el paratge i paren a menjar i a beure de la font, la carretera que va de Bocairent a Alcoi la tenim a la vista, continuem el camí capa l’esquerra, “ a partir d’ara anirem cap avall ,ja s’han acabat les pujades!”, comenta el company coneixedor de la zona, “conegueu la senda de la Mola?”, diu el company, “sí, nosaltres dos la coneixem, la férem amb el teu amic d’Ontinyent!”, li contestem, “la podíem fer un altre dia, la faríem al contrari, eixint de Bocairent cap a l’Alboret i pujar cap amunt i tornar a la redona!”, diu el guia, “jo parle amb el meu amic i a vorer si l’organitzem!”, comenta el company, passem per davant de casses de camp en bon estat, “ ha hi posa que se ven, no esta mal el paratge per a viure tot l’any!”, diu el guia, “d’acord però de jubilat, i sí a l’hivern fa fred, una bona estufa per calfar la casa!”, diu un altre.

 

“Per la zona hi ha una cova que s’anomena de la Sarsa!”, diu un company, “la porte gravada al gps!”, contesta el guia, la ruta es un bosc de pins, casses de camp a dreta i esquerra, girem a l’esquerra i anem per una pujada lleugera i de sobte el bosc s’obri cap a la vall d’Agres, ens quedem bocabadats, “el paisatge es una meravella!”, es el comentari generalitzat, veiem el poble d’Alfafara, el tall de la carretera d’Ontiyent, l’Alt del Torrater i com no El Benicadell entre boirines, “Agres queda adreta però el tapa la falda de la muntanya!”, comenta un company, anem baixant cap a Bocairent, la baixada suau. Conforme anem baixant apareix la costera que forma el poble d’Agres. “mira, ha hi esta l’observatori forestal que esta a la zona de la Cava Gran!”, diu el guia, “veritat es!”, contesta un company.

 

Els botànics identificant plantes de tot tipus, estan gaudint com a xiquets, anem per l’ombra i es d’agrair, poc a poc anem eixint de la costera i en un no res estem a l’asfalt, “xarra que te xarra ens hem oblidat de la cova!”, diu el guia, “ja la borem quant fem la ruta de la Mola!”, contesta el company, veiem uns cirerers en un camp sense treballar, en agarrem unes poques per provar-les, “estan dolces, en el seu punt!”, comenta una companya, “podíem fer la ruta de la Foradada?” diu el guia, “la temporada de les cireres ja s’acabat!”, comenta un company, en un no res este al cotxes, “ha segut una ruta meravellosa!”, diu la companya, fins ací la senda, ara anirem a refredar-nos, hem acabat prompte, ara una bona xarrada i preparar la pròxima ruta.