30/07/2018 Palamos - Llafranc (Camì de Ronda)

            5 senderistes de la Penya L’Argilaga iniciem una aventura d’estiu. A les 7 del matí hora habitual d’eixida ens trobem al lloc de costum i fem marxa cap al destí, son 5 hores aproximades de viatge; estem inquiets aquesta vegada anem de la ma duna organització i no sabem el resultat fins que acabem la ruta. La primera parada en l’autopista per esmorzar un poc i anar al wàter. Segona parada en Palamós per arreplegar el pac de benvinguda de l’organització.

 

            Deixem el cotxe en un lloc anomenat “Cala Margarida”, en el trasllat entre Girona i Palamós el organitzador ens explica que el nom verdader es “ Ca la Margarida” i la platja es “Baixa ca la Margarida”.

            Son les 2 menys 10, iniciem la ruta amb una foto de grup amb la samarreta del “Camí de Ronda”, ara una explicació: “Els Camins de Ronda deuen el seu nom a les rondes o guàrdies que feien, tradicionalment, les patrulles, resseguint la línia de la costa per a vigilar el contraban i el trànsit d’embarcacions (tot i que sovint, també, havien set camins de pescadors, usats per anar a pescar o en cas de naufragi)”. Ens esperen 5 dies de ruta, dos per vora mar i tres per l’interior.

 

            Aquesta es la primera etapa, la brisa ens acompanya, fa calor però es suportable, veiem la “Cala Margarida”, anem a bon ritme; en un no res estem a la “Cala Fosca”, hem passat per uns penya-segats a vora mar, i cales on sols es pot accedir des de el mar; d’on venim tenim platges llargues, com Gandia, Xeraco, Tavernes, Cullera; i els penya-segats estam mes cap a Denia, Xàbia etc., ens parem uns breus moments per vorer a una xica que vol tirar-se al mar des de un penya-segat, baix en una barca l’animen a tirar-se, nosaltres seguim avant.

Deixem les roques i entrem en un passeig. “Dinem?”, ens preguntem, “Ha hi davant tenim un bar!”, “mengem els entrepans o dinem al bar?”, al final comprem unes cerveses i dinem en un banc del passeig de la cala, gaudim del paisatge. En això passa la xica que estava al penya-segat, “no se haurà tirat al mar”, es el comentari.

 

Descansem un poc per fugir del calor del migdia i seguim la ruta, caminem per penya-segats, fa calor però el vent marí ens refreda, xarrem de tot un poc, en les caletes ens crida l’atenció una mena de cassetes amb el sostre a voltat, “uf quins lloc mes bonics, en passaria unes setmanes ací a vora-mar gaudint del lloc!”, comenta una companya, passem entre les cases, “seran de pescadors?, no son molt grans”, comenta un company, “jo li calcule uns 45 metres quadrats!”, comenta un altre, estan habitades per gent major, seguim avant; apleguem a la platja al peu del “Castell”, on hi ha restes d’un poblat iber, la platja no esta urbanitzada i fa goig, anem amunt i deixem el castell a la dreta, anem entre pins i la zona es un puja, baixa.

Escoltem un soroll fort a la dreta i veiem a una persona amb un bufador netejant el pati, de la terrassa eix una escala que porta a una cala baix de la casa, “no es veu linea de baixa tensió per enllumenar la casa!”, comenta un company, esperem a la resta del grup, passa una parella amb una filla molt menuda, saludem i seguim esperant, ens reagrupem i anem amunt, el soroll sempre a dreta, una tanca rodeja la propietat, anem vorejant la propietat i de sobte veiem el cables que acaben en una estació de transformació i queda resolt el enigma, al final es una finca privada que consta de quatre cases, un luxe, uns xiquets amb bicis elèctriques van cap amunt hi ha un d’ells li falla la bateria, “en lo que pesa la bici i el aparell elèctric tindrà difícil la pujada!”, ens reagrupem i anem a la pròxima cala.

 

“Si tenim sort podem, beure una cervesa fresca!”, comenta un company; en aplegar a “Cala Estreta”, parlem amb un vigilant i també cuidador de la platja i que viu a un caseta, “d’on sou?”, pregunta, “de Valencia, de la Ribera del Xúquer!”, li contestem, ens ofereix aigua fresca, pues no li queden cerveses, “la casa es de l’ajuntament de Palamos i barata cuidar i netejar la platja en deixen viure en ella, ja fa 7 anys que visc aquí!”, comenta “la meua família es de Tortosa!”, comenta, “jo no he estat mai a Tortosa”, comenta un company, “pues jo tampoc conec Madrid i si he estat a Nueva York!”; ens indica l’eixida de la cala, ens acomiadem i seguim, a un centenar de metres trobem un lloc tranquil i alguns membres de la Penya, decideixen nadar a la platja, es una cala poc transitada pues per accedir a ella, hi ha que caminar per camins de terra i senda de baixada.

 

Al estar aïllada hi ha un poc de de nudisme, top- les i tèxtil, comparteixen la cala sense cap problema , ens refredem i seguint les indicacions del guarda anem vorejant la cala, hem vist casos curiosos però com una xica amb la part de dalt del biquini ires en la part de baix, ha hi queda el comentari. Pugem per unes pedres sense cap de dificultat per salvar la platja i en aplegar a una rocalla passem per una mena de túnel i comencen els problemes, degut a la pèrdua de senyal dels satèl·lits, els gps es maregen, “a mi en dona la senyal cap a la dreta”, diu un company; “ a mi cap a l’esquerra!”, diu un altre, pr eixir de dubtes recorrin a un aparell vell i anem a la dreta, la pujada en zig-zag, i apleguem al pla, passem per el costat del “Jardí botànic de Cap Roig”, una llàstima no poder entrar, hem fet tard, oïm els assajos d’un grup de roc, i mes avant estan organitzant el pàrquing.

 

Anem per camí de terra i en un no res apleguem a Calella de Palafruguell, al principi de baixada i després un puja baixa per escales, túnels que van vorejant cales i penya-segats, el paisatge una meravella, en eixir de la cala entrem en Llafranc, destí del dia, amb “MAPS” trobem sense cap problema el lloc on dormirem, primer que res una dutxa, una cervesa ben freda i després a sopar, tot en eixe ordre. Dema farem la ruta Llafranc a Begur. Hem recorregut un trajecte de  12,4 kilòmetres en 6.15 hores, parant a menjar, nadar i gaudir del paisatge.