Hui
anem a fer una ruta per el terme de Aielo de Malferit, a la Vall d’Albaida. El
punt d’eixida esta al costat del poliesportiu municipal. En aplegar tenim
davant una serralada de nom capritxos “Les 5 mamelles”, nosaltres a caminar:
per davant tenim 1,5 kilòmetres d’asfalt; anem entre camps d’oliveres, ametlers
i fruiters d’os, la majoria tenen instal·lat reg degoteig, es l’única manera de
que el arbres donen fruit i seguen rentables;
hi ha moltes cases de camp, algunes modernes, altres mes antigues.
En
el waypoint 2, girem a l’esquerra per una senda que passa desapercebuda, creuem
un bosquet i tornem a l’asfalt, un centenar de metres i en el waypoint 4 a
pujar, anem per una senda de pota i entre pins, al final de la pujada tenim una
zona de zig-zag, girarem a l’esquerra a l’altura d’un cartell “al Teleraco”, la
pujada empinada i molt pedregosa, deixes que el genoll el toca la cara,
apleguem al cim del “Teleraco”, no hi ha vèrtex. Fem una parada per esmorzar,
com sempre un festí de menjar, vi, infusions, etc.
Seguim per la
cresta, a uns 500 metres apleguem al vèrtex del geodèsic del “Teleraco”, un
indicador mot curiós assenyala la distancia en milers de kilòmetres del cim
famosos com “Elbrus, Aneto, Aconcagua, Mulhacen, Everest, klimanjaro, Mckinley
i Almanzor”, i com no banderes d’oració. Fotos de grup i a caminar, uns
centenars de metres i girem a la dreta, una baixada empinada i apleguem a una
pista forestal on girem a la dreta: Anem per l’ombria de la serra, caminem
depresa i agrupats, doncs el lloc ens convida a xarrar. A la dreta un bosc de
pins molts espès, son joves i necessiten una aclarida per a que puguem créixer
sense tindre que competir entre ells.
Anem de baixada,
aquestos caminals porten a bancals perduts, estem al terme de Montesa a “La
Costera” abans devien plantar cereals, ara algun intent d’instal·lar degoteig,
veiem plàntules aïllades de bambú, el que vol dir que hi ha humitat. Girem a la
dreta i cap amunt, no hi senda, anem entre bancals, una pujada no molt llarga i
tornem a la “Vall d’Albaida”, les vistes una meravella; anem per senda entre
matolls, en un moment donat creuem un camp i agarrem un altra pista, aquesta
ens porta a una antiga pedrera, en aquest punt entrem en asfalt.
En el waypoint 14
hi ha un amagatall on antigament es treia terra per fregar les cassoles, en cas
de pluja pot servir de refugi, tornem a la civilització, cases de camp, xalets
i camps plens d’arbres, una curiositat, hem vist un camp planta de “vinya
americana” per taure esqueixos lliures de fil·loxera, sols ens queda aplegar al
punt inici.
Distancia: 11.8
kilòmetres
Dificultat:
Moderada
No hay comentarios:
Publicar un comentario