20/06/2015 Barxeta - Alt de la Barcella - Alt de Mig Almud

            Hui som 9, i la senda va de mesures, com sempre cafè i marxa, puntuals cosa que es de agrair, l’eixida la fem des-de el poble de Barxeta a la Costera, llinda el seu terme en les comarques de la Vall d’Albaida i la Valldigna. Els noms dels cims son coneguts per a molts dels caminants i que no ha sentit dir l’expressió “Mig almud i quatre onzes”, navegant per internet he trobat alguns significats a saber, el primer son mesures de pes o cabuda, menys de 5 litres de cabuda per el almud, be gra o farina (mig almud); onzes també de mesura de uns 29 grams (pes) i la Barcella o Barxella, i que no Barsella (també de mesura), l’altra accepció la gastava la gent major es-dia per a corregir un castellanisme molt freqüent “entonces” en compte de dir “llavors”. Bo ja sabem d’on ve l’expressió “mig almud i quatre onzes”.

            Senda nova per a nosaltres, a les 8 a caminar esperem que siga lleugera i de bon caminar. L’eixida del poble cap a la redona i girem a la dreta, per la vora esquerra de la carretera que va a Pla de Corrals i a Simat de la Valldigna, xarra que xarra passa un grup de ciclistes, un membre del grup va conèixer al “líder” ¡ adeu Visente! ¡adeu!, per cert en una festa de disfresses el mencionat Visente va dir que en la cara que tenia no li fe a falta cap de disfressa. Passa un altre grup de ciclistes ‘ s’escolta una veu del grup ¡Adeu Visente! I les rialles es fan de notar, la gent es pensava que era una broma, i es cert que li diuen Visente al capdavanter del grup. Deixem la carretera a passem a camins de camps, i entre els xalets caminem, al sol va fent calor i per l’ombria fa algo de fresca, anem a l’esquerra de la carretera, vorejant-la i de tant en tant tocant-la, ben senyalitzada amb postes i ratlles grogues i blanques de PR.

13/06/2015 Senda anual Pla de Corrals - Pinet

            Para la Penya es la setena vegada que s’organitza la senda Pla de Corrals a Pinet, es la nostra senda, una de les dos que fem tots el anys, i sense dubte la mes apreciada per el seus membre. Te un recorregut de 14 km. i de bon caminar. Com sempre cafè i marxa, hem quedat amb un companys de la Costera a les 8 del mati al Pla de Corrals, concretament al àrea recreativa que hi ha a l’entrada del poble. Per una vegada som puntuals a l 7.55 estem allí.

            La pedania o entitat singular  de Pla de Corrals depèn del poble de Simat de la Valldigna. Aci tenim una xicoteta descripció de la nucli de població:

            “ El Pla de Corrals és una pedania situada a l’oest de la població, darrere de la muntanya de El Toro, i a mig camí entre Simat i Barxeta. Allí viuen durant tot l’any una vintena de persones, encara que a l’estiu, per ser lloc habitual d’estiueig, la seua població augmenta en gran manera. Al voltant d’un carrer de cases adossades trobem “el poblet”, on s’hi troben els dos bars-restaurants de la zona. Al final d’aquest carrer, i al costat d’un barranc, es localitza la Font Roja, recentment remodelada, i el llavador públic, situat uns metres més avall i que canalitza l’aigua cap a la sèquia de Barxeta. El paratge està rodejat per imponents xops que fan una fresca ombra. El Pla de Corrals és un indret natural on s’hi conserva gran part de la vegetació originaria d’aquestes terres. Així, a les parts més humides i més altes trobem frondosos boscos de carrasca i freix, combinats amb espessos arbustos i plantes lianoides, que fan encara més difícil transitar per estos atapeïts paratges. A les parts més baixes, domina el pi i el garrofer, sota els quals s’estén una bona mostra de plantes aromàtiques (romer, tomanil, pebrella...)”

06/06/2015 Sant Blai - La sima de l'Aigua

            Com sempre cafè i marxa, hui anem al terme de Carcaixent per recórrer una nova senda, el lloc de destí es conegut però el traçat nou. Som 10, després de la ruta tenim dinar de germanor.

            L’eixa la fem des-de un punt a l’urbanització Sant Blai, deixem el cotxes a l’ombra i a caminar, ¿ quants kilòmetres farem? ¡ no heu se! Diu el guia. Xarrem de les eleccions passades i sa divina un somriure en els llavis de la gent, canviem noticies dels resultats “ al meu poble hem canviat, al meu segueix el mateix però pacta, al meu es nou i no necessita pactar”, seguim avant, la muntanya esta plena de matolls i algun que altre pi, sense formar boscos, ens passa un cotxe i el guia diu que no podem anar a vorer el “Palasiet” una de casa situada a la dreta de la senda, casa de llauradors ben aposentats, però que es molesten les visites, una llàstima a l’altra serà.

