Als
llocs de costum, eixim cap al poble de Quesa, anem recórrer una ruta i si tenim
sort podrem vorer els “Xorradors de Navarres”. Deixem els cotxes a les afores
del poble. El punt de partida esta al carrer que hi ha a la dreta, en la redona
abans de girar cap a “Los Charcos de Quesa”. Eixim cap amunt per la carretera
que porta als “Charcos”, anem amb cura per la circulació de vehicles, aproximadament
a 1 kilòmetre girem a l’esquerra a l’altura de la font del “Princep”, anem amunt
per una senda estreta i de bon caminar.
En alguns llocs hi ha escalons per facilitar la pujada, anem por ombriu cosa que es d’agrair, en un no res apleguem al mirador de “Punta Arnes”, fem una ullada i veiem la vall que forma la zona d’inundació en cas de que pujar el nivell de la presa d’Escalona.
A l’esquerra
tenim el “Caroch ó Caroge”, gaudim de les vistes i seguim avant, a uns 2,9 kilòmetre
des de el punt de partida trobem una pista forestal on hi ha un indicador que
indica la ruta per anar a “Playamonte”, anem a l’esquerra, i a uns 200m metres
girem a l’esquerra i apleguem al punt mes alt de la ruta i veiem el vèrtex geodèsic
de “la Ceja”. Fem les fotos de rigor i seguim, ara cap avall, la baixada es esgarrifós
i provoca alguna culada sense importància.
A uns
600 metres girem a la dreta i entrem en una pista forestal, la seguim i trobem
a un xicot que forma part d’una batuda per caçar algun porc senglar, anem
depresa i amb cura no es done el cas i ens confonen amb un porc. Anem avall i
veiem baix el pàrquing de “Els Xorradors”, esta petat, deuen d’haver donat
solta a la gent que ha estat confinada i te ganes de gaudir de la natura.
Fem
un zig zag i apleguem a la carretera la creuem amb cura perquè hi ha molts
motoristes, iniciem la baixada cap a les fonts, un riu de gent baixa, hi ha
gent de totes les edats i classes socials, anem depresa i avancem a les
persones, veiem la “Fuente Clara” a l’esquerra i “Els Xorradors” a la dreta no
xorra, segons ens diguren, xorren quant hi ha aigua excedent de reg.
Busquem
un lloc per esmorzar, gaudim del menjar com sempre, degut a la gran quantitat
de persones que hi ha a la ruta decidim posar-nos les mascaretes per tal d’evitar
el contagi del Covid-19, anem cap avall, seguint el rierol aplega un moment que
girem a l’esquerra per una senda excavada en la terra per el pas de motos o
bicicletes, es un poc pesada, apleguem a una pista i girem cap a la dreta anem entre
oliveres i garrofers, a l’esquerra veiem un xalet que pareix un cub, passem per
davant i en un creuer girem a la dreta i anem cap al anomenat “Mirador d’Escalona”,
veiem una caseta de madera i ens riem comparant les diferencies entre la casa
cub i la de fusta. Tornem arrere i seguim la senda.
La
senda ens porta a al barranc de “Figolet”, va fent calor i es agraeix l’ombra quant
anem entre les altes parets del barranc. Un consell per fer la ruta hi ha que
fer una ullada a la previsió del temps, no es aconsellable fer el recorregut en
cas de pluja, pot ser perillós que caiga pluja molt forta i ens arrossegue.
Eixim
per l’esquerra per una pujada suau, apleguem a un mirador i veiem la cua del
embassament, anem cap avall per pista, baixem per un zig-zag i anem per el llit
d’un rierol, a l’esquerra veiem un garrofer impressionant, ha partit per la
mitat i al llarg dels anys un roca descomunal; ens quedem bocabadats!, seguim
avant i tenim l’ultima pujada del dia, en un no res estem al poble, ens posem mascaretes
per precaució i seguint les ordenances. Fem una parada al bar per repondre líquids.
Un company comenta que en eixe moment no hi ha cap contagiat per el “Covid”. Seguim
la ruta per aplegar als cotxes. La ruta agradable i distreta. En alguns trams
hem seguit el GR-332, ha hi que tindre en compte que el temps indicat en els postes
es orientatiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario