09/10/2020 La Font d'en Carros - Castell del Rebollet - Cim de covatelles

             Hui en som 10, tornem companys desapareguts i gent nova. Quedem al lloc de costum i eixim cap al poble de La Font d’en Carros, poble a la comarca de La Safor. Apleguem al poble i busquem el pàrquing del “Calvari”, lloc de partida de la senda. Val la pena deixar el cotxe a la part de baix del poble, ja que per aplegar hi ha que pujar per carrers estrets i molt empinats.

 

            Eixim per dins d’una zona recreativa, plena d’arbre i bones vistes, anem per un camí asfaltat, cap amunt, el primer objectiu es el “Castell de Rebollet”, deixem prompte l’asfalt i passem a una senda de bon caminar, davant tenim el castell, en un no res estem a l’encreuament, anem cap a l’esquerra, una pujada curta i intensa ens permet entrar al castell enderrocat, dins una planura plena d’oliveres i restes del murs i alguna torre de defensa, podem vorer unes excavacions recients al voltant d’un mur, els edificis estan fets de pedra i argamassa, que han resistit el pas del temps, com sempre el sostre dels edificis son els primer en caure. Les vistes son espectaculars, tenim a la vista el “circ de l’Asafor”, “El Benicadell”, i “El Monduver”, i als peus els poble de “La Safor”, un espectacle per als sentits.

 

            Tornem cap arrere i en l’encreuament anem cap a l’esquerra, anem mper l’ombri de la serra, ens acompanya el soroll d’una sèquia de rec, l’aigua corre alegrement. La senda ens porta a un pujada molt forta, com diu un veterà de la Penya “curta i intensa”. Apleguem a una urbanització construïda a la falda de serra, les cases estan penjades de la serra, algunes tenen murs molt alts. Pugem en zig-zag, ens envolta el silenci, algun cotxe en passa saludant, algun caminant per el carrer, pugem i pugem fins aplegar a la part de dalt de la urbanització, uns cartells curiosos “cuatro curva y llegas”, així fiuns aplegar al final de carretera.

 

            Deixem la carretera i entrem en una senda, ampla de bon caminar, passa un caminant possiblement holandes. Busquem un llos on esmorzar, gaudim de l’entrepà, i seguim, girem a la dreta i pugem poc a poc per una senda entre pins, l’ombra dels arbres ens acompanyarà bona part de la senda. En un temps breu apleguem al cim de “Covatelles, podem vorer els cims mes alts de la contornada, i les diferents serres entre elles la de “Segaria”. Foto de grup i anem cap avall, la senda plena de pedres soltes i de canto, tornem anar per l’ombra dels pins, deixem a la dreta la pujada a la “Mola”, seguim caminant i eixim de la senda, un canal de reg ens espera, aprofitem refredar-nos amb l’aigua fresca, parem un moment i continuem la marxa, deixem arrere el bosc entrem a les afores del poble, a l’esquerra el cementeri, entrem al poble i ens posem les mascaretes, anem cap a la dreta per un carrer escalonat, amunt, amunt sempre en uns minuts estem al pàrquing.

 

Hem gaudit d’una bona ruta, curta perquè el dia heu requeria, mes avant tornarem per explorar alternatives a la ruta, uns senderistes ens preguntarem per on estava la senda que portà a Forna. Mirarem!