            Com sempre la problemàtica dels fills, “ la meua ha acabat les practiques i li han fet un contracte de treball de 6 mesos, la meua ha acabat el curs i te bones notes, al meu li ha donat beca i se’n va l’estranger”, seguim avant, camí d’asfalt, de formigó, de terra, en aplegar a la casa d’en Bernat, casa senyorial de un terratinent de Carcaixent, el guia ens compta que ja fa unes dècades aquesta era la casa principal i als voltants havien unes mes menudes on vivien llauradors assalariats, ramaders, en la casa gran era el lloc on aplegava el menjar per a tots el treballadors, la casa esta prou ven conservada, a l’esquerra del pati, esta un antic jardí abandonat i que en el seu temps era un lloc d’esplai molt ombrós, ara els matolls i la falta d’esporga dels arbres l’han fet un lloc obscur, bo per a descansar del calor de l’estiu.

30/05/2015 Benissiva - La Foradada

           

 Senda anual de la Penya, anem a la vall de Gallinera, terres morisques per excel·lència, el municipi el formen 8 nuclis urbans que estan al llarg de la vall el pobles son: Benirrama, Beniali (seu del Consell) Benissiva, Benitaia, la Carroja, Patro o Alpatro i Llombai, gent treballadora que ha creat en un verger les seues serres, destaquen el conreus de la cirera i els cítrics, i també camps de seca. Hui en som 11, cafè i marxa, no tenim molta presa i el temps acompanya, carretera avant fins a Oliva, de camí a Pego, passem l’Atzuvia i entrem a la vall, en aplegar a Benissiva, lloc un deixem els cotxes i cap amunt, passem el nucli de Benitaia, alguns o algunes van abrigades i en les primeres pujades roba fora, fa calor, i el dia acompanya, corbes a dreta a esquerra, mirem el cirerers i ja han collit el fruits, sempre en queda algun a les puntes de rama, estan madurs i de bon menjar, xarrem, cadascú a seu ritme i amunt, hui tenim quatre cans, la família creix, en els primer moments es barallen entre ells, sols estan jugant.

23/05/2015 Alboi – Cova Negra – Estret de Les Aigües Embassament de Bellus – La xopa

            Hui en som 12, anem cap Alboi pedania de Genoves, anem a recórrer la ribera del riu Albaida, com sempre cafè i marxa, arrepleguem a la gent de Carcaixent en el lloc habitual de reunió, tenim dos noves incorporacions ¡ BENVINGUTS!, saludem al personal i allà anem. Hui tenim sort no tenim a la vista cap de control, en cas de fer-nos  un control eixirien bombolles de la llet del tallat. En un no res apleguem al llavador i deixem el cotxes, ens encaminem per dins del poble i anem cap a la cova Negra, encara no portem ¼ d’hora un despistat, el esperem 10 minuts i com no ve seguim avant, al estar en una zona habitada no hi ha cap de perill, no som irresponsables, pareix que no tenia ganes de caminar, seguim avant i apleguem a la cova.

            “La Cova Negra és un una cova al terme municipal de Xàtiva, a la vora del riu d'Albaida (també conegut com a riu d'Alboi) i que és coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueològic. Allà s'han trobat restes dels darrers humans de Neandhertal que habitaren Europa. A més, la Cova Negra és un Paratge Natural Municipal declarat per acord de la Generalitat Valenciana el 31 de març del 2006. Aquest paratge natural de 57,18 ha se situa en l'estreta vall formada pel riu Albaida, en travessar els relleus de la serra Grossa, a l'eixida del denominat Estret de les Aigües. En el meandre més ampli que forma el riu Albaida, a l'altura del pic del Paller, s'observa la Cova Negra, denominada d'esta manera per l'aspecte negrós de les seues parets.

