10/03/2022 Salem - Font i pou de neu de la Barcella - Penyes Lluçies

 

            Als lloc de costum ens reunim el grup de senderistes anem cap al poble de Salem, a la comarca de “La Vall d’Albaida”, a l’entrada de Castelló de Rugat girarem a la dreta per la CV-705 en direcció a Muro del Comtat-Beniarres, i a l’altura de la planta embotelladora de cerveses aparcarem en un entrador que hi ha a l’esquerra.

            Estem a l’inici de la ruta, anirem cap a l’esquerra i a uns 300 i pico de metres girarem a l’esquerra per una senda empinada, veurem un indicador amb la llegenda “Pintures rupestres del barranc de Les coves”, girarem a l’esquerra i en uns metres veurem una tanca metàl·lica que no permet pujar cap amunt i poder vorer les pintures.

            Tornem cap arrere i girem a l’esquerra, com sempre cap amunt, pugem per una senda de pota molt escalonada, pugem entre bancals d’oliveres. Al anar entre arbres no podem vorer ningun paisatge, al final de la pujada apleguem a anomenada “Caseta del Sastre”, en cas de pluja o tronada pot servir de refugi, esta abandonada, això no vol dir que la destrossem. Aprofitem per esmorzar. Cap a l’oest tenim el imponent “Benicadell” unes boirines tapen la part de baix que mira al nord, la canal es impressionant, gaudim de les vistes i del esmorzar.

            Seguim la pista que ens porta cap al terme de Beniarres, en aplegar a una pista forestal girem cap a l’esquerra, seguim pujant per la pista, en un moment donat girem cap a l’esquerra, apleguem a un creuer i anem cap a la “Cava del Paller”. Fem una ullada al pou de neu, l’esta de conservació no es l’ideal, des de el fons pugen unes de branques de figuera plenes de bacores molt menudes. Gaudim de les vistes i tornem cap arrere, en el creuer agarrem una senda i camp a traves seguint una sèrie de fites que ens portaran al peu de “Castell de la Barcella”, abans passarem al costat d’uns rucs  d’abelles; oficialment este en primavera i encara que el dia no acompanya hi ha molt de moviment de insectes,

 

            Apleguem al creuer i anem ca vorer la cava de “Barcella”, aquesta esta restaurada o millor dit consolidada; una foto al cartell informatiu diu “nevaters francesos”; ens compta una historia de migracions a principis del segle XX, doncs als voltants de 1920 es va fer l’ultima recollida de neu.

            Busquem la pujada al “Castell de la Barcella”, per davant ens espera una pujada molt vertical, al final veiem una fita menuda que ens indica el principi de la pujada, hi ha que fer ús de les mans i dels matolls que poder pujar, en aplegar dalt sols queden les restes dels murs, com sempre en els turons les vistes son impressionants.

            Baixem amb molta cura, sí era dificultós pujar, baixar es molt mes. En aplegar baix tornem a la pista cap a un corral de ramat que esta a la vista i al final de la pujada, el deixem ca la dreta i seguim per senda, un despiste ens porta a rodar per la senda que ens queda a la dreta, anem camp a través guiant-nos per la intuïció, torn a la senda marcada com “molta vegetació`”, es veritat en alguns llocs el matolls son mes alts que nosaltres. Senda pedregosa i de mal caminar, hi ha que anar amb molta cura doncs no veiem per on xafar, es una odissea, anem girant cap a l’esquerra, la senda va aplanant-se i hem deixar arrere les dificultats.

            De sobre veiem “Les Penyes Llucies”, una meravella de la natura, pareixen lluïdes per algun obrer. Fem una ullada a les penyes i segui, en aquest moment decidim anar cap a l’esquerra, i així no baixar al barranc per tornar a pujar, la senda ja la coneixem d’altres rutes, unes pujades uns baixada i algun pla ens port a l’encreuament per on teníem que vindre de seguir el track original. Veiem els pobles mes arrimats a la “Safor”, i ens entra el dubte de quins son. La senda esta plena de fites pintades de blau, amb les llegendes “Cova del Esbarzer, font de la Barranca, Mirador de l’Aguila, Mirador de Salem” deixem la pista i girem a l’esquerra per davant d’uns xalets de molt bona factura, anem poc a poc a l’esquerra i pugem un poc on girarem a la dreta, anem per dins d’un bosc de pins; ens quedem bocabadats, el sòl esta ple de cartutxos deixat per el caçadors, ens sap molt greu que deixen la muntanya plena de brutícia. Anem de baixada en para rel al “Calvari” en aplegar baixa girem a l’esquerraq i sols ens queda aplegar al cotxes.

Distancia: 41 km.

Dificultat: Moderada en 70% de la ruta. Difícil en la resta.