18/08/2022 El Molinar - La Serreta d'Alcoi

Als llocs de costum ens ajuntem per anar a fer una ruta al poble d’Alcoi, per aplegar al paratge del “Molinar”, cal anar per la A-7  en direcció Alacant, per l’interior, eixirem per el punt 449, en la redona agarrarem segona eixida anirem per l’antiga N-340, en la segona redona, anirem per la segona eixida i en aplegar a l’altura d’un rajolar deixarem els cotxes a l’esquerra, aquest es el punt d’inici de la senda.

Per iniciar la senda cal anar cap a l’esquerra i de baixada, el dia fresc, la pista de bon caminar, a uns centenars de metres veiem a la dreta un monument acompanyat de soroll d’aigua, es la font del “Molinar”, també es el principal abastiment d’Alcoi. A l’esquerra esta el brollador de la font que va al riu.

A uns metres a l’esquerra un pont ens porta als antics molins, ara estan en molt mal estat de conservació. Aguaitem i una tanca no es deixa passar; desfem el camí; en el creuer girem a l’esquerra, anem deixant el riu molinar a l’esquerra, la senda promet, fins ara anem per ombra, a un centenar de metres girem a la dreta, un xicotet alteró i passem per el costat d’un camp de ametlers, tornem anar cap a la dreta, al davant tenim l’eixida de la A-7, la tenim que creuar i anme per un caminal, girem a l’esquerra i de seguida caminem per un camí asfaltat, passem per davant d’una sala de festes o restaurant, uns centenar de metres i passem per baix de la A-7, deixem definitivament les carreteres i anem cap amunt; una senyal ens indica la ruta a seguir per aplegar a la “Font de la Salut”, en aplegar aprofitem el lloc per esmorzar, la font brolla amb gana per un canó de ferro.

Es una ruta prou transitada per el senderistes, seguim avant i cap amunt, cminem per dins d’un bosc de pins, desprès d’una corba girem a la dreta i tenim que creuar la CV-70, sense adonar-nos compte anem pujant, a la dreta tenim “La Serreta”, estem dins d’una finca privada que sols prohibeix el pas de vehicles i no del vianants, a uns 600 metres de la carretera en el creuer anirem cap a la dreta, fins al moment anem per l’ombra. A uns metres mes tornem a girar a la dreta, no podem fer moltes fotos, doncs anem per dins del bosc, en un clar podem veure “El Comtat” i els cims “del Montcabrer i el Benicadell”, una corba suau i cap a la dreta ens por al peu de “La Serreta”.

No mes començar al pujada final veiem les restes del murs del poblat,; al darrere tenim “La Serrella, Aitana i la d’Almudaina”, caminem entre les restes del poblat iber.

 

“El jaciment arqueològic de la Serreta és un important emplaçament iber ubicat als termes d'Alcoi, Cocentaina i Penàguila. L'època de màxima ocupació en correspon a l'ibèric antic, ple i romà.

Constitueix un doble jaciment, un poblat i un santuari. El 1917, va ser descobert el jaciment, excavat per Camil Visedo Moltó i declarat Monument Historicoartístic el 1931. En els 50, va ser novament excavat per Visedo i en els 60 per M. Tarradell.

Els principals materials estan dipositats al Museu arqueològic Camil Visedo, que porta el nom del principal excavador del jaciment. D'aquí procedeixen sis ploms escrits en alfabet grecoibèric i la divinitat de la Serreta.

 

El jaciment també ha proporcionat interessants terracotes i ceràmiques ibèriques, i d'importació (gregues, púniques i campanianes).

Es poden observar restes d'habitació, de planta quadrangular, ordenades en llargues files. A l'extrem occidental, es localitzen les restes del santuari, situat per Visedo en la porció més alta, actualment assenyalada per un vèrtex geodèsic; en els voltants, es van trobar nombrosos exvots ibèrics en terracota. Llobregat descriu restes d'un edifici situat a 100 m, que podria correspondre al santuari d'època romana.

Des de la zona del santuari, es pot observar el cim de la serra d'Aixorta, que assenyala l'eixida del sol en els equinoccis, cosa que per a alguns astrònoms podria tenir alguna significació.

El 1987, va ser descoberta la necròpoli, que ha estat sistemàticament excavada amb el descobriment de 80 sepultures, principalment del s. IV aC. Els aixovars són de gran varietat i riquesa. Cal destacar-ne la falcata de la tomba 53, amb una treballada empunyadura.

La totalitat del vessant de la solana està coberta de restes d'edificacions que s'adapten als nivells de la muntanya. No hi ha grans restes monumentals, però l'entorn és evocador i les vistes magnífiques.”

Poc a poc anem pujant, al davant un monòlit en memòria d’un arqueòleg, a uns metres les restes d’una caseta que servia per avisar al poble d’Alcoi en la guerra civil, uns metres mes i apleguem al cim de “La Serreta”, ara si que podem gaudir de les serres que en envolten, abans en hem anomenat unes ara podem beure “El Carrascar de la Font Roja, el barranc del Cinc”, una meravella.

Anem de baixada, fins ara la senda era de bon caminar, en un moment donat la senda es torna dificultosa, pedres de canto, pedra solta, un infern; baixem amb molta cura, tenim que parar-nos per gaudir de les vistes, doncs no podem deixar de mirar al sol. Entrem al bosc per una senda de pedra menuda i solta, alguna patinada de tant en tant, ara anem cap a l’esquerra dos vegades, gaudim de l’ombriu que en proporcionen el pins, en aplegar a la CV-70  la creuem i a uns metres girem a l’esquerra, seguint un camí de terra, a un 500 metre apleguem a un mas i el voregem, el sol ens ha respectat, no fa molta calor i es d’agrair, anem per la vora de la A-7, en un moment donat passem per baix, estem al tram final de la ruta, entrem en asfalt, en aquest lloc hi ha que anar amb molta cura doncs anem per la carretera, uns centenars metres i apleguem al inici de la senda.