           

16 - 17/05/2015 "Las Torcas" d'aigua i seques (Cañada del Hoyo)

Dia 16. En som 10, després de dinar arròs melós amb ànec, conill i boletus, descansem un poc i anem cap a Valdemoro de la Sierra (Cuenca o Conca), poble situat a uns kilòmetres de Valdemorillo, tornem sobre els nostres passos anem cap al paratge de “La Laguna”, no sabem com es, el guia ens guarda una sorpresa. Aquests dies son tot sorpreses i molt agradables, en aplegar a un àrea recreativa molt neta i agradable a l’ombra dels xops, estem a la vora del riu Guadazaón, afluent del Cabriol, la sorpresa es agradable, un espectacle per al nostres ulls, acostumats a vorer l’aigua sempre canalitzada i conduïda, per braçals o canals, regadores, filloles, vorer l’aigua lliure xorrant per una cascada ara menuda per en època de pluges prou gran en causa una bona impressió.

          

  La cascada te una part seca, la part central l’aigua brolla en abundància, la pedra toba esta desgastada per els milers de litres d’aigua que cauen amb força, passegem a la vora de la caiguda i poc a poc pugem cap a la part de dalt, on veiem l’aigua córrer per un rierol, corre lliure, el naixement esta a prop i el borem un altre viatge, ara gaudim de de la natura, en alçar el cap a contrallum veiem les llavors del xops volem a grapats, d’a hi venen les al·lèrgies que castiguen al ser humà, fotos i mes fotos, a la vora de la caiguda, “posat a hi, posat tu, ara jo” tot un gaudir del moment, fent poses de pel·lícula, altres en parella per guardar el record, baixem per sendes esgarrifoses cap a un passeig a vora riu i allí anem, sense presa, assaborint el moment, la senda estreta, el riu corre amb força, hi ha llocs on a l’estiu se por nadar, més be banyar-se, la sos palma de muntanya plena de plantes florides, el expert ens comenta que es tòxica i en quantitat fins i tot verinosa, provoca diarrea, la mirem i no la toquem.
           

16/05/2015 Penyarroya - Las Corveteras

            Hui en son 9, hem anat a la Muntanya de Conca (Cuenca) a recórrer nous paratges, l'aloja ment bo, hem fet nit a poble de Valdemorillos de La Sierra, a l'hivern et de 35 a 40 habitants, els cens diu que en te 83, en el ple de l'estiu reunix als 600, la diferència entre les xifres, es dona per que acudixen els fills, filles, nets i netes dels, descendents dels antics habitants del poble que han emigrat cap a altres llocs, buscant la millora de les seus famílies. El poble esta penjat d'una formació rocosa que s'anomena  “Las Riscas”, una espècie de costelles en punta, que dona una imatge molt peculiar a la serra xicoteta que rodeja en  poble. Al poble es tot empinat, pujar, baixar es tot un exercici gimnàstic. El restaurant esta al antic ajuntament a la "Plazeta" del poble, lloc de reunió, d'esplai, on va el fruiter, el forner, mercat ambulant. 

            La falta de negocis, els preus dels cereals, la desaparició de les ajudes als cultius, l'abandon de les terres, a portat a estos pobles de la Serrania a l'emigració cap altres llocs, en uns anys estaran despoblats o casi despoblats. En deprés una paraula nova en el argot del poble “zopeteo”, o siga anar a l'era a vorer les estreles, per cert la nit convidava a passejar per el carrerons deserts del poble, xarrant i sense presa.

            De bon mati desdijuni per agafar forces i a la senda, el guia, que no es el habitual ens porta al costat del riu Cabriol, molt allunyat del Xúqer de on som i vivim el membres de la penya. Llarg es el recorregut del riu, travessa les terres castellanes fins arribar al encontre del Xúquer al terme de Cofrents.

             El punt d'eixida es pot acurtar uns metres, ja que hi ha un altre punt de eixida, on tambe es pot aparcar. La senda comença amb bon peu, la muntanya neta, algun matoll de jara solt i sobretot abundancia de espigol o lavanda o espliego  Els pins llargueruts, sense problemes, els paratges son impressionants per l'abundància de especies autòctones, carrasques, roures, gallers, jara etc, anem avant per pista forestal, el guia ens diu que aixi serà tota la senda excepte algun tros que anirem camp a traves. Gaudim dels arbres monumentals, ties os com llapisseres clavades en el sol, una meravella, xarrem i anem cap amunt, no tenim presa per aplegar a la residencia temporal, un company lesionat va al seu ritme, gaudint de la natura, ara un rierol sec, i no fa molt de temps corria l'aigua, ara muntanya a traves, enllaçant pistes, poc a poc anem pujant cap al cim del Penyarroya, el punt mes alt de la nostra senda, tota la senda es de bon caminar, ara d'arena, ara de pedres de rodeno, roges amb molts matisos de color, conforme anem pujant el paisatge canvia, les diferents tonalitats del verd del camps de cultius, dels boscos de pins, dels xops vorejant el riu.