Cafè
i marxa, en reunim als llocs de costum; eixim cap al poble de Benigànim, poble
situat a la Vall d’Albaida; hem quedat amb uns companys que viuen al poble
citat, en concreta el lloc de quedada es el parc “l’Ortisa”.
Eixim
cap amunt, com sempre ja que no coneguem ninguna senda plana, bé hi ha una al
poble de Polinya del Xúquer anomenada “del Ullals” que es plana i no te cap de
dificultat.
L’eixida
la fem seguint la pujada cap al convent dels franciscans per una escalinata que
va al costat del camí del calvari, anem a bon ritme, a l’esquerra tenim el
calvari que puja en zig-zag, nosaltres en línia recta, a mitjan pujada una
estació del calvari ens crida l’atenció, de pedra treballada i no d’obra com la
resta de les estacions, la pujada lleugera i de bon caminar, en aplegar al pla
a la dreta tenim el convent dels franciscans, en aquestos moments des-habitat,
estan restaurant-lo des de fa uns anys; encara no se sap l’ús que li donaran.
Deixem
l’edifici a un costat i a uns metres tenim l’ermita de “San Antoni Abad” o dels
porquets, estem a una zona urbanitzada, encara que alguns dels carrers son de
terra. Seguim avant per caminals en direcció a la “serra de La Solana”, una
baixada sense importància, tota la ruta serà molt pareguda, una corba a la
dreta, seguida d’altra, a uns metres una parella de perdius corren davant de
nosaltres, a l’esquerra tenim la font “del Pi”, ha hi estava[p1]
el misteri de les perdius estaven abeurant a la font, a uns metres podem
escoltar el soroll d’aigua, estem davant del naixement de la font que ara la
fan servir per abastir d’aigua al poble.
Deixem
arrere la font i enfilem cap a la serra, conforme anem pujant les vistes
canvien, estem envoltats de camps d’oliveres, de tarongers i arbres fruiters de
seca, anem un poc a la dreta i davant una lleugera pujada, i entrem a la serra,
girem a l’esquerra, anem per la falda de l’anomenada Serra “de la Solana”,
aquest tram de la ruta ja el havem recorregut fa uns anys, el pròxim punt serà
la font “ de la Solana”, lloc un gaudirem dels entrepans, fruits sec, papes i
d’un bon cafè.
Davant
tenim les vistes de la “Vall d’Albaida”, al fons “el Montcabrer, el Benicadell,
l’embassament de Bellus, la serra Grossa i les serres que hi ha cap a Rugat,
Castelló de Rugat i Aielo de Rugat”. Anem cap a l’ermita del pare Romaguera,
lloc que havem visitat algunes vegades, en aplegar a la porta de ferro que dona
accés a la pujada cap a l’ermita fem uns de la campana per a que ens deixen
entrar i visitar el lloc i gaudir de les vistes des de el mirador.
Esperem uns minuts i no es obrin, no tornem
cap arrere i baixem per una senda que va en paral·lel a la senda principal, la
baixada es pronunciada, girem a l’esquerra i seguim un camí ample que voreja un
camp de tarongers, mes avant girem a la dreta per dins d’un bosc de pins, anem
baixant d’una manera suau, caminals de terra, de sobte veiem la via de
ferrocarril Xativa-Alcoi, girem a la dreta i seguim, anem entre camps d’oliveres,
en un marge a la vora del camí veiem un entapissat de groselles i margarides,
la natura meravellosa. Poc a poc anem cap a l’esquerra, en un punt determinat tenim
davant una pujada pronunciada, i tenim sort anem a l’esquerra en una pujada
suau, estem entrant en les afores del poble, una zona urbanitzada de cases
noves i altres mes velles, alguns carrers son de terra i altres asfaltats, ens
posem la mascareta per respecte als vianants, no en trobem molts, però hi ha
que respectar les lleis.
Girem a la dreta i tornem a passar per el costat de l’ermita de San Antoni, el oriünd ens compta que a la façana del convent dels franciscans havia una font que venia de la serra i desgraciadament al fer la reforma i restauració del convent la van llevar, encara est pot vorer les marques a la paret. Baixem per l’escalinata cap al poble, en un no res estem als cotxes, hem recorregut 13 kilòmetres de senda de bon caminar i sense dicultat digna de menció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario