¡ATENCIÒ: en dissabte dia 14 ens emportaren una sorpresa, com sempre
que hem fet ruta per l’Alboi, hem passat per l’ermita de La Solana o del pare
Romaguera, ermità que va viure fa uns anys en la dita ermita i tindre el seus moments
per donar-se a conèixer ell i la tasca, que feia a l’ermita, al ser entrevistat
a la televisió.
Ens va sorprendre que estava habitada per 3 frares
Carmelites descalços, i ens assenyalaren varies vegades que la zona era una
propietat privada, i nosaltres explicant-los que som respectuosos amb la
propietat privada i que no hi havà cap senyal de que era una propietat privada,
ens van dir que anaven a solucionar-o en breu, i que si volíem tornar algun
altre dia teníem que fer ús de la porta que hi ha a la part de baix, i tocar la
campana i que obririen la porta.
Desprès d’alguns
canvis en les rutes a fer “jo la vull amb
ombra, curta i a prop de casa”, diu un company, Al final buscant en el
arxius, “ja tinc la ruta, per Alboi!, la
ruta te totes les qualitats requerides”, totes estes converses son per
whatsap.
Hui en som quatre,
el dia es presenta calorós i no volem tindre problemes, com sempre a les 7 al
lloc de costum i a les 7,15 a la tenda d’esports a Carcaixent, eixim cap a la
pedania d’Alboi, al terme municipal de Genovès, poble de la comarca de La
Costera, deixem el cotxe a l’antic llavador i on esta la font de sant Joan,
comencem la ruta en para rel a la via de tren, uns escalons i amunt, “com sempre pujant! i sense parar!”,
comenten els companys i la companya; amunt, sempre amunt, “un moment foto damunt del pont!”, una instantània per al record,
girem a l’esquerra i enfilem un altra pujada, un forn de calç, i mes avant un
indicador “La Raconada”, trobem a tres caminants acompanyats de gossos, “tranquils que no fan res!”, ens diuen.
Seguim avant,
pujant cap amunt, en passar “La Raconada”, anem cap avall, apleguem a un creuer
i girem a l’esquerra, “por la derecha
subimos al Portet de Llucia, recuerdas aquella vez que pillamos a una pareja
haciendose arrumacos de buena mañana, y es que habian pasado la noche arriba,
todo eran zarpazos a la ropa vistiendose deprisa!”, anem avall entre un
camp d’oliveres ben cuidat, en aplegar a l’altura d’un pi girem a la dreta per
uns escalons i amunt, “com sempre amunt i empinat, algun dia ens portaràs per
una senda plana?”, comenta un company bromista, enfilem la pujada del barranc
“del Llop”, “al final en el portet hi ha
una antiga pedrera, i ja fa uns anys que no esta en explotació!, anem amunt
per el barranc, ens creuem en algun corredor de muntanya, en aplegar al creuer
girem a la dreta i enfilem l’ultima pujada que ens portarà a la creta de la
serra.
Xarra que te
xarra, passem la pedrera, “ajudeu-me i
portaré esta pedra a casa!”, assenyala u company una pedra de cantera, mes
bé pedra d’escullera, “ens hem passat la
senda esta mes enrere!”, diu el guia, “yo
ya la havia visto y no he querido decir nada!”, diu un company, tornem
arrere i enfilem la cresta de la serra, les vistes impressionants, a l’esquerra
la Vall d’Albaida, els cims del Benicadell i al fon el Montcabrer, dreta la
dreta La Costera, el castell de Xativa, l’ermita de Santa Ana i el Puig, i mes
enllà la serra de Corbera, la de les Agulles i el Monduver. Anem avant i en
aplegar al portet de Llucià, vorejem la tanca i baixem cap a l’ermita de La
Solana on trobem a tres frares Carmelites, i no vaig a repetir els successos
que he comptat al principi de la crònica.
Gaudim de
l’esmorzar a l’ermita, i seguim la ruta ara capa avall, per una senda
esgarrifós i de caminar no vol bo, anem veient el paisatge, passem per el
costat d’un cremat molt recent i encara fa olor, “este incendio es de hace unas semanas y lo apagaron enseguida!,
comenta un company, en aplegar baix, els companys capdavanters girem a
l’esquerra, i els seguim, “la senda va
per la dreta, però ens dona igual, anirem a parar al mateix lloc!”, comenta
el guia, anem per dins d’un bosc de pins, on es d’agrair l’ombra; al final del
camí girem a la dreta, i entrem en un altra pista, a mitjan pista girem a la
dreta i trobem la ruta de baixada on girem a l’esquerra per el costat de la via
del tren, no serà perillós, no conec els horaris?”, comenta un company, “fa un
bon rato que he escoltat el xiulit del tren!”, comenta una companya, anem per
el mig de les travesses amb els oïts ben oberts, “no recomane anar per aquesta
lloc, en tot cas per la vora de la via!”, comenta el guia, en un no res veiem
l’andana del baixador de Genoves, en aplegar busquem l’eixida i anem cap a la
font de Sant Joan, ens refredem i a casa, aquesta senda es una de les variants
de la zona ja que ens podem fer-ne moltes mes i sempre passant per l’ermita de
la Solana, com a gest de bona voluntat toqueu la campana per entrar a l’ermita,
balco incomparable de la Vall d’Albaida. Gaudiu de la ruta, curta però intensa,
es pot fer a qualsevol època de l’any.
No hay comentarios:
Publicar un comentario