Hui
en som 6, com sempre al lloc de costum cafè i marxa, anem cap a la Foia de
Buñol, a recórrer la Ruta de l’Aigua.
Per aplegar al
desti anem per la CV-50, travessem
l’Alcudia, Carlet, Montroi, Real, girem a l’ esquerra en direcció a Turis,
entrem a Turis i seguim la 415, entrem en Alborache i seguirem per la 425 en
direcció a Buñol i entre el kilòmetre 3 i 2, girarem a l’esquerra i on diu la
“Cova del Turche” aparcarem el cotxes i a caminar.
“Aquesta ruta la va fer la meua filla fa uns quinze dies
i li va agradar molt!”, comenta una companya,
nosaltres comencem la ruta en el sentit de les agulles del rellotge, anem per
asfalt, gaudint de la primavera, de mati fresca al migdia calor; anem a bon
ritme, entre xarrades apleguem a un mirador, que dona peu a les primeres fotos
del paisatge, baixem per una senda cap a un barranc i lo primer que veiem es el
“Toll de Mañan”, ‘aigua blava, transparent, “que
bonic!”, anem barranc amunt vorejant els diferent tolls, tots tenen l’aigua
clara, “a l’estiu açò estarà ple de gent
nadant!”, es el comentari, anem caminat cap amunt, la ruta esta plena de
senyals blanquí-blaves, de vegades mesclades amb verdi-blanques; pugem per
l’esquerra del barranc fins aplegar al final de la ruta, “per aci no podem
seguir, entraríem dins del toll i hi ha mes de mig metre d’aigua!”, comenta el
company capdavanter.
“Ha hi davant tenim una cova, podíem anar a vorer-la!”, comenta una companya, tornem a arrere, creuem el rierol i anem cap
amunt, la pujada de pedra esvarosa, busquem la baixada i un valent i una
valenta “anem cap avall a fer-li una
ullada!”, comenten. La resta fem una ullada als voltants, “es interesant la cova?”, pregunta un
company, “es sols un abric!”,
contesten, seguim la senda cap amunt, en aplegar al final de la pujada, veiem a
l’esquerra una carretera asfaltada i un grup de cases de camp, un indicador ens
indica que a l’esquerra podem anar a Alborache, girem a la dreta i un indicador
ens senyala la senda a seguir cap a la “cova dels Coloms”.
Veiem la cova, es
impressionant!, anem baixant poc a poc, “mireu
a l’esquerra hi ha un àrea recreativa, hi ha un pàrquing!”, diu una
companya, “ des de la casa de dalt es pot
baixar per l’escala!”, comenta un company; anem avant, en aplegar a la cova
ens quedem bocabadats, un cataracta menuda li dona un aire bucòlic, “fem foto
de grup!, anem al peu del xorro d’aigua, “vaig
a posar l’automàtic de la càmera!”, comenta el fotògraf, “ves amb cura,
esta esvarós!”, comenten, la foto ix bé, “esmorzem?”,
ens preguntem, “ha hi dalt tenim un
mirador!”, comenta un company, “vamos
arriba!”, comenta un altre.
“Aqui hay pintures rupestres!”,
ens indica un company, “ a on?”,
pregunta un altre, “ahi!”, diu assenyalant una pedra gegant, podem vorer uns
grafitis fets amb un retolador negre i gros, ens , trau un somriure, “son
pintures rupestres esquemàtiques de neolític valencià!”, contesta un company
rient-se.
Pugem per una
escala i en aplegar al mirador que dona a la vall que forma el barranc de “Las
palomas”, com sempre esmorzem de bona gana, els entrepans els acompanyem de vi,
desprès la fruita, el cafè i unes galetes farcides de xocolate. Passen
caminants, alguns passejant, aplega una família, mare, pare i fill.
“Podeis
hacernos una foto?”, els diem, el fill agarra la càmera, “el boton grande!”, li indiquem, fem una
xarrada, “conoceis la ruta por los
puentes colgantes?”, pregunten , “si,
la de Chulilla!”, contestem, salimos a hacer senderisme todas la semanas!”,
contestem, “nosotros salimos por nuestro
hijo, que siempre nos da la lata, que quiere hacer senderismo!”, “hay
alguna ruta para ir hacia arriba por la izquierda?”, li preguntem, “lo mejor es
ir a buscar el nacimiento del rio Juanes, son unos quinientos metros preciosos,
vale la pena, el nacimiento no lo podeis ver, pues la zona esta llena de juncos
y cañas!”, ens indica el matrimoni, ens acomiadem, “hasta luego!”.
Desfem el camí i
enfilem la pujada cap a la senda, dos van per un bancal i la resta guanyem
altura, “ací esta la senda!”, girem a l’esquerra i seguim la ruta, els company
entropessen en una paret i tenen que fer una trepada. Ens ajuntem i apleguema
una zona de canyar, matoll i junc, la senda es agraïda, el soroll de l’aigua
ens acompanya, la ruta va en zig-zag, a la dreta la paret del barranc a
l’esquerra xalets, xarrem de tot un poc. Anem per pista i ja de tornada, deixem
la senda de terra i entrem en asfalt, parlem d’economia, del temps, “tendremos
otra burbuja Inmobiliaria, como la de hace unos años!”, comenta un company, “no
creo que pase lo mismo, pues los bancos no estan por la labor de prestar dinero
de forma fàcil!”.
Deixem la
carretera i entrem en una senda de terra, “per ací passen btt’s, mireu els
bots, les rodaes de les bicis, jo no baixaria per ací , ja he patit prou
lessions!”, comenta un company, la senda revirada i amb pendents fortes, anem
vorejant la senda, pues hi han alguns obstacles per fer bots amb risc, baixem a
bon ritme i en la baixada final ens crida l’atenció que algú graciós ha pintat
a ratlles verticals els troncs d’alguns pins, l’últim tram de baixa esgarrifós,
tenim que baixar ajudem-nos dels arbres.
Apleguem a un
mirador i podem admirar el poble de Buñol, “ha
hi tenim la torre de l’homenatge!”, comenta un company, “comptant la torre de l’homenatge hi han 5!”,
comenta un company, “alguna no es veu
bé!”, comenta una companya, “fem foto?”,
diu un company, dit i fet, el fotògraf prepara
la càmera i foto feta, sempre buscant de fons el poble.
Seguim avant
seguint el track, ara anem cap a la “font dels xiprers”, estem a la vora del
poble i al costat del riu, hi han antics molins que aprofitaven la força del
riu, i tots amb les seues xemeneies; en aplegar a font uns glops d’aigua, i pugem
cap amunt per una senda estreta i empinada, seguim a una família amb el seus
fills. Anem per un caminals de terra, “estem
molt lluny del cotxes?”, pregunta el company, “a l’altra banda de la serra!”, contesta un altre, baixem per unes
escales i ens quedem bocabadats, estem a la “Cova del Turche”, veiem un
paisatge digne d’un quadro. Una cataracta, un llac i un abric molt alt, no hi
ha cova com a tal, hi han mot bancs i taules d’obra, esta ple de gent gaudint
del dia, un xicot ens fa la foto de grup, de fons la cataracta, el lloc es impressionant,
te una parella de gossos que gaudeixen de l’aigua del llac. Deixem arrere el
paratge i en encaminem cap als cotxes, estem molta prop d’ells, en un no res
apleguem. “Buena ruta, preciosa!”, diu un company, “una meravella!”, diu la
companya, “preciosa!”, diu altre. El resultat de la senda: “ una meravella de
la natura, tolls, cataractes, rierols, abrics”
No hay comentarios:
Publicar un comentario