03/11/2015 El Tunel – Creu de Canals – Senda del Portalet

            Hui som 13 senderist@s, anem a recórrer una ruta per els pobles de Canals i l’Olleria, com sempre a les 8 en els llocs de costum, eixim cap al “Tunel” situat a la falda de l’antic port de l’Olleria, degut a un retard iniciem la senda mes tard del previst. Hui el guia habitual descansa, sols dona suport.

 

            Eixim cap a l’esquerra seguint l’antiga carretera, uns lleugera pujada i girem a l’esquerra, per senda de terra, de bon caminar, “la pròxima vegada portaré al meus alumnes per aquesta senda, no la recorde!”, comenta una companya; dos companys van encapçalant el grup, marquen un ritme bo; anem per l’ombria del port, ala dreta la Costera, veiem clarament tels pobles de Alcudia de Crespins, Canals, Aiacor, i un llarg etcètera.

            Eixim de del bosc de pins, i estem rodejats de camps d’oliveres, a la dreta un camp de tarongers, “de segur que han plantat el camp per amagar diners negres, pues no te sentit que en esta costera hagen plantat tarongers!”, comenta un company, a l’esquerra un camp de kakis, “que fa ací aquest camp tan allunyat de la Ribera, després volen fer-lo passar com denominació de kaki de la Ribera!”, comenta un company, “en la taronja passa el mateix la porten de Sudàfrica, d’Argentina i la fan passar com a Denominació d’Origen Valencia!”, comenta un altre. Anem avant entre camps, eixim a la carretera, “aneu a l’esquerra que per ací passen molts vehicles!”, diu el guia de hui.

 

            Quant era jove, anava i venia per el port de l’Olleria, pues treballava per una industria de l’Olleria, i cada setmana venia a la fabrica!”, comenta un company. Anem cap amunt, “mes avant entrarem en una senda a l’esquerra i enfilarem la pujada fins a la creu de Canals!”, passem per damunt de la CV-40, carretera que porta als túnels de l’Olleria, una companya desafia a un company per a que ..........., però ell reflexiona dos vegades el repte i segueix avant.

Anem en grups, xarrant i sense fixar-te canvies de company i xarres d’altres coses, en passar el pont girem a la dreta i anem per la carretera, uns 500 metres mes i girem a l’esquerra, “ara be una pujada llarga i dura, aneu amb cura pues baixen bicicletes de MTB!”, comenta el guia, anem amunt per una senda esgarrifosa i empinada, anem amb cura pues els trossos de pedra s’esguillen, “esmorzem?”, pregunta un company, “mira el track i calcula el que falta per aplegar dalt!”, li diu el guia al de suport, “falten uns 2 kilòmetres!”, contesta l’altre, “tardarem al menys ¾ d’hora, busquem un lloc i esmorzem!”, anem avant i trobem el lloc adequat.

Ens despleguem a la muntanya i esmorzem, com sempre de bona gana, apareixen ens entrepans, papes, cacau, pistatxos, vi, cafè, fruita variada i com no un tros de coca amb grans de xocolate, el paisatge impressionant!, al fons el Cavall Bernat, la serra de Les Agülles, l’Alt de Les Creus,La Ratlla, El Tallat Roig, San Didac, el castell de Xativa; una meravella, “compañero desde aquí puedo ver tu casa al pie de Tallat Roig!”, diu un company, “no puede ser no la veo!” contesta, “entre el badall entre 2 muntanyes es por vorer el Tallat Roig!”, diu un company, “cert!”, diu un altre, deixem ha hi la broma.

            Seguim avant, cap amunt, el desnivell es fort, el gps ens indica que estem a uns 400 metres de pujada apleguem a una pista, girem a la dreta i continuem la senda, “ ha hi davant tenim la creu de Canals!”, comenta el guia; en un no res apleguem a la creu, “ha hi tenim el Benicadell, l’embassament de Bellus, el Montcabrer i ha hi baix el poble de l’Olleria!”, comenta un company, “fem foto de grup al peu de la creu?”, comenta un company; en un moment fem la foto al peu de la creu. “La mare d’un amic meu sabedora de que jo no era massa catòlic dia que aniria a l’infern, i jo li dia que coneixia totes les creus de la contorna i havia pujat a totes!”.

“Anem acurtar la ruta, en compte de baixar per la senda de l’esquerra, i que tornaríem a pujar fins aplegar a l’antic bar del port; anem a seguir per la pista que baixa en zig-zag i que també ens portarà al bar!”, comenta el guia. En això apareix un grup de senderistes per la senda que havíem de recórrer.

“Fem foto al punt geodèsic?”, comenta una companya, dit i fet foto de grup, “les xiques dalt!”, diu un company, les mes valentes pugen dalt, hi ara venen les rialles provocades per les bromes, “necessiteu ajuda per pujar?”, fem la foto i seguim avant. Anem per una baixada molt forta i en zig-zag, “bona pendent i cicable!”, esclata un company, “tens el track?”, pregunta el mateix, “si, ja tel passaré!”, contesta el guia.

Apleguem al bar que esta tancat des de fa anys, “quant feren els túnels i eliminarem la carretera tancaren el bar, ja no tenia raó de ser!”, comenta el guia, toquem asfalt i enseguida entrem en senda de terra, el grup deixa de ser compacte, anem parant, els capdavanters s’entretenen, “augmenteu el ritme!”, comenta una companya, augmenten el ritme i es paren, “va de presa!”, al final augmenten el ritme, ens reagrupem i el guia diu, “com teniu per ací podeu baixar i en deu minuts estareu als cotxes!”, comenta a dos company@s, ell@s baixen per la senda per acurtar la ruta.

“Nosaltres seguirem per la senda del Portalet per tornar al inici de la ruta!”, comenta el guia, anem de presa, ara funciona el grup, a la dreta el castell de Montesa, “es per ha hi on fan escalada?”, pregunta un company, “sí, a la dreta del castell!”, comenta el guia, el ritme for, la senda es ondulada, de tant en tat, “aneu amb cura, hi ha troncs de matolls amagats!”, comentem els capdavanters, en un temps breu apleguem al encreuament del Portalet, “te repte a pujar a bore la verge!”, diu una companya, el al·ludit no contesta. Ens reagrupem, i comencem la baixada cap al túnel. “Aneu espai pues les pluges i els les BTT han fet una rasa!”, baixem amb cura evitant el reguerol, el grup va estirant-se, xarrem de tot un poc, de la vida, de l’hivern que s’acosta, “ja tinc ganes de provar les raquetes de neu!”, comenta un company, “la nevada del dijous ja no estat la pluja la desfet!”, diu el guia.

 

En un no res eixim de la senda i entrem en una carretera, a la dreta el túnel i dal el bar, “una llàstima que estiga tancat, ara podríem beure una cervesa!”, comenta un company. La resta del grup va aplegant, i una vegada reunits en acomiadem, “la ruta de la serra d’Espada per al dia 17!”, comenta un company.