27/01/2022 El Migjorn per el Collao i tornada per el riu Corquet

 

            Als llocs de costum anem cap a la A-7, en passar el viaducte del “Barranc de la Batalla”, girarem a la dreta per l’antiga N-340 ara CV-800 en direcció a Xixona, a l’altura del Km. 771 de la N-340 girarem a la dreta i cap avall,  i a 1.3 km. de la carretera beurem a la dreta un pou on podem deixar el cotxe.

         

   El track en el que ens guiarem, “Maps” es mareja i ens porta aquest lloc, prou allunyat del punt d’eixida.

            Iniciem la ruta de baixada fins trobar el track original, un parell de de corbes i apleguem a la ruta, caminem per el fons del riu sense cap problema, girem a la dreta i s’acaba el pla i iniciem la pujada que ens portarà el cim, caminem per pista de vegades de terra, altres de formigó; en el waypoint 9 deixem la pista i entrem en senda, revirada i d’un caminar molt irregular; el camps de cultiu esta abandonats, el terreny es molt àrid, els bancals estan plens d’arbres secs i de tocons.

            Aprofitem per esmorzar en unes pedres planes, a la dreta tenim una serralada amb un penya-segats impressionants, a la mateixa mà un barranc que no el perdem de vista fins al “Collao”; a l’esquerra el municipi de Xixona:

“Integrado en la comarca de Campo de Alicante. En su término municipal se encuentra el puerto de la Carrasqueta, paso natural de la carretera hacia Alcoy situado a una altitud de 1020 metros.

El relieve del municipio es montañoso, definido por sierras pertenecientes al Sistema Subbético, salvo en el sureste, donde se abre el Campo de Alicante. En la zona montañosa destacan la Penya Migjorn al oeste (1226 metros)”

            La pujada final fins al “Collao” la fem entre una pineda i algun que altre xiprer, el desnivell fort i en zig-zag, apleguem al “Collao”, i girem a la dreta, el que pensàvem que era el cim, resulta ser una mola, el cim verdader esta al davant, ens espera un tram de pujada de pedra solta i esvarosa, a l’esquerra tenim un barranc que dona vertigen, anem amb tota la cura del mon, el tram es perillós. Deixem a la dreta una senda, nosaltres anem cap a l’esquerra i apleguem a un poste que ens indica el camí a seguir per aplegar al cim, esta al costat.

            Apleguem al punt geodèsic i fem fotos del voltants, mirant cap al mar “Alacant, a l’esquerra Xixona, a la dreta la Baia de Santa Pola, al darrere la Foia de Castalla” com sempre en el cims les vistes son impressionants.

            Tornem cap arrere i en el creuer, girem a l’esquerra, ens espera per davant una llarga baixada, gaudim de les vistes de la “Foia de Castalla”, en aplegar al poste indicador girem a la dreta, la senda sinuós de pujades lleugeres i de bon caminar, en aplegar al waypoint 15 “Casa-cova Els Corrals” aguaitem per vorer la casa enderrocada, una arcada es manté en peu, la resta de parets de poca altura, un forat a la part de darrere permetia omplir algun aljub que no veiem, esta just on baixava l’aigua per una barrancada; un company ha vist una semblant en un altra serra; seguim avant cap a la dreta anem vorejant la serra de la “Penya de Migdia de Xixona”.

            A uns 1.200 metres entrem en el barranc anomenat de “La Cueva de Los Corrales”, fins ha hi la senda bona; des de que entrem al barranc la senda es converteix en un puja-baixa, des-trepes, fons pedregós, ens guiem per les fites que hi ha al llarg de la senda, en aplegar a una “Balma”, baix de les “Pedres de Roset”, a l’esquerra tenim el barranc molt fondo, no es perillós caminar per ha hi, ara hi ha que anar amb cura. En aquest punt perdem la senyal de satèl·lit i el gps es maregen, seguim avant i en un altra “Balma”, tornem a perdre la senyal; fins ací la senda esta clara.

            Degut a un despiste no trobem la baixada cap a la “font del roset”, decidim baixar camp a traves cap al rierol en que se ha convertir el barranc, anem per uns antics bancals abandonats, per una pedrera menuda, la baixada esvarosa, en un no res estem al fons del rierol i girem a la dreta i el seguim per dins del llit, passem per el costat d’un pou i de seguida girem a l’esquerra seguim una carretera que ens portarà al cotxe, a la dreta la serra de penya-segats impressionants, en un moment dona veiem un tall a la serra, que en deixa bocabadats. A un metres de on havem deixat el cotxe una font ens permet llavar-nos la cara i les mans. La ruta la havem al reves del que dia el track original. Cadascú pot fer-la al seu aire, doncs aquesta ha resultat mes entretinguda.

Distancia: 14 kilòmetres

Dificultat: Moderada

El Migjorn

“Un lloc on es pot dinar a prop de la ruta: “La Venta de Teresa”, al port de la Carrasqueta. Menjar cassola i bon preu.”