31/08/2022 Circular de l’Enova romana

             Hui anem cap al poble de l’Ènova, a la comarca de la “ribera Alta”, per aplegar cal anar per la A-7, després la CV-564 i després la CV-562.

            La ruta es històrica, doncs visitarem alguns llocs d’interès historics, El punt d’eixida esta dins del poble on es puga aparcar, anirem en direcció est seguin el track, el primer obstacle es la via de ferrocarril de rodalies i la del “AVE” de llarga distancia, han habilitat un pas per a bicicletes, motocicletes i vianants per davall de les vies, en passar per baix de les vies girarem a la dreta, a uns metres beurem una tanca on estan les restes de la “Vil·la Cornelius”, cas d’un patrici romà que fou descoberta al realitzar les obres del “AVE”, en aquestos moments esta plena de matolls que dificulten la visió de la planta i el disseny de les estàncies.

            “Vil·la Cornelius”, era la residencia d’un patrici roma, germà del governador de “Saetabis”, en l’època romana aquest poble era famós per el marbre obtingut de la seua pedrera, aquest pedra s’exportava a l’imperi romà, doncs s’ha trobat marbre en la ciutat de Roma.

            La senda transcorre ix entre camps de tarongers i la falda de la serra que delimita al poble veì de Barxeta; una sèrie de girs a dreta ens porta a una antiga pedrera en desús, en aquest lloc podem beure una sèrie de blocs abandonats; en un moment donat aplegarem a la pedrera romana, identificable per una sèrie de talls en la pedra, ha hi podem beure la faena que feien els picapedrers amb eines rudimentàries comparades en les hui en dia. Per una lapida que hi ha en la façana de l’església ens assabentem  on va estar soterrant un esclau d’origen grec especialista en treballar el marbre.

            Fem una ullada a les restes de la pedrera, i seguim la senda , a uns metres girarem a la dreta i cosa sorprenent a un centenar de metres mes i girem a l’esquerra, un altra volta a la dreta i apleguem a i apleguem a un creuer, decidim anar a beure la cova dels frares, la senda bona, apleguem a una zona d’enderrocs i pugem per aplegar a la cova, l’entrada es ampla, aguaitem un moment i al no portar llanterna sols veiem un forat al sostres, si que escoltem els crits de les rates penades.

            Tornem cap arrere i veiem un zona d’ombra que aprofitem per esmorzar. Desprès de gaudir dels entrepans tornem cap arrere i en aplegar al creuer girem a la dreta, A uns 600 metres girem cap a la dreta, cent metres mes i estem a les carrilades fetes per el transport del marbre procedent de la pedrera, les rodades estan molt marcades el que ens dona l’idea del pes de les pedres, en aplegar al camí a la dreta tenim la figura d’un picapedrer empres damunt d’una planxa de ferro, girem a la dreta i seguim per un camí formigonat, uns centenars de metres i entrem a un bosc de pins per beure el anomenat “Pi d’Ambrosio”, estem a un àrea recreativa molt bonica, de fet hi ha aigua en una font, tornem a la pista, a uns 200 metres girem a la dreta i cap amunt, tenim que recórrer la serra fins aplegar al creuer a l’altura del “Port del Sapo”, a l’esquerra sols veiem els cims del “Benicadell i del Montabrer”, i la serra de “Requena”, a la dreta la “Ribera Alta i Baixa”, el verd intens de dels tarongers, i els pobles que la poble, “Tossal Nou, el Riu Rau, La Pobla Llarga, Carcaixent, Rafelguaraf”, i molts mes, la boirina no es deixa beure’n mes.

            La senda de bon caminar, va fent calor, i per davant tenim poca ombra; en aplegar a un pla que sembla una zona per dipositat graves, podem beure a la dreta un caseta que pot servir de refugi en cas de pluja, uns metres mes i al davant tenim una creu de ferro. Seguim per la senda i caminem per el costat duna urbanització inacabada, la vorejem i una lleugera pujada ens porta a un punt on girarem a la dreta.

            Davant tenim una ermita que sembla abandonada i segons després ens compten no va ser acabada, baixem per el calvari on les estacions sembla que han sigut fetes amb pedres de l’antiga cantera.

            Entrem al poble per un carrer que va en una suau pendent cap avall, segon diu un acudit “al anar una si i una no, al tornar totes”, les cases a la seua façana tenen l’escut del “Valencia”, apleguem baix i anem cap a la dreta, a la façana de l’esglesi podem beure dos lapides sepulcrals romanes, una amb la llegenda “Natalis, esclau de Publius Cornelius, de 60 anys jau ací sepultat”, i l’altra “Tirus Licini Prisc de ...., de la tribu Galeria. Licina Marcel·la, filla de Marc la seua esposa ho dedica”. En aquest moment l’Alcalde del poble en convida a visitat restes arqueològiques que tenen a l’ajuntament, altres estan a Xàtiva al museu; hi ha peses molt curioses, una lapida sepulcral que feren servir de font amb la seua pileta, restes del sol del pati que estava fet de fang en forma de rombe, tubs d’argila per portar la calefacció per la casa, i reproduccions d’anàfores romanes, una col·lecció de fòssils trobats al terme. Aquestes peces estan a l’espera de la construcció d’un museu on puguen estar exposades.

            Agraïm la visita guiada que en ha fet l’alcade i acabem la ruta amb una cervesa ben fresca.