12/09/2015 Des-de Otos al Castell de La Carbonera

Com sempre a les 7 al punt de reunió, cafè i marxa, repleguem en Alberic a mes gent i anem cap a La Vall d’Albaida on esta enclavat el poble de Otos, esta al peu de la serra del Benicadell.

Poble fàcil de travessar, tot en línia recta ens encaminem a les afores del poble, allí comencem la senda. Anem per asfalt uns quants kilòmetres, en alguns trams es nou, en fi que li anem a fer, paciència. De pujada suau anem cap amunt al front se veu la pista de l’ombria del Benicadell, lloc on girarem a l’esquerra, es el punt mes alt de la senda.

A uns 1.800 metres del punt d’eixida, borem un poste que ens indica on podem vorer la nevera de “Tormo”, esta plena de matolls i d’una figuera, mirem el seu interior,  baixem cap a una mena de mirador on borem una part de la Vall d’Albaida.

Seguim avant i comencem a pujar, no pararem fins aplegar a la pista del Benicadell, la senda de bon caminar per la dreta baixa una tuberia i de tant una tapa, se sent el soroll de l’aigua, ens sembla estrany per hem deixat el abastiment del poble. xarrem del canvis que ens han portat les eleccions, esperem que siguen per a fer el bè.

El desnivell no es molt fort, de moment; ja anirà pujant fins aplegar a la pista. Parlem de fer la senda Famorca – Malla del Llop – La Canal – El Castellet – Castell de Castells, sena organitzada per el C.E. de Pedreguer, ens donaran informació per poder acudir, la senda es insteresant, coneguem la pujada a la “Malla de Llop” i el “Castellet, sol en falta la “Canal”, el re encontre amb alguns company desprès de l’estiu, “ jo he anat a Sierra Morena, i he fet senda”, “nosaltres hem fet la Porta del Cel, es molt dura, jo done fe de qu’es veritat, ”jo he anat al Pirineu”, “ jo m’apunte a l’any vinent per fer-ne alguna a l’estiu, i que no siga molt dura”. Projectes, sempre projectes, alguns els durem a terme, altres no sabem. Una proposta seriosa es anar ha fer alguna senda al bosc d’Irati, sempre podem aprofitar algun fi de setmana i demanar permís, 1 dia per anar, 2 per fer senda i un altre per tornar.

Per davant tenim un cap de setmana a Valdemorillo de La Sierra, la senda l’Alcudia-Millars 2015, a la que no podem faltar; els Frarets de Quatretondeta, una circular llarga al Carrascar de La Font Roja, el Cocoll per barranc d’Almadic, es un sense parar.

Seguim avant cap a la pista, la veiem dalt, a poca poc anem pujant el jove “Claudio” sempre amunt i avall; seguim avant i apleguem , girem a l’esquerra i anem baixant, s’ha acabat la pujada, ara anirem avall, veiem un desvio cap a l’Alt del Morro, un altre dia tornarem, ara cap al castell de Carbonera.

Girem a l’esquerra, a l’altura de un poste amb les puntes roges, i avall, davant tenim el castell, veiem uns murs en estat ruinos.

Son les 10, hora d’esmorzar, i allà anem a gaudir dels entrepans, de les olives i d ela fruita, estem a la falda del castell en un replanell, descansem el ossós, fem una ullada al castell.

“El anomenat castell esta al peu de la serralada del Benicadell, entre els llimits de Beniatjar i Otos. A estar en estat reuinos no se distingeix i se confon amb el paisatge rocallos. Se creu que el origen es islàmic, i pot ser mes antic, ja se fe a ús d’ell, abans de la conquesta, de gran importància en el segle XIII per als habitants de las alqueries de la zona, per la seua situació, al se frontera entre les taifes de Valencia i Denia. Va objecte de nombrosos conflictes abans de la conquesta, cap mencionar a Rodrigo Díaz de Vivar (1091-1099), Pedro I de Aragón (1094) y Alfonso I de Aragón (1126). Desprès de l’ocupació musulmana continua tinguent la seua importància. Fou centre de batalles en el segle XIII entre Jaume I i el cabdill musulmà Al-Azraq.”

Seguim avant cap avall, des-de aquesta atalaia, veiem la vall d’Albaida, un trencaclosques de colors, el ver de la vinya, les oliveres, el verd mes fosc del tarongers, la terra blanquinosa de la vall, una simfonia de colors. La senda entretinguda, baixem de presa. Trobem una figuera plena de fruits madurs i els tastem, estan bons i no tan dolços com els de la setmana passada. Un company comenta que el poble esta ple de rellotges de sol, obra d’artistes coneguts i de cert renom:

El ajuntament d’Otos va dur a terme el projecte “OTOS, el poble dels rellotges de sol” Es tracta d’un itinerari de rellotges de sol col·locats en diverses façanes de les cases del poble. Els autor son artistes de reconeguda trajectòria professional, tant a nivell nacional con internacional. El projecte va ser finançat per la Unió Europea, els artistes van renunciar a gran part dels seus honoraris, un projecte d’aquestes dimensions culturals no s’haguera dut a terme sense la col·laboració desinteressada de molta gent.

Seguim avant, la senda de bon caminar, anem cap al poble, ens crida l’atenció que per estos llocs no s’esporguen “el mamons” dels mandarins, “els mamons” pareixen dits apuntant al cel, en compte d’ estar els arbres arrodonits.

En un no res estem al poble, fem la foto de la penya, i a casa. La setmana vinent, una altra senda serà. Ens acomiadem fins a l’altra.