17/10/2020 El Frarets de Quatretondeta

             Com sempre als llocs de costum anem cap al poble de Quatretondeta, situat a la comarca de la vall de Seta, anem a recórrer la ruta dels “Frarets de Quatretondeta”, monuments de pedra natural produïts per l’erosió del vent i l’aigua al llarg de mil·lennis.

 

            Hui en som 13 caminants, a les 9 del mati estem al poble, iniciem la ruta des de la Avinguda del País Valencia, anem cap a la carretera i anem a l’esquerra, eixim com sempre cap amunt, desprès d’un centenar de metres girem a la dreta, entrem a un caminal, a la dreta tenim el dipòsit d’abastiment del poble, anem cap amunt, en un no res estem a l’altura de la carrasca de “la tia Sofia”, impressionant!.

 

Girem a l’esquerra, per caminals de terra, es una senda de valenta, sempre cap amunt; pugem en un zig-zag continuo, apleguem a la font de l’Espinal, sols brolla un filet d’aigua, anem entre camps d’oliveres i ametlers, la majoria abandonats, fa fred, de bon mati teníem una temperatura de 3 graus. Mes avant deixem el camí i entrem en senda pura i dura, en aplegar a un creuer girem a la dreta i entrem en la senda, es una pedrera de bon caminar, anem pujant, a l’esquerra unes parets de pedra verticals, conviden a fer escalada.

 

Abans d’aplegar una “Foradada”, hi ha una senda que porta a ella, no te eixida; a uns metres apareixen els “Frarets”, moles de pedra erosionada, anem cap amunt entres les pedres mil·lenàries, gegants de pedra, escultures natural, una meravella de la natura!, pugem seguint les petjades de altres senderistes, hui la senda pareix el carrer Colon de Valencia en rebaixes, l’ambient esta fred, la muntanya tapa el sol, que brilla en l’alt de la serra de la “Serrella”, caminem cap al nostre objectiu, una trepada d’uns tres metres que ens obliga a emplenar-nos a fondo .

 

Aprofitem per a re pondre forces, passa un grup de quatre persones, desprès un altre d’unes 10 persones, el grup menuts segueix avant, l’altre descansa i menja, un company pateix de vertigen. Ens espera un altra trepada, no son perilloses, sols hi ha que anar amb cura. Deixem la segona trepada i anem en companyia del segon grup, els indiquem la ruta que anem a seguir nosaltres, ells decideixen anar cap a l’esquerra en l’encreuament, nosaltres a la dreta en mig d’un bosc de pins, espès i al sol li costa foradar el sostre del bosc. Una lleugera pujada ens porta a un encreuament i per el que tornarem cap a la font “Roja”, anem per un pla i la dreta podrem vorer una pujada cap al cim de la “Serrella”, en un no res estem dalt.

 

Des de el cim les vistes son espectaculars, de dreta a esquerra tenim el Benicadell, El Montcabrer, Aitana, el Pla de la Casa, La Mallá del Llop i la serra de Bernia, al peus l’embassament de Guadalest, un plaer per als sentits. Tornem arrere i seguim les indicacions d’uns anglesos i anem crestejant, ja de tornada, en aplegar a la pista girem a la dreta i anem per pista forestal, la baixada empinada i de bon caminar, prompte deixem la baixada forta i anem planejant per la pista, en aplegar al dipòsit contra incendis girem a l’esquerra, seguim avall , deixem un altre encreuament i girem a l’esquerra, Apleguem a la font “Roja”, que abasteix al poble de Quatretondeta, un tub negre ens indica per on va la conducció.

 

Ens espera una baixada llarga i esgarrifosa que provoca alguna culada sense importància, una vegada acabada la baixada tornem a la senda que poc a poc ens portarà al final de la ruta. Per alguns senderistes es la primera vegada, per altres la 3ª vegada, sempre es un plaer per als sentits.