26/07/2022 Refugi Corral Blanc - Refugi Coma de Vaca Ruta d'estiu 2022 1/3

 

            De bon mati i desprès de desdejunar iniciem el primer dia de ruta per el GR-11, ruta trans-pirenaica, de la que farem un tros. Eixim del refugi de “Corral Blanc”, una costera ens porta al primer waypoint on girarem a l’esquerra. Una baixada llarga per una senda de bon caminar i entre pins, hi ha molta ombra, ens han indicat que mes avall hi ha una font on podrem omplir les botelles d’aigua en cas de necessitat, sols creuem algun rierol de poca importància, veiem les zones de pastura verdes amb grans taques marrons on l’herba esta seca.

          

  En aplegar baix topem amb un pont, creuem el rierol i cap amunt, per davant ens espera un llarga pujada, també hi ha zones planes i de tant en tant algun tros de camp a traves, a l’esquerra podem beure el cim del “Puigmal”, a l’esquerra la zona de Queralbs, com es d’esperar les vistes son una meravella, el ritme prou bo, estem fresquets, el track que ens han passat esta un poc desfasat i  tenim que buscar la senda fent algun camp a traves.

            A la dreta veiem una carretera que puja en zig-zag, una companya ens aclareix que no puja fins a la Vall de Nuria, per accedir a la vall sols hi ha un tren de cremallera. Anem amunt sense parar, en un moment donat fem una paradeta para repondre forces, gaudim de les vistes fins on perdem de vista les serres, una meravella. Sense adornar-nos compte este al punt mes alt del primer tram de la ruta, estem a uns 2100 metres d’altura.

            En aquest punt iniciem la baixada, de moment suau amb algun turo menut, de sobte iniciem la baixada forta que ens porta a la Vall de Nuria, impressionant el lloc, tota la zona entapissada de verd, destaquen dos edificis , l’hotel que envolta l’església i el refugi “Niu d’Aliga”; les vistes han canviat, a la dreta la barrancada impressionant per la que circula el tren cremallera, l’únic accés a la vall rodat, l’altre es aeri; al entrar a la vall busquem un lloc on dinar i el trobem al costat d’una font d’aigua molt fresca.

            Estem al costat d’un llac artificial, es un xicotet embassament que s’abasteix de dos rierols que baixen de la muntanya, al front el refugi, a l’esquerra l’hotel i al costat l’ermita de “San Gil”. Ens mengem el pic-nic que ens han donat al refugi, decepció! Un tros d’una baguet amb tonyina i tomaca, escàs. Gaudim del paisatge i omplim les botelles amb aigua fresca. Anem a prendre un cafè al restaurant. Un breu descans, una xarrada i seguim la ruta, anem cap a la senda “dels Enginyers”, una pujada llarga i constant; aquesta pujada també es un via crucis, en aplegar dalt i a l’altura d’un poste senyalitzador que ens indica el camí a seguir per aplegar al pròxim refugi.

            La senda ampla i de bon caminar, a l’esquerra els cim que recorrerem en uns dies, a la dreta la vall, pobles i mes pobles menuts, gaudim de les vistes i ens quedem bocabadats; en el waypoint 7 apleguem el punt mes alt del recorregut, en eixe moment comença la part mes dura de la travessia, es una succió de pujades, baixades, zones equipades amb cables o escalons de ferro recoberts de plàstics, passos dificultosos, de vegades no veiem per on va la senda, a la dreta barrancades d’una profunditat impressionant, creuem alguns rierols, trobem pocs senderistes:

Per a recórrer els últims 3.72 km. tardem 2 hores i mitja, el desnivell positiu màxim es del 46.9%, el negatiu es del -57.3%, el tram es esgotador, doncs hi ha que anar amb molta precaució.