Hui
en som 7, anem un altra vegada camí de Bocairent, acudim de diversos pobles i
ens ajuntem a al redona on esta el monument a la “manta de Bocairent”, un
company per watssap va dir “Yo Trabajo. Pero te subvenciona algo el
Ayuntamiento o la oficina de turismo?. Como ultimamente de allí no salimos.!”,
el guia li contesta “el Ayuntamiento no da ninguna subvención, solo que hay
mucha sombra y fuentes con mucha agua!”.
“Per
a no patir calor a migdia, eixirem cap a Les Cases de l’Alboret, pujarem per la
senda de la Mola, tindrem alguna sorpresa per la ruta, desprès anirem a la cova
de la Sarsa, i a continuació anirem cap a l’ermita de Santa Barbera!”, comenta
el guia, eixim per l’antiga via de la xitxarra, camí asfaltat i que perd la
seua gracia, veiem cirers carregats de fruits, “encara en queden per collir!”,
diu un company,” deu de esser alguna varietat mes tardana!”, diu un altre, son
arbres aïllats, “son per a consum de casa!”, comenta un altre, seguim avant, hi
ha molta gent caminant, bicicletes, esportistes en general.
“No
he vist mai Les Covetes dels Moros”, comenta un company i la seua dona; “hi ha
dos grups de covetes, les de Colomer que estan al poble i un grup mes gran a la
dreta del barranc!”, comenta un company que va nàixer a Bocairent, ara un poc
d’historia: Covetes dels Moros: grupo de cuervas artificiales del siglo X u XI con
orificios en forma de ventana, situadas en mitad de una pared de roca vertical,
a unos 300 m del casco antiguo de Bocairent. Consta de unas cincuenta ventanas
que dan acceso al mismo número de cámaras, dispuestas en 3 o 4 niveles pero sin
formar plantas regulares. Existen diversas interpretaciones sobre su uso y
construcción, pero lo más probable es que se utilizaran como granero fortificado.
Seguim
avant, “ ha hi davant girarem a la dreta
i anirem cap a les Cases de l’Alboret, on hi ha una font amb l’aigua fresca!”,
comenta el guia. “La senda es forta?”,
pregunta una companya, “no es gens forta!”,
diu el guia, “sempre dius el mateix, ens
enganyes com al cargols!”, diu un altra, apleguem a les Cases de l’Alboret,
a l’ombra d’un cirer esta la font, amb l’aigua fresca, que ens convida a beure.
Fem una ullada a les cases i una d’elles te una mani-seta amb la data de
construcció, “año 1838”, i en la del
costat hi ha una inscripció “Adéu
xiquetes de l’horta i també de l’Alboret, que jo m’en vaig a Alfafara a l’Alt
dels Fontanarets”, unes fruites madures pengen del cirerer, “estan dolces!”, diu un company, girem a
la dreta i anem cap amunt, quant portem uns centenars de metres un 4L apareix
per el caminal, “això si que es un 4x4!”,
diu un company, “veritat es!”, diu un
altre, el cotxe puja cap amunt com si res, “per
la matricula deu de tindre mes de 30 anys, encara es de dos lletres!”, esclatem
unes rialles pensant en els cotxes moderns plens de tecnologia i aquesta
antigalla puja les costeres com si res.
Apleguem
al punt on esta “La Mola”, pedra de moli que li dona el nom a la senda,
gruixuda i d’un diàmetre de al menys un metre, “com aplega ací?”, pregunta un
company, “ no se sap a ciència certa, tot son teories, uns diuen que
possiblement la baixaren d’algun moli de dalt de la muntanya, i es cansaren i
la deixaren abandonada!”, diu un company, les fotos per al record i seguim
avant.
“Esmorzem?”, diu un company, “mes avant hi ha un lloc ideal per
esmorzar!”, diu un altre, “uns 400
metres i apleguem!”, diu el guia. La costera no es fatigosa, però si
empinada, “deixa’m la càmera he vist dos
papallones i vull-c fer-los una foto molt interesant!”, diu un company,
baixa de presa el fotògraf aficionat, en uns minuts torna i comenta, “ara es el moment ideal pues les papallones
estan endormiscades per la frescor i esta quetes!”, comenta el fotògraf; “bici!”, diu un company, ens apartem i
un ciclista baixa a gran velocitat per la senda, “esta fent enduro!”, diu un company, “pues baixa a gran velocitat!, te has fixat va molt protegit amb
ombreres i altres peces de protecció!”, diu una companya.
