Com
sempre cafè i marxa, ens reunim als llocs de costum, anem cap al poble
d’Agullent, situat a la comarca de la “Vall d’Albaida”, en aplegar al poble cal
seguir les indicacions per aplegar a la “Font de la Jordana”, esta molt ben
indicat.
El
dia fresc i solejat, ens posem en marxa de seguida, entrem en un barranc i a
cap amunt, la senda de bon caminar, deixem a l’esquerra uns xalets al mig d’un
bosc de pins, ens crida l’atenció una tuberia prou gran que canalitza les
aigües de tres barrancs, estem a l’encreuament per on tornarem; anem cap a la
dreta per una costera de bon caminar, anem guanyant altura i a la espatla tenim
la “Vall d’Albaida” i totes les serres que l’envolten, veiem “El Cavall Bernat,
les Orelles, El Monduver i El Benicadell”, hi ha una boirina que sembla un mar
de núvols.
La
vall esta plena de cases estivals, algunes aïllades, altres en xicotets nuclis;
una plèiade de pobles llueix tot el que veu la vista. Anem amunt apleguem a un
camí ample i de bon caminar, estem al “camí vell de Ontinyent a Agres”, anem
cap a l’esquerra, veiem un zona d’ombria entapissada de blanc, la temperatura
esta molt baixa, aprofitem per fer una foto de grup. A la dreta tenim “La
Valleta d’Agres” i els pobles de Bocairent, Agres i Alfarara, i mes allunyat el
“Morro del Frare”
Deixem
el camí i girem a l’esquerra per una senda, uns centenars de metre i girem a la
dreta, anem tranquil·lament aprofitant el bon estar que fa, veiem un casa al
mig de la serra, anem acostam-nos al edifici i resulta ser un refugi obert,
l’aprofitem per esmorzar, un luxe hi ha bancs de pedra i esmorzem al sol, una
meravella!. Seguim avant per camí ample i de bon caminar, de tant en tant
passen ciclistes, alguns a força de pedals, altes amb l’ajuda de motor.
Anem
de baixada, anem cap a l’esquerra i entrem en senda, tenim la impressió que ja
hem acabat de pujar, la penya va estirant-se, caminem xarra que te xarra, un
company molt burlo diu que aquesta manera es la millor teràpia per allunyar
problemes del psique. Girem a la dreta i seguim per un camí mes estret doncs
sense problemes, apleguem a un altre caminal i girem a l’esquerra i a uns
metres tenim la font “del patge”, en cap moment hem perdut de vista la vall,
bevem uns glops i seguim avant.
A
uns 300 metre girem un altra vegada a la dreta, entrem en una senda de pota de
factura centenària, fa goig caminar per aquestes sendes, estan en bon estat de
conservació, deu sap quantes nevades, temporals de pluja han suportat.
Seguim
la corba de nivell de la serra i travessem nombrosos barrancs, un d’ells te el
nom de “barranc de la font de la Petaca”, a la dreta veiem de forma molt clara,
els pobles de Benissoda, Albaida, Atzeneta d’Albaida i Agullent; anem
apropant-nos al final de la senda, aquesta serra te moltes sendes, caminals per
a explorar. Apleguem al final de la senda, girem a la dreta a l’altura d’un
bosc de pins que camuflen unes cases senyorials.
En un no res estem al inici de la
ruta.
Dificultat: Moderada
Distancia: 12.820 kilòmetres
No hay comentarios:
Publicar un comentario