28/07/2022 Refugi Ras de Carançà - NouCreus - Refugi Niu d'Aliga (Vall de Nuria) Ruta estiu 2022 3/3

 

Desprès de les decepcions del refugi de Carançà, tornem a la senda, la temperatura agradable, el dia clar, iniciem la senda amb una suau pendent, a la dreta el rierol que el férem servir de bany improvisat, poc a poc ens endinsem en el bosc, ens guiem de vegades per fites i altres per marques roges. Es un trepitjar, ara a dreta, ara a esquerra, doncs sempre amunt. La senda de moment agradable; la vall de Carançà esta resultant meravellós; situat a la versant nord dels Pirineus resulta mes humit, les zones de pastura per als ramats estan mes verdes.

          

  A un kilòmetre i 1/2 una borda a la dreta de la senda, no esta en molt bon estat, seguim avant, no parem de pujar, hui tindrem que passar per el cim de “nou creus”, anem per l’ombriu dels pins, de tant en tant una clariana, les serralades a dreta i esquerra formen una vall espectacular; estem gaudint d’un dia agradable,

            A uns 4,5 kilòmetres deixem la protecció del bosc, i veiem el espectacle del “Circ de Carançà, muntanyes grisenques i ermes , a la vista tenim “l’estany de Carançà”, llacuna glaciar de aigües blaves i cristal·lines, aprofitem l’ombria d’uns pins per repondre forces; desprès d’un breu descans seguim la ruta, en aquest punt la senda s’empina, davant una paret de pedra, no sabem per on pujar, una parella en la que havem parlat esta a la vora del llac, estam esmorzant, els saludem i seguim. Anem pujant poc a poc, a uns 800 metres de la llacuna pugem en zig-zag, en aplegar dalt anem cap a l’esquerra, mes amunt “l’estany Negre”, altra meravella, una parella jove amb el seu fill estan descansant, va cap al refugi, parlem amb elles uns moments; seguim pujant, a un centenar de metre un altre llac “El Blau”, ens espera l’ultima pujada del dia, el cel esta gris, por ploure.

            Accelerem el pas en acabar de pujar, passem el “Coll de Carança” , a uns 500 metres ens trobem amb 9 creus de ferro, es el “Coll de Nou Creus”, ens dona un “no se que” beure-les en aquest lloc, desprès ens comptaran que una tronada va sorprendre a 9 monjos que anaven cap la “Vall de Nuria” i moriren, passem de-presa, en aquest punt girem a l’esquerra i avall, la baixada pedregosa i de mal caminar, el dia mes gris, pensem que la pluja farà acte de presencia.

Uns 1400 metres de baixada i apleguem al fons de la vall, ací caminem mes apresa, en aplegar baix creuem el “Torrent de Noufonts”, comença a ploure, tenim que traure la roba de pluja, capes d’aigua, jaquetes impermeables, la pluja cau amb força. No baixem a la vall, seguim una pista forestal que va entre pins, anem per l’esquerra de la vall, una sèrie de pujades i desprès de 1300 metres apleguem al refugi.