25/02/2017 Barrancs de llombai"de Ferrando, de Cano, de la Guatleta" i sendes del "Creuer i la Cadena"

            Hui en som 12, anem al terme de Llombai, subcomarca del “Maquesat” a la comarca de “La Ribera Alta”, com sempre cafè i marxa l’eixida del lloc de costum, desprès a la redona de l’Alcudia i al final en Carlet la resta dels senderistes. El punt d’eixida es un àrea recreativa al barranc de Ferrando punt d’inici de la senda de hui. Desprès d’un despiste en el desviament cap a la “Torre d’Aledua”, un company ens orienta cap al lloc de partida.

            Apleguem al lloc i ja hi ha uns senderistes, aparquem el cotxes i escoltem un crit “son els del Bloc!”, “esta Torronot!”, salutacions a una coneguda i de sobte un altre crit “tens vergonya?”, dos vells amics s’abracen “com estas?, que fas per açi?”, pregunta uno “i tu?”, contesta l’altre “a fer una ruta per el barranc, la teníem programada des de el passat dissabte, “nosaltres també anem cap amunt, desprès de dos o tres  canvits han decidit vindre a fer aquesta ruta!” al el mencionat, que deixa la Penya por raons personals i que va dir “algun dia tornares però no se quant!”; el company saluda als coneguts i conegudes de la Penya, els senderistes del bloc fa la seua eixida per dins del barranc.

            Nosaltres com sempre cap amunt, deixem el primer desviament i anem a l’esquerra, anem a bon ritme, les veus dels companys del Bloc de l’Alcudia a la dreta, nosaltres cap amunt, el barranc transitable, pedregós però de bon caminar, la conversa com sempre distreta, “ja acaba el curs?”, diu un company “a tranques i barranques, ja falta menys!” la senda estreta el capdavanter marca el ritme, desprès d’algunes setmanes de descans per una lesió te ganes de caminar, “en trobe molt bè!”, diu, “portes genollera?” pregunta un company, “res!”, contesta. “Sabatilles noves?” li pregunten a un company, “si!, es altres ja tenien uns quants anys i estaven desgastades!”, contesta “preparant la senda de l’estiu?”, “si” contesta, “i al dia 4 de març la ruta Dos Aigües-Carlet amb la Penya els Coixos, son 40 kilòmetres”, contesta, “t’apuntes?” li diuen al guia, “a l’any vinent” contesta.

            Anem deixant les veus de la gent del Bloc arrere, nosaltres avant, “el bosc esta espès, son arbres joves, fa goig voré un lloc tant bonic!” diu un company, “es el pulmó de la Ribera desprès del cremat de Carcaixent, pues la zona de Tous 

esta molt depauperada!”, seguim avant per el barranc, es una successió de pujades i baixades, canvis de vora, pujant desnivells, no es complicat però sí que es exigent, de tant en tant ens parem per reagrupar-nos, el botànic aficionat es queda meravellat fotografiant les flors. Eixim de dins del barranc i apleguem a la anomenada senda del “Gas”, una pujada perfecta!, 29% de desnivell, “esmorzem?” diu la Penya, “si!”, dit i fet a l’entrepà de bona gana, estem a un mirador natural, davant tenim els cims de “Matamon”, “El Ave” i mes allunyat “Serra Martes i el Ñoño” a l’esquerra el molins de vent a Bunyol, una vista relaxant.

            “Cap a on anem ara?”, li pregunten al guia “farem un bucle i tornarem cap açi i després per in hem vingut!”, contesta el guia, “canviem la ruta?”, diu un company “per mi val, tu coneixes la zona perquè as vingut en bici!”, diu, “si!” Contesta el nou guia. Dit i fet, anem avall per una forta baixada de pedra solta, al fons un corredor puja una costera molt depresa, hui o dema fan una carrera d’ultra llarga distancia, tenim un conegut que va a participar, “recordes a Toño?” diu un company, “si” contesta una companya, “pues ell participa!”. Al final de la baixada girem a l’esquerra per dins del barranc anomenat del “Cano”, anem rapits i de tant en tant a reagrupar-nos, el botànic te molta faena, el fotògraf de la Penya, hui fa poques fotos perquè anem sempre per dins de barrancs i no veiem els voltants.

            Apleguem a la casa de “La Guatleta” on ens reagrupem i aprofitem per fer uns glops d’aigua, deixem el barranc i entrem en pista forestal de bon caminar, els i les senderistes hem aprofitat per llevar-nos roba de abric, apareix la manega curta, la primavera esta prop ja es nota en l’ambient, “ja hi han molts apuntats per al dinar del dia 5?” pregunten “uns quants!”, contesten, “jo tinc que saber-o per comprar el calçots”, diu el mestre calçoter “i per saber quants en som per fer la paella amb pol i carxofes!” contesta un altre, “pues ja sabeu a manifestar-se en el watshap”, anem vorejant el barranc de “La Guatleta” i en aplegar al creuer en compte d’anar a l’esquerra per on marca el gps girem a la dreta per la “Senda Cami del Creuer”, deixem la ruta prevista i entrem altra vegada en bosc de pins, una meravella, anem en altura i de tant en tant un clar ens permet fer fotos de les rodalies.

El botànic esta sorprès per les flors tan abundants que ell veu i nosaltres passem de llarg “quina bellesa, mireu, mireu!”, de tant en tant “gaudiu!, guadiu!”, hem trobat molts ciclistes de btt, estem prop d’importants nuclis de població on hi ha molts aficionats, “per ací venen ciclistes de la Ribera i fins i tot de Valencia!”, comenta un company. Deixem la senda del “Cami del Creuer” i entrem en la senda “ de la Cadena”, “ja estem prop del cotxes”, comenta el nou guia, “he passat moltes vegades per aquestes sendes a les quals sempre es hem posat nom de membres de la Penya ciclista, la caiguda de ...., la puja de ....., la senda del cartuxto, i com sempre vas mirant la roda davantera mai he vist los coses boniques que te la senda!”, el guia habitual diu “pues tornarem per vorer mes sendes que tu conegués, que de segur son interesants!”, finalitzem la ruta a les 12 hores i 50 minuts, hem caminat hem caminat 4 hores i 10 minuts, el ritme rapit, “no hi ha queixes dignes de menció per la velocitat, sols les del botànic”, que no ha pogut gaudir de les flors tot lo que ell voldria,  tot orgullós ell,  ens mostra les fotos “mireu, mireu quina bellesa!”.