27/07/2022 Refugi Coma de Vaca - Bastiments - Ras de Carançà Ruta d'estiu 2022 2/3

 

            Refugi menut, doncs en bones condicions, desdejunem, foto de rigor a la porta del refugi, la fotògrafa molt simpàtica, per el parlar ens pregunta, “d’on sou?”, “de la Costera i de la Ribera del Xúquer!”, li contestem, “jo d’Alcoi, be de Banyeres!, el conegueu?, esclatem una riallada, “ clar que si, Banyeres, Bocairent, Alfafara!”, li donem les gracies i a caminar.

Una lleugera baixada i creuem un pont, girem a l’esquerra i amunt, per davant ens espera una llarga pujada sense problemes, a l’esquerra el riu Freser, estem dins del “parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser”, anem per una vall llarga de bon caminar, les muntanyes estan seques, a  l’hivern no deu d’haver nevat, i les pluges de la primavera han segut lleugeres.

La senda xafigada per les vaques, a l’esquerra sempre el riu, amunt sempre amunt, quant portem 2 kilòmetres una cataracta molt bonica, a la part de baix del salt forma una xicoteta bassa on poder nadar, doncs sols la veiem per la seua bellesa, no tenim temps de parar-nos, a l’altura de la “Cabanna”, girem a la dreta per acurtar la ruta, la pujada empinada, doncs tenim que anar en zig-zag, es un camp a traves, en aplegar dalt estem al “Coll de la Marrana”, bufa un vent fort; busquem un lloc on estem a l’abric del vent. Aprofitem la parada per repondre forces, a la banda de baix esta l’estació d’esquí de “Val-Ter 2000”.

A l’esquerra tenim el cim “de Bastiments”, pròxim objectiu i punt mes alt del dia. La pujada te una pendent del 23.5%, hi ha que pujar al ritme de poc a poc, trobem molt gent de baixada, veiem a un company mallorquí en el que soparem la nit abans, ve de tornada sols porta aigua, doncs ha deixat la motxilla baix, va a fer un altre cim, ens acomiadem i amunt. La senda va fent zig-zag, després de 1.5 kilòmetres de pujada veiem la anomenada “Creu de Bastiments”, el cim esta a uns 50 metres, fem una paradeta per fer fotos de la creu i del companys que volen guardar un record del moment.

Estem a una altitud de 2878 metres aproximadament, es el punt mes alt del dia, uns metres mes i estem a territori francès, per davant tenim una baixada llarga, de pedra solta i molt esgarrifosa, a la banda de baix, veiem un llac d’aigües blaves, fem un tros de cresteria i poc a poc anem a la dreta, a la nostra dreta veiem un ramat de en aplegar al pla i a l’altura del llac fem una paradeta, bevem uns glops d’aigua i mengem fruits secs, estem a la fons de la vall, ara a caminar tranquil·lament, el sol cau de ple; estem ansiosos de entrar en el bosc per tindre una poca ombra.

A l’esquerra el rierol, el tindrem que creuar varies vegades, el ritme bo, conforme anem baixant, les faldes de la muntanya van poblant-se de pins, de tronc gros, preparats per aguantar nevades, busquem una ombra per dinar, al final el trobem, com anem be de temps descasem un poc a la vora del riu.

Anem baixant i poc a poc el bosc va espessint-se, agraïm l’ombra del pins, hem deixat arrere el rierol, caminem per un antic riu, a la dreta veiem una cabanya de planxa i fusta, estem a prop del refugi de “Ras de Carançà”, que rep el nom de la vall, en un no res creuem un pont i al davant tenim el refugi, de pedra i fusta. El retrete esta a uns 50 metres de distancia, no hi ha dutxes; si algú vol llavar-se  te que anar al riu.

A l’hora de sopar comencen les decepcions, de primer caldo amb tostons de pa, de segon llentilles; i de postres una coca de fruits secs i panses, molt dura. El pic-nic per al dia següent, ni fu ni fa, tornarem les pomes que ens havien posat, mig podrides i velles.