Unes revoltes i
estem al “refugi”, una mena de cova amb una taula i un bancs de fusta, muntem
el menjador i en un no res gaudim dels entrepans, dels cogombrets, de mini
tomaques, i com no de la fruita i el dolç, “esta
ben preparat el lloc, ací tenim utensilis per a fer foc, i preparar menjar,
abans feien foc per a cuinar la paret de darrere esta negra del foc, aquest es
un lloc molt conegut per la zona!”, comenta un company, les fotos de grup i
amunt, poc a poc anem pujant i en un no res eixim a una pista forestal, “a la dreta”, diu el guia, “ara anirem a vorer un cedre de gran
envergadura!”, diu un company, “ja
has descobert la sorpresa!”, diu el guia, a un centenar de metres esta el
cedre, de copa impressionant, amb l’ull trencat per el vent, o algun llamp, les
fotos de rigor a l’ombra del arbre, “fes
me una foto baix de l’arbre, però no la publiques!”, diu una companya, “tranquil·la, no la publicaré!”, contesta
el company, després de gaudir de l’entorn tornem arrere, “ara anirem cap a la
cova de la Sarsa, vaig prometre que et portaria!”, li diu guia a un company, “ja son moltes vegades que he passat per la
zona i mai la he trobat!”, contesta, “ara
crec que la trobarem pues port en l’aparell el waypoint del desvio!”, diu
el guia, anem per senda coneguda i apleguem al mirador natural sobre la vall
d’Agres, “quin es el cim que veus a la
dreta?”, li diu un company a la seua dona, cita alguns noms, “es el Benicadell es a resposta, el que
passa es que el veiem des de la part de darrere, i t’has despistat!”, li
diu el company. “El que esta al fons i a
la dreta es el cim de la Safor!”, diu el guia, “el del circ de la Safor?”, diu la companya, “correcte!”, contesta el guia.
Caminem
un centenar de metres i apareix el desvio, “a
la dreta i cap avall!”, diu el guia, en uns minuts apleguem a la cova,
entrem i ajudats per les llanternes dels movils, fem una ullada i la cova es
prou moderna, un cartel ens diu que ha segut excavada, “els tararots i que abunden molt han deixat la seua empremta a la les
parets, no sabem passar per els llocs sense deixar el senyal de que jo he estat
ha hi!”, comenta un company; tornem cap arrere i a bon ritme, en aplegar al
creuer girem a l’esquerra i tornem a desfer el camí, passem per una zona mig
urbanitzada, “no tenen corrent elèctrica!”,
comenta un company, “hui no hi ha cap
problema, venen uns kits de plaques solars, molinets de vent i acumuladors, i en funció de les necessitats son
mes o menys potents!”, comenta un company.
“Aquest lloc es ideal per a viure tot l’any,
ha hi esta la carretera que va de Bocairent a Alcoi”, diu un companys, “esta ben comunicat i a prop del poble!”,
diu un altre, veiem l’ermita de santa Barbera, “fem una carrera a vorer qui aplega abans a l’ermita!”, repta una
companya, arranca a córrer i un company la segueix i corre de presa i un altre
els segueix, l’últim en eixir avança als altres dos i guanya la carrer, a la
companya sense dubtes i a l’altre per abandó, ha tingut un tiró muscular, la
companya preocupada per el company lesionat va en la seua ajuda, apleguem al xop
centenari i ens fem fotos de grup, parem un moment, bevem uns glops d’aigua i
seguim avant, baixem el ritme per acompanyar el lesionat, “una gota me ha caigut al cap!”, diu un company, “a mi també!”, diu una companya, “la previsió era d’un plugim a partir de les
12!”, comenta un company, de fons un trons acompanyen a la pluja, l’aigua
va incrementant-se, apareixen les jaquetes de les motxilles, els arbres ens
resguarden de la pluja, “anem cap a la
dreta i baixem per la senda que han netejat fa uns mesos i ens va explicar el
llaurador?”, comenta un company, “d’acord!”,
es la resposta, deixem un xalet d’arquitectura curiosa i baixem poc a poc, de
tant en tant busquem l’abric d’algun arbre i esperem al company lesionat, la
pluja va incrementant-se, una companya ens lleva la jaqueta, “pensava que era resistent
a l’aigua i sols es un tallavents!”, li diu a un company.
En
un no res estem a la font, i a guardem baix d’una carrasca al company, “la sèquia porta l’aigua a un pantanet, però
hui no anirem, es un lloc molt bonic, però el deixarem per un altre dia!”, comenta
un company, “deixem l’ermita de Sant
Jaume per un altre dia!”, comenta el guia, “aneu amb cura amb les pedres que estan molt banyades per la pluja!”,
comenta un company, la pluja para de sobte, “no
ha segut un 0,1 mil·lilitres que dia la previsió!”, comenta un altre,
baixem cap al punt d’eixida, “ha hi, hi han
uns cireres!”, comenta un company, “hi
ha veïnat!”, segui avant, en un no res estem al cotxes. Hui deixem la cervesa
de costat, estem mullats i no ens abelleix refredar-nos. Ens acomiadem fins a
la propera, la previsió es anar al Penyagolosa, però qui sap el que farem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario