miércoles, 5 de mayo de 2021

01/05/2021 Les fonts de Beniganim

 

            Cafè i marxa, en reunim als llocs de costum; eixim cap al poble de Benigànim, poble situat a la Vall d’Albaida; hem quedat amb uns companys que viuen al poble citat, en concreta el lloc de quedada es el parc “l’Ortisa”.

            Eixim cap amunt, com sempre ja que no coneguem ninguna senda plana, bé hi ha una al poble de Polinya del Xúquer anomenada “del Ullals” que es plana i no te cap de dificultat.

            L’eixida la fem seguint la pujada cap al convent dels franciscans per una escalinata que va al costat del camí del calvari, anem a bon ritme, a l’esquerra tenim el calvari que puja en zig-zag, nosaltres en línia recta, a mitjan pujada una estació del calvari ens crida l’atenció, de pedra treballada i no d’obra com la resta de les estacions, la pujada lleugera i de bon caminar, en aplegar al pla a la dreta tenim el convent dels franciscans, en aquestos moments des-habitat, estan restaurant-lo des de fa uns anys; encara no se sap l’ús que li donaran.


            Deixem l’edifici a un costat i a uns metres tenim l’ermita de “San Antoni Abad” o dels porquets, estem a una zona urbanitzada, encara que alguns dels carrers son de terra. Seguim avant per caminals en direcció a la “serra de La Solana”, una baixada sense importància, tota la ruta serà molt pareguda, una corba a la dreta, seguida d’altra, a uns metres una parella de perdius corren davant de nosaltres, a l’esquerra tenim la font “del Pi”, ha hi estava[p1]  el misteri de les perdius estaven abeurant a la font, a uns metres podem escoltar el soroll d’aigua, estem davant del naixement de la font que ara la fan servir per abastir d’aigua al poble.

 

            Deixem arrere la font i enfilem cap a la serra, conforme anem pujant les vistes canvien, estem envoltats de camps d’oliveres, de tarongers i arbres fruiters de seca, anem un poc a la dreta i davant una lleugera pujada, i entrem a la serra, girem a l’esquerra, anem per la falda de l’anomenada Serra “de la Solana”, aquest tram de la ruta ja el havem recorregut fa uns anys, el pròxim punt serà la font “ de la Solana”, lloc un gaudirem dels entrepans, fruits sec, papes i d’un bon cafè.

            Davant tenim les vistes de la “Vall d’Albaida”, al fons “el Montcabrer, el Benicadell, l’embassament de Bellus, la serra Grossa i les serres que hi ha cap a Rugat, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat”. Anem cap a l’ermita del pare Romaguera, lloc que havem visitat algunes vegades, en aplegar a la porta de ferro que dona accés a la pujada cap a l’ermita fem uns de la campana per a que ens deixen entrar i visitar el lloc i gaudir de les vistes des de el mirador.

 

 Esperem uns minuts i no es obrin, no tornem cap arrere i baixem per una senda que va en paral·lel a la senda principal, la baixada es pronunciada, girem a l’esquerra i seguim un camí ample que voreja un camp de tarongers, mes avant girem a la dreta per dins d’un bosc de pins, anem baixant d’una manera suau, caminals de terra, de sobte veiem la via de ferrocarril Xativa-Alcoi, girem a la dreta i seguim, anem entre camps d’oliveres, en un marge a la vora del camí veiem un entapissat de groselles i margarides, la natura meravellosa. Poc a poc anem cap a l’esquerra, en un punt determinat tenim davant una pujada pronunciada, i tenim sort anem a l’esquerra en una pujada suau, estem entrant en les afores del poble, una zona urbanitzada de cases noves i altres mes velles, alguns carrers son de terra i altres asfaltats, ens posem la mascareta per respecte als vianants, no en trobem molts, però hi ha que respectar les lleis.

            Girem a la dreta i tornem a passar per el costat de l’ermita de San Antoni, el oriünd ens compta que a la façana del convent dels franciscans havia una font que venia de la serra i desgraciadament al fer la reforma i restauració del convent la van llevar, encara est pot vorer les marques a la paret. Baixem per l’escalinata cap al poble, en un no res estem als cotxes, hem recorregut 13 kilòmetres de senda de bon caminar i sense dicultat digna de menció.








No hay comentarios:

Publicar un